Mentre pujava aquesta entrada al blog en castell\u00e0, m\u2019ha succe\u00eft quelcom de manera inesperada i ho he volgut explicar incorporant un par\u00e0graf no previst a l\u2019article. Aquest par\u00e0graf l\u2019he obviat deliberadament en la versi\u00f3 en catal\u00e0.<\/span><\/p>\n Si alg\u00fa ho prefereix, pot llegir l\u2019article en castell\u00e0 fent clic sobre la imatge seg\u00fcent:<\/span><\/p>\n Estic concentrada en dissenyar estrat\u00e8gies: de dissuasi\u00f3, de distracci\u00f3, d’orientaci\u00f3 espacial i temporal, de selecci\u00f3 de possibles focus d’atenci\u00f3, etc<\/strong>. El repertori \u00e9s ampli i cont\u00ednuament remeno hip\u00f2tesis al voltant de totes elles.<\/p>\n He consultat el significat de la paraula estrat\u00e8gia<\/strong> en el diccionari de la Real Academia Espa\u00f1ola, la RAE. Descarto la seg\u00fcent definici\u00f3:<\/p>\n 3.f. Mat. En un proc\u00e9s regulable, conjunt de les regles que asseguren una decisi\u00f3 \u00f2ptima en cada moment.<\/p>\n L’Alzheimer no \u00e9s matem\u00e0tic ni segueix cap proc\u00e9s regulable.<\/strong> No hi ha conjunt de regles que valguin. Resulta moltes vegades impossible saber quina decisi\u00f3 ser\u00e0 \u00f2ptima en cada moment. Funciona la imaginaci\u00f3, la creativitat, l’espontane\u00eftat, la flexibilitat i especialment, l’emoci\u00f3. S\u00f3n conceptes que no es poden expressar mitjan\u00e7ant algoritmes (crec que no \u00e9s la primera vegada que ho escric).<\/p>\n Jo faig servir la paraula estrat\u00e8gia<\/strong> en el sentit d’aquesta accepci\u00f3:<\/p>\n 2.f.Art<\/strong>, tra\u00e7a per dirigir un assumpte<\/strong>.<\/p>\n Ara que escric en catal\u00e0 consulto el significat de la paraula estrat\u00e8gia, en el Diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, L\u2019IEC. Trio aquestes dues accepcions:<\/p>\n 1\u00a0<\/strong>3\u00a0<\/em>f. [ECT] Art<\/strong> de coordinar les accions i de maniobrar per tal d\u2019aconseguir una finalitat. M\u2019agrada que l\u2019estrat\u00e8gia es defineixi com un art<\/strong> en totes dues lleng\u00fces. I em sento identificada amb el mot organisme<\/strong> de la segona accepci\u00f3.<\/p>\n M’he adonat que constantment miro de posar en joc estrat\u00e8gies diverses per fer front al deteriorament progressiu de les seves facultats cognitives. Inclouen un bon repertori d’accions possibles que no aconsegueixo incrementar, nom\u00e9s mantenir amb prou feines. El que servia fa uns dies avui ja no serveix. El proc\u00e9s exigeix \u200b\u200binnovar constantment per adaptar-se als canvis que es van produint.<\/strong> Equival a mirar de proporcionar-li tranquil\u00b7litat pau i assossec<\/strong>, mentre la seva identitat, la dels altres i el m\u00f3n fragmentat en el qual habita, es desintegren gradualment.<\/p>\n Equival tamb\u00e9 a mirar de preservar la seva dignitat<\/strong>.<\/p>\n Les estrat\u00e8gies que poso en marxa potser serveixin d’inspiraci\u00f3 a altres persones. Tinc la impressi\u00f3 que es poden transferir a altres escenaris. Les possibilitats depenen dels paral\u00b7lelismes que cada persona pugui establir entre el que jo visc, percebo, sento i escric i la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, sigui quina sigui.<\/p>\n Porto dies intentant imaginar com dur a terme alguna acci\u00f3 senzilla que aconsegueixi fixar la seva atenci\u00f3 en alguna cosa que li pugui resultar m\u00ednimament agradable i atractiva, i als altres, raonable<\/strong>. M’agradaria poder desviar la seva atenci\u00f3 d’una imatge que ha constru\u00eft el seu cervell (ho dic amb tot respecte) i que apareix de forma recurrent quan la seva mirada vaga pel jard\u00ed sense un objectiu concret i es queda presa en un lloc lluny\u00e0 de la casa d\u2019un ve\u00ed. La imatge en q\u00fcesti\u00f3, la que ell percep, consisteix en una persona (generalment una dona) penjada d’una finestra a punt de caure o de saltar. Li produeix desassossec.<\/p>\n La que jo percebo consisteix en un conjunt de tubs de canalitzaci\u00f3 d’aigua i alguns cables de la l\u00ednia el\u00e8ctrica, sota la teulada, en una cantonada de la casa. He recorregut a tots els trucs que fins ara m’havien donat resultat amb els Ocells-Fulles: aclucar els ulls, desenfocar la vista, decantar el cap, mirar des de la mateixa posici\u00f3 que ho fa ell, mirar sense voler veure, mirar volent veure, fer fotografies i veure-les repetides vegades despr\u00e9s. No he tingut \u00e8xit, no aconsegueixo percebre a la persona que li sembla que est\u00e0 a punt de caure de la finestra i que li genera intranquil\u00b7litat.<\/p>\n Un t\u00edmid intent de parlar d’il\u00b7lusions \u00f2ptiques, extraordin\u00e0ries facultats de visi\u00f3, i tamb\u00e9 de tubs d’aigua, no ha donat tampoc cap resultat.<\/p>\n Potser hagi sentit els meus arguments exposats amb molt de tacte, per\u00f2 li han entrat per una orella i li han sortit per l’altra, com es diu popularment, sense haver deixat cap empremta. \u00c9s la dona que est\u00e0 a punt de saltar la que ha deixat empremta.<\/p>\n M’agradaria posar en joc alguna estrat\u00e8gia de distracci\u00f3 i mirar de canviar el focus d’atenci\u00f3 quan surti al jard\u00ed, de manera que existeixi un prop\u00f2sit, per petit que sigui, que orienti la seva mirada.<\/strong><\/p>\n Porto tamb\u00e9 dies pensant en com desviar el seu inter\u00e8s per una novel\u00b7la que mira de llegir. \u00c9s de Pierre Loti. Crec que el llibre va pert\u00e0nyer al seu pare i no tinc ni idea de com ha aparegut com a text de lectura. S\u00ed s\u00e9 que mirar de llegir-lo l’indueix a confusi\u00f3. Dies enrere estava preocupat perqu\u00e8 per error havien incl\u00f2s el seu nom en una llista i aix\u00f2 significava haver de marxar a l’\u00c0frica uns dies … La biografia dels personatges es confon amb la seva pr\u00f2pia.<\/p>\n En el meu cap tot es fon i es confon, en sintonia amb la situaci\u00f3. Li dono voltes a una estrat\u00e8gia que inclou diverses maniobres:<\/p>\n 1.Planejo deixar-li un llibre:<\/p>\n 2.Tinc la intenci\u00f3 de construir (si puc, amb la seva ajuda<\/strong>) algun element senzill que puguem instal\u00b7lar per intentar atreure ocells al seu jard\u00ed.<\/p>\n \u00c9s possible que aix\u00ed quan estigui en ell tingui alguna cosa concreta i espec\u00edfica que li interessi mirar i potser s’oblidi de la dona que est\u00e0 a punt de caure. Tant de bo fos aix\u00ed..<\/span><\/p>\n 3. Penso en mirar d’incorporar com a tema de conversa freq\u00fcent i habitual als ocells reals, a m\u00e9s de mantenir ben vius als Ocells-Fulles.<\/p>\n Crec que em donar\u00e0 peu a proposar di\u00e0legs telef\u00f2nics, activitats d’observaci\u00f3, a encomanar i compartir observacions i il\u00b7lusions, etc.<\/span><\/p>\n L’estrat\u00e8gia t\u00e9 en compte diverses coses:<\/p>\n L\u2019article original l\u2019he escrit en castell\u00e0, la llengua que utilitzo per comunicar-me amb el meu pare i per pensar i escriure sobre nosaltres. Aix\u00f2 explica que aquest i altres articles incloguin refer\u00e8ncies al diccionari de la Real Academia Espa\u00f1ola. La traducci\u00f3 del text al catal\u00e0 sovint em genera petites dificultats que de vegades no … Continua la lectura de Estrat\u00e8gies<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC_1864-Copiar-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\n
\n2\u00a0<\/strong>f. [EG] Manera com un organisme respon a les caracter\u00edstiques del medi en qu\u00e8 viu.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-World___Travel_and_Tourism_Compass_on_old_world_map_067503_-Copiar-150x150.jpg\")
<\/a>Penso en estrat\u00e8gies<\/strong> arran d’haver escrit l’altre dia, sense proposar-m’ho, sobre les maniobres d’orientaci\u00f3 que di\u00e0riament realitzo quan inicio la conversa telef\u00f2nica amb el meu pare.<\/p>\n
\nEl prop\u00f2sit principal de totes les estrat\u00e8gies \u00e9s cuidar-lo<\/strong>. Cuidar en un sentit ampli i profund que em resulta complex tractar d’explicar. Nom\u00e9s vull destacar ara dues idees:<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-DSC06880-Copiar-150x150.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07021-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>Potser aix\u00ed s’oblidi del llibre de Pierre Loti i pensi en ocells, en arbres, en casetes, menjadores, abeuradors … O potser no.<\/span><\/p>\n\n
La clau est\u00e0 en tenir un tema per compartir. Tot i que \u00a0arribem a ell a trav\u00e9s d’una estrat\u00e8gia de distracci\u00f3, podem mirar de convertir-lo en molt m\u00e9s que una simple distracci\u00f3.<\/span><\/strong><\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"