El missatge de l’estrat\u00e8gia KAIZEN<\/strong> \u00e9s que no ha de passar un dia sense que s’hagi fet alguna mena de millora en algun lloc de la companyia o de l’empresa. En el context del llibre significa millorament en marxa que involucra tots<\/strong> (alta administraci\u00f3, gerents i treballadors).<\/p>\n El punto de partida para el mejoramiento es reconocer la necesidad. Esto viene del reconocimiento de un problema. Si no se reconoce ning\u00fan problema tampoco se reconoce la necesidad de mejoramiento. La complacencia es el archienemigo de KAIZEN. En consecuencia, Kaizen enfatiza el reconocimiento del problema y proporciona pistas para la identificaci\u00f3n de los problemas. <\/strong>(Fragment subratllat a la P\u00e0g. 45)<\/span><\/span><\/p>\n El llibre \u00e9s un pr\u00e9stec espontani i indefinit que em va fer el meu pare dies enrere. Tinc la impressi\u00f3 que ja no es recorda que est\u00e0 a les meves mans ni de que m’el va oferir repetides vegades per tel\u00e8fon fins que vaig tenir ocasi\u00f3 d’anar a recollir-lo i d’agrair-li en persona que hagu\u00e9s pensat que em podia interessar i no li import\u00e9s deixar-m’ho una temporada.<\/strong><\/p>\n Procuro compartir amb ell tot el que puc i aix\u00f2 inclou molt sovint parlar dels projectes en qu\u00e8 estic treballant. Crec que \u00e9s una de les coses que m\u00e9s li agrada, que li faci part\u00edcip de les meves idees i assumptes professionals. Encara que l’Alzheimer li dificulta enormement retenir dades, les coses que l’emocionen poden romandre en el seu cap uns dies, m\u00e9s o menys estables, fins que comencen les confusions. Tamb\u00e9 s\u00f3n capa\u00e7os d’activar records endormiscats que emergeixen amb coher\u00e8ncia en el moment present i s’esvaeixen amb rapidesa.<\/p>\n Temps enrere ja hav\u00edem compartit el llibre, per\u00f2 no vaig voler fer refer\u00e8ncia a una fet que ja no recorda. No cal posar en relleu o en evid\u00e8ncia la seva p\u00e8rdua de mem\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n Compart\u00edem molts llibres quan ell era cap de personal en una empresa farmac\u00e8utica i jo ja em dedicava a la doc\u00e8ncia. Sempre ens ha unit l’inter\u00e8s per la creativitat, la resoluci\u00f3 de problemes, la innovaci\u00f3, etc. I tamb\u00e9 per les persones. Aix\u00f2 va propiciar un intercanvi de bibliografia que ens va enriquir a tots dos. Ell em prestava llibres que relacionaven els nostres temes preferits amb l’empresa i jo feia el mateix amb el camp de la pedagogia. Tots dos extr\u00e8iem idees que despr\u00e9s coment\u00e0vem mirant de trobar aplicacions.<\/p>\n Quan fa un mes aproximadament li vaig parlar de l’enc\u00e0rrec en el qual estava treballant, el tema li va interessar profundament. Fa temps que ja no fa refer\u00e8ncia als seus anys de vida professional activa. \u00c9s com si s’haguessin esfumat. Per\u00f2 de sobte va apar\u00e8ixer KAIZEN<\/strong>, que pertany a aquesta \u00e8poca.<\/p>\n \u00c9s un misteri saber o entendre com l\u2019ha localitzat i escollit entre molts altres llibres que t\u00e9 en els prestatges que fa ja set anys, quan comen\u00e7aven alguns problemes, li vaig ajudar a organitzar per temes i en els quals vaig col\u00b7locar algunes etiquetes perqu\u00e8 li result\u00e9s f\u00e0cil trobar el que busqu\u00e9s. Fa temps que ja no els reconeix com a seus.<\/p>\n Sigui com sigui, va topar amb KAIZEN<\/strong> i em va oferir el llibre per si em podia ajudar a preparar el taller. Encara que ho va intentar no va poder donar-me detalls sobre el seu contingut i no obstant aix\u00f2 la connexi\u00f3 amb el tema que a mi m’ha tingut ocupada \u00e9s evident i coherent.<\/p>\n L’Alzheimer d\u00f3na sobtades i petites sorpreses de forma irregular. Tot d’una el malalt sembla recobrar la lucidesa. Es tracta d’una il\u00b7lusi\u00f3, que tot i aix\u00f2 il\u00b7lusiona perqu\u00e8 fa la sensaci\u00f3 que en aquests instants pots recuperar part de tot all\u00f2 que es va perdent arran de la malaltia. Com si hagu\u00e9s una estona de comunicaci\u00f3 completa, sense llacunes ni espais en blanc, ni records fragmentats arribats d’altres \u00e8poques. No les he cronometrades per\u00f2 aquestes estones s\u00f3n curtes, fugaces i saben a poc.<\/p>\n Estic conven\u00e7uda que el motiu pel qual es produeixen est\u00e0 relacionat amb l’emoci\u00f3.<\/p>\n L’emoci\u00f3 equival en aquest cas al desig d’ajudar i de ser \u00fatil, de contribuir amb el que sap, i de col\u00b7laborar amb mi, perqu\u00e8 t\u00e9 una vaga idea sobre que ell havia treballat en alguna cosa que l’acosta al que jo faig. I no s’equivoca, encara que no pugui explicar-ho.<\/p>\n Mentre he estat preparant el taller li he fet part\u00edcip de les meves idees i les coses que volia posar a prova. Tamb\u00e9 hem anat junts a comprar alguns materials que em feien falta. Explicar-li qu\u00e8 \u00e9s el que faig, planejo i penso resulta per a mi un exercici amb un elevat nivell de complexitat, que m’ajuda extraordin\u00e0riament a concentrar-me en l’essencial i tamb\u00e9 a buscar maneres diferents d’exposar les coses per facilitar la seva comprensi\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed que el llibre que em va oferir va arribar a les meves mans, es va oblidar d’ell i no ha tornat a apar\u00e8ixer en la conversa. Recordo que en algun moment em va dir que potser era un rotllo. I tinc la impressi\u00f3 que ho va dir motivat per la dificultat que comportava per a ell mirar de fer-me un resum del contingut.<\/p>\n No \u00e9s f\u00e0cil tampoc treure-li import\u00e0ncia a les coses que no pot fer, i desviar l\u2019atenci\u00f3, quan aquestes es posen de manifest en el transcurs d’una conversa a dist\u00e0ncia o en directe<\/strong>.<\/p>\n Reconec que no havia obert el llibre fins que he decidit escriure aquest article. I sento molt no haver-ho fet<\/strong>. Coneixent-me, s\u00e9 que acabar\u00e9 llegint-lo una altra vegada de cap a cap, aix\u00ed que trobi el moment. Recordo vagament que quan me’l va deixar, fa anys, em va semblar interessant, per\u00f2 no hagu\u00e9s pogut explicar res d’ell si ara no l\u2019hagu\u00e9s fullejat de nou.<\/p>\n El llibre est\u00e0 publicat al 1989 i despr\u00e9s d’obrir-lo a l’atzar en diversos llocs diferents i haver llegit alguns dels par\u00e0grafs, frases, conceptes, etc. que acuradament el meu pare va subratllar, o destacar amb anotacions al marge, etc., fa anys, penso que algunes de les idees que el llibre exposa encara tenen vig\u00e8ncia. Poso un exemple que a m\u00e9s reafirma una de les idees que intento posar en joc a trav\u00e9s de la doc\u00e8ncia que imparteixo, independentment de a qui estigui dirigida i de quin sigui el seu contingut: la import\u00e0ncia rau en el proc\u00e9s, i no en el resultat.<\/strong><\/p>\n Ho assenyala KAIZEN i es posa de manifest en l’art contemporani, que \u00e9s per a mi una font constant d’inspiraci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Ara que escric aix\u00f2 em consolo a mi mateixa fent una mena de transfer\u00e8ncia al m\u00f3n de l’Alzheimer: si el resultat no \u00e9s el que m\u00e9s importa, i s\u00ed ho \u00e9s en canvi el proc\u00e9s, val la pena que segueixi intentant estimular les capacitats i habilitats del meu pare tant de temps com pugui i de tantes maneres com se m\u2019acudeixin. Intentar-ho es tradueix en la posada en joc de processos diferents amb grans dosis de creativitat i sentit de l’humor, que ens ajuden a tots dos a mantenir la comunicaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Cap intent est\u00e0 lliure de riscos. De vegades, els est\u00edmuls emotius fan que algunes confusions adquireixin una magnitud insospitada a hores intempestives. I el resultat<\/strong>: un intent d’evasi\u00f3 de matinada, amb l’objectiu de presentar-me als directius de la seva empresa i facilitar-me aix\u00ed la meva feina.<\/p>\n Hores abans que impart\u00eds el taller es va oferir a acompanyar-me per donar-me un cop de m\u00e0 i em va saber greu haver de dir-li que resultava impossible. Em va semblar entranyable el seu oferiment i l’hi vaig agrair molt\u00edssim<\/strong>. I li vaig prometre mirar de trobar una ocasi\u00f3 perqu\u00e8 ell em pugui veure treballar, en directe.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" KAIZEN \u00e9s el t\u00edtol d’un llibre de Masaaki Imai que mira de revelar les claus de l’avantatge competitiu japon\u00e8s. Est\u00e0 adre\u00e7at a alts executius occidentals. El missatge de l’estrat\u00e8gia KAIZEN \u00e9s que no ha de passar un dia sense que s’hagi fet alguna mena de millora en algun lloc de la companyia o de … Continua la lectura de KAIZEN<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-DSC07077-Copiar.jpg\")
<\/a>KAIZEN<\/strong> \u00e9s la manifestaci\u00f3 de l’activaci\u00f3 que va produir en el meu pare el fet que jo li expliqu\u00e9s que estava preparant un taller per a directius, interessats en humanitzar les seves empreses a trav\u00e9s de l’art<\/a>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07079-Copiar.jpg\")
<\/a><\/p>\n