Crec que aconseguir\u00e9 explicar-ho amb certa claredat si poso alguns exemples. Em resulta f\u00e0cil fer-ho si parlo d’art contemporani. Treballo des de fa anys al seu voltant. Sempre ho he considerat un generador inesgotable d’aprenentatges. Exerceix en mi una atracci\u00f3 especial. Quan “m\u2019exposo” a obres d’art contempor\u00e0nies \u00e9s en certa manera com si m\u2019expos\u00e9s al radi d’acci\u00f3 d’unes peces amb detonador incorporat, que en qualsevol moment poden causar una explosi\u00f3 al meu cap. Una explosi\u00f3 neuronal constructiva que consisteix \u00a0(aix\u00ed ho percebo jo), en una proliferaci\u00f3 incontrolada de connexions entre neurones.<\/p>\n
L’estiu passat, vaig estar treballant al voltant de la “Col\u00b7lecci\u00f3 31<\/strong><\/a>“, una de les exposicions que mostra actualment el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Vaig conceptualitzar les visites i els materials did\u00e0ctics de suport per a p\u00fablic escolar (de 2 a 12 anys) i aix\u00f2 em va donar l’oportunitat de con\u00e8ixer en profunditat l’exposici\u00f3.<\/p>\n Algunes de les obres que en formen part van fer que el meu cap connect\u00e9s amb l\u2019Alzheimer. Dues d’elles em serviran ara d’exemple per mirar d’explicar el sentit de la frase que encap\u00e7ala aquest article.<\/p>\n “100 Jahre<\/em><\/strong>“, de\u00a0 Feldmann<\/strong> est\u00e0 formada per 101 retrats de persones que tenen des de vuit setmanes a 100 anys. Totes pertanyen al cercle social de l’artista. Estan disposades en l\u00ednia, ordenades cronol\u00f2gicament i cadascuna d’elles porta escrit a sota, el nom de la persona retratada i la seva edat.<\/p>\n “Canci\u00f3n para Lupita”<\/strong> d’Al\u00ffs<\/strong> \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 senzilla, amb un tempo<\/em> c\u00edclic. Sobre la paret es projecta una animaci\u00f3 de format redu\u00eft: una dona repeteix fins a l’infinit una senzilla acci\u00f3 que no t\u00e9 ni principi ni fi: sost\u00e9 un got a cada m\u00e0 i transvasa aigua d’un a un altre. Sona m\u00fasica. La lletra de la can\u00e7\u00f3 es repeteix sense parar: Ma\u00f1ana , ma\u00f1ana, ma\u00f1ana, ma\u00f1ana<\/em> …<\/p>\n Tots dos artistes realitzen una feina que em sembla especialment atractiva i interessant. L’obra de Hans-Peter Feldmann<\/a> ja la coneixia i l’havia vist exposada en altres ocasions al MACBA (encara que mai la s\u00e8rie completa de fotografies) i en una ocasi\u00f3 tamb\u00e9 al Museu Reina Sofia de Madrid (la s\u00e8rie sencera). De Francis Al\u00ffs<\/a> coneixia altres obres, per\u00f2 aquesta no.<\/p>\n Que jo s\u00e0piga, ni “100 Jahre” ni “Canci\u00f3n para Lupita”, ni cap altra obra d’aquests dos artistes t\u00e9 a veure espec\u00edficament amb el tema que a mi m’ocupa ara mateix: l’Alzheimer. No obstant aix\u00f2, totes dues tenen relaci\u00f3 amb el concepte de temps. I el temps possiblement sigui el que em connecta amb l’Alzheimer.<\/p>\n \u2663<\/span><\/p>\n Ma\u00f1ana , ma\u00f1ana, ma\u00f1ana, ma\u00f1ana<\/em>,<\/span> repeteix sense parar la lletra de la can\u00e7\u00f3 que s’escolta en la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019Al\u00ffs. La melodia sona al meu cap, encara que no sigui capa\u00e7 de reproduir-la. La vaig escoltar durant molta estona durant l’estiu, quan treballava a les sales del museu apropant-me a les obres des de perspectives i posicions diferents.<\/p>\n Defineixo “ma\u00f1ana” (dem\u00e0) en clau Alzheimer:<\/strong><\/p>\n Terme que s’usa amb freq\u00fc\u00e8ncia com a recurs per no contradir als malalts d’Alzheimer i donar-los llargues a desitjos que expressen i que des de la perspectiva del cuidador (que sol ser for\u00e7a diferent a la del propi malalt) dif\u00edcilment es poden dur a terme. Suposa tamb\u00e9 un intent de fer desistir als malalts de dur a terme una idea, un pla, un prop\u00f2sit, etc. amb l\u2019esperan\u00e7a que se n\u2019oblidin. S’usa amb la intenci\u00f3 d’ajornar o posposar, moltes vegades de manera indefinida. Tamb\u00e9 es poden emprar moltes altres expressions, amb el mateix sentit o intenci\u00f3:<\/span><\/p>\n M\u00e9s endavant, quan hi hagi ocasi\u00f3, quan puguem planejar-ho, quan millori el temps, quan les temperatures siguin m\u00e9s agradables, millor en un altre moment, potser un altre dia, quan hi hagi temps, quan estiguis m\u00e9s descansat. Dem\u00e0, dem\u00e0, dem\u00e0, dem\u00e0 …<\/span><\/p>\n El que m\u00e9s compte per\u00f2 \u00e9s el to amb qu\u00e8 s\u00f3n pronunciades aquestes expressions.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s substancial la difer\u00e8ncia que resulta d\u2019anteposar “s\u00ed”, o “no”, a la paraula “dem\u00e0” o a qualsevol de les expressions equivalents, quan es d\u00f3na resposta en temps present als desitjos expressats pels malalts d\u2019Alzheimer .<\/span><\/p>\n Em prenc la llic\u00e8ncia de prescriure l’\u00fas reiterat del “s\u00ed” i recomano administrar-lo juntament amb un somriure sincer. <\/strong>Reconec tamb\u00e9 que es fa dif\u00edcil seguir aquestes indicacions en tot moment.<\/span><\/p>\n \u2663<\/strong><\/p>\n L’obra de Feldmann em suscita preguntes. Un reguitzell de preguntes que em d\u00f3na idees. Idees per posar en pr\u00e0ctica, idees per compartir, idees per somriure …<\/strong><\/p>\n Veig les fotos de Feldmann i penso en el meu pare, que percep com dia a dia s’incrementa la quantitat d’espais en blanc que t\u00e9 al seu cap. Aix\u00ed descriu ell la sensaci\u00f3 que experimenta quan busca i no troba, una cara, una imatge, un record, una paraula, un detall. T\u00e9 l\u2019edat d\u2019en Herbert.<\/p>\n De qu\u00e8 em serviria ara disposar d’una col\u00b7lecci\u00f3 de fotos del meu pare preses any rere any com les que exposa Feldmann? Seves en aquest cas, no de les seves amistats.<\/p>\n Veia una l\u00ednia recta a la paret i ara se m\u2019apareix una quadr\u00edcula si al costat de cada fotografia situo la dels amics, familiars i coneguts que formen el cercle social del retratat.<\/p>\n Penso en els anys que indiquen les fotos: 6, 7, 8, 11, 42, 58, 83 … Quantes d’aquestes fotos hauria de “eliminar” si les trasllado a la mem\u00f2ria del meu pare? Quan miro d’imaginar-ho la paret s’omple d’espais en blanc, com els que ell percep al seu cap.<\/p>\n Em centro en les persones. Quants rostres de la s\u00e8rie hauria de desdibuixar o eliminar si es tract\u00e9s del seu registre personal d’amics, familiars i coneguts? Quantes s\u00f3n les persones de la seva vida que ja no figuren en aquest registre? On han anat a parar, Quin ha estat el seu dest\u00ed?<\/p>\n Ara que escric aix\u00f2, apareix un altre artista en el meu cap: Christian Boltanski<\/strong> i la seva obra “R\u00e9serve de Suisses morts<\/em><\/a>” (Reserva dels su\u00efssos morts). No segueixo la l\u00ednia de pensament que em suggereix, per\u00f2 us convido a seguir l’enlla\u00e7 que he inserit i a descobrir noves connexions.<\/p>\n M’aturo davant la foto d’Christoper, 8 anys. M’imagino al meu pare pujat als eucaliptus de la casa de les muntanyes quan tenia aquesta edat. Saltant d’un a un altre per les branques superiors, amb la seva sabateta ortop\u00e8dica. D’aix\u00f2 no s’ha oblidat. Encara.<\/p>\n M’aturo davant la fotografia de les bessones, Ginger i Yvonne de 11 anys. La substitueixo per una altra en la qual apareixen les germanes bessones del meu pare, aproximadament amb aquesta edat. En aquesta foto encara existeixen, per\u00f2 el fil de la seva exist\u00e8ncia s’esvaeix nom\u00e9s traspassar el llindar de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n Em pregunto com disposar les fotos, d’una altra manera. En el cap del meu pare els records es desorganitzen i reorganitzen. Es disgreguen i vaguen lliures. Tamb\u00e9 es queden enganxats en llocs insospitats i llavors fets separats per m\u00e9s de 40 anys conflueixen en un present real i fictici alhora. Quin ordre imprimiria ell a les imatges? Tinc la impressi\u00f3 que un exercici aix\u00ed el sumiria en el caos. Potser podr\u00edem establir grups. Aix\u00f2 crec que podria funcionar. Els grups responen a criteris i hi ha alguns senzills que ell pot establir i tamb\u00e9 imaginar. Reconeix i distingeix a la perfecci\u00f3, per exemple, les expressions amables, de les que no ho s\u00f3n.<\/strong><\/p>\n Hi ha altres preguntes i idees que he tingut pensant en l’obra de Feldmann, per\u00f2 no seguir\u00e9 explicant-les. Romandran de moment en l’esfera dels meus pensaments privats, juntament amb altres que tenen relaci\u00f3 amb altres artistes que no vull en aquest moment desvetllar, per\u00f2 que s\u00ed tinc intenci\u00f3 de fer properament.<\/p>\n L’objectiu era explicar qu\u00e8 vol dir percebre el m\u00f3n en clau Alzheimer i crec que els exemples que he posat s\u00f3n suficients com a mostra de les connexions inesperades que el meu cap estableix amb l\u2019Alzheimer, davant de qualsevol est\u00edmul.<\/p>\n No sempre \u00e9s l’art el detonant, per\u00f2 s\u00ed molt sovint. Tampoc les connexions generen sempre el mateix: \u00a0pot ser que sorgeixi una definici\u00f3, o una bateria de preguntes que condueixi a imaginar un petit pla, o \u00a0a veure i percebre coses que altres persones no, tot i que es miri el mateix. Mai se sap … Prorrompre en riallades davant d\u2019algunes coses aparentment poc gracioses tamb\u00e9 pot ser una conseq\u00fc\u00e8ncia de percebre el m\u00f3n de la manera que he mirat d’explicar.<\/span><\/strong><\/p>\n Ja fa temps que tinc la impressi\u00f3 que percebo el m\u00f3n en clau Alzheimer. El que vull dir \u00e9s que connecto amb facilitat qualsevol cosa que em passi, vegi o escolti, amb l\u2019Alzheimer. Crec que aconseguir\u00e9 explicar-ho amb certa claredat si poso alguns exemples. Em resulta f\u00e0cil fer-ho si parlo d’art contemporani. Treballo des … Continua la lectura de Percebre el m\u00f3n en clau Alzheimer<\/span> ![](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/100-Jahre-300x197.jpg\")
<\/a>
Col\u00b7lecci\u00f3 MACBA<\/figcaption><\/figure>\n![](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC04324-Copiar-300x225.jpg\")
<\/a>
Col\u00b7lecci\u00f3 MACBA<\/figcaption><\/figure>\n![](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC04440-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>
86 a\u00f1os<\/figcaption><\/figure>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC04362-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/IMG_1093-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/GingerYvone-11-226x300.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-IMG_1032-1-258x300.jpg\")
<\/a>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/Maria-Victoria-100-226x300.jpg\")
<\/a>La mare del meu pare, la meva \u00e0via paterna, es deia Maria Vict\u00f2ria. Va morir als 94 anys. Ell ja no la recorda velleta, com la dona que apareix a la fotografia de Feldmann amb 6 anys m\u00e9s, la que conclou la s\u00e8rie, per\u00f2 s\u00ed recorda la seva mare quan era una bella jove. D’alguna manera ha immortalitzat la seva bellesa i sent emoci\u00f3 quan veu la fotografia.<\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/IMG_0999-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>Percebre el m\u00f3n en clau Alzheimer suposa estar obert a establir associacions inesperades i a connectar mons dispars i distants, jugant a reduir dist\u00e0ncies. Requereix tamb\u00e9 estar disposat a gaudir, de les petites coses.<\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"