La imatge en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una persona que sembla que est\u00e0 a punt de caure d’una finestra o de la teulada. La percep el meu pare quan la seva vista es queda posada en un punt concret de la casa d\u2019un ve\u00ed.<\/p>\n
Em va succeir que en el moment de pujar la fotografia que havia fet d’aquest punt, a la p\u00e0gina del bloc que estava construint (en castell\u00e0), per il\u00b7lustrar l\u2019article, \u00a0de sobte vaig veure el que presumeixo que ell percep.<\/p>\n
Pr\u00e8viament ho havia intentat sense aconseguir-ho i l’\u00faltim que se m’havia ocorregut havia estat demanar-li si em podia mirar de descriure a la dona en q\u00fcesti\u00f3. Acabava de fer fotos del lloc on posa la vista i les hi vaig ensenyar a trav\u00e9s de la pantalla de la c\u00e0mera per si a partir d’elles em donava alguna pista. I me la va donar, per\u00f2 no la vaig saber interpretar fins passats uns dies.<\/p>\n
T Per\u00f2 la veritat \u00e9s que no m’havia oblidat la descripci\u00f3 que em va fer i de sobte en veure la fotografia en una mida redu\u00efda (sempre abans l’havia engrandit), vaig percebre la silueta que ell havia mirat de reproduir amb el seu cos.<\/p>\n Li he demanat a una amiga entranyable que em doni un cop de m\u00e0 per tra\u00e7ar sobre la fotografia la silueta que el meu pare percep, despr\u00e9s d’haver fet un bast intent jo mateixa, amb la intenci\u00f3 de que tots la pugueu veure.<\/p>\n Crec que ning\u00fa posar\u00e0 en dubte que \u00e9s possible veure la persona que fa l’efecte que pot caure. Jo no diria que \u00e9s producte de les al\u00b7lucinacions que produeix l’Alzheimer. La interpretaci\u00f3 que fa el seu cervell en aquest cas del que la seva vista percep, t\u00e9 sentit. No s\u00e9 expressar-ho d’una altra manera. Els especialistes en el tema segur que podrien donar explicacions al respecte.<\/p>\n El que jo vull, \u00e9s deixar const\u00e0ncia que val la pena escoltar i atendre el que diuen els malalts d’Alzheimer i no donar per fet que tenen al\u00b7lucinacions inexplicables quan veuen coses estranyes<\/strong>. I si els entesos en la mat\u00e8ria defensen que el terme correcte \u00e9s “al\u00b7lucinacions”, almenys haurien de considerar la categoria de “al\u00b7lucinacions explicables”.<\/p>\n Aquest no \u00e9s l’\u00fanic exemple que puc posar. Fa uns mesos, quan els Ocells-Fulles<\/a> (un altre magn\u00edfic exemple) havien ja caigut, un dia de pluja i vent el meu pare em va explicar per tel\u00e8fon que hi havia una ballarina al capdamunt d\u2019una palmera <\/strong>de la casa d’un ve\u00ed.<\/p>\n Em vaig emportar una sorpresa i probablement vaig riure, per\u00f2 no em burlava d’ell, i aix\u00f2 ho percep a la perfecci\u00f3 malgrat la malaltia. Sap que ric amb les coses que m’explica perqu\u00e8 m’interessen i em diverteixen i a m\u00e9s ho fa amb molta gr\u00e0cia. Veure (imaginar en el meu cas) a una ballarina, dansant sota la pluja, al capdamunt d\u2019una palmera, tal com ell m’ho va explicar, a mi em va semblar summament divertit.<\/p>\n Aquell dia em va descriure a la perfecci\u00f3 el que veia, amb la lucidesa a m\u00e9s, de saber que el que estava veient era producte de l’efecte de la pluja i el vent sobre les fulles de la palmera. En cap moment va donar a entendre que la ballarina fos real. No obstant aix\u00f2, com tota la seva vida, es va prestar al joc i a la imaginaci\u00f3.<\/p>\n Memoritzo visualment els llocs i les coses que criden la seva atenci\u00f3 No obstant aix\u00f2, vaig fer fotos de les palmeres el primer dia que hi vaig poder anar. Sentia haver-me perdut a la ballarina i aix\u00ed li ho vaig dir.<\/p>\n Em vaig oblidar de les fotografies fins que dies despr\u00e9s les vaig descarregar a l’ordinador i les vaig arxivar. Les estava mirant i sobtadament em va entrar un atac de riure: all\u00ed estava la ballarina amb el seu inconfusible tut\u00fa i un bra\u00e7 recolzat sobre ell, imm\u00f2bil com un aut\u00f2mat que s’hagu\u00e9s aturat en meitat d’un moviment.<\/p>\n Presumiblement el dia que ell la va veure ballar, les fulles s’agitaven fren\u00e8ticament donant la impressi\u00f3 que dansava al ritme del vent. La pluja les havia mullat i tinc la impressi\u00f3, arran del que ell em va explicar, que el tut\u00fa es percebia encara millor.<\/p>\n \u00a0*<\/p>\n Mirar de veure el que ell veu \u00e9s per a mi un repte i tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 de respecte i consideraci\u00f3<\/strong>. I aix\u00f2 influeix en la manera com ens relacionem. Seria molt diferent si el meu riure fos de burla o la meva actitud de menyspreu davant les inexplicables coses que veu, que resulta a m\u00e9s que s\u00ed que s\u00f3n explicables (almenys algunes).<\/p>\n Ja ho he comentat altres vegades, el riure \u00e9s contagi\u00f3s i ens escau als dos de meravella. <\/strong>Les seves visions s\u00f3n una font de diversi\u00f3 i inspiraci\u00f3 per a mi i ens permeten a m\u00e9s tenir llargues xerrades al voltant d’elles.<\/p>\n El proc\u00e9s que intento seguir per provar de descobrir el sentit de les imatges que percep em resulta dif\u00edcil i m’exigeix \u200b\u200besfor\u00e7, paci\u00e8ncia i tenacitat. Estic conven\u00e7uda que l’exercici m’ajuda a tenir una actitud respectuosa i emp\u00e0tica cap a totes les persones (tot i que no sempre ho aconsegueixi). Li estic molt agra\u00efda<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Explicava en l’article que vaig titular “Estrat\u00e8gies” que hi ha una imatge que havia intentat veure recorrent a tots els trucs que se m’havien ocorregut i funcionat en altres ocasions, i no ho havia aconseguit. La imatge en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s una persona que sembla que est\u00e0 a punt de caure d’una finestra o de … Continua la lectura de La dona de la finestra i una ballarina al capdamunt d’una palmera<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-DSC06880-Copiar-277x300.jpg\")
<\/a>ot i les dificultats que li va suposar, va mirar de col\u00b7locar el seu cos en la mateixa posici\u00f3 que la persona que veu, assegut a la cadira on habitualment passa llargues o curtes estones al jard\u00ed, segons el dia. Va subjectar horitzontalment la crossa que l’ajuda a caminar amb els dos bra\u00e7os estirats cap endavant i va mirar d\u2019aixecar una cama doblegada amb el prop\u00f2sit de recolzar el peu sobre la crossa. No va arribar a fer-ho, per\u00f2 vaig captar la posici\u00f3 en la qual ell s\u2019intentava col\u00b7locar i vaig tornar a mirar i a mirar la casa del ve\u00ed, sense \u00e8xit.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/Dona-2-Copiar-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC06177-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>per poder parlar d’elles fins i tot estant a dist\u00e0ncia, i s\u00e9 perfectament quin aspecte tenen les palmeres que veu des del menjador, assegut a la seva butaca. Li vaig prometre portar la meva c\u00e0mera de fotos quan an\u00e9s a veure\u2019l, per si estava a temps d’atrapar a la ballarina per\u00f2 dos dies despr\u00e9s em va dir que ja no hi era.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-Ballarina-1-Copiar.jpg\")
<\/a>Em va fer molta il\u00b7lusi\u00f3 comprovar que no m’havia perdut a la ballarina. S\u00ed em vaig perdre la seva dansa esbojarrada sota la pluja.<\/p>\n