![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/ecuaciones-y-frmulas-matemticas-48176044-Copiar-e1495140017988-300x300.jpg\")
Ric sola, despr\u00e9s d’escriure el que acabo d’escriure. Encara que pogu\u00e9s oferir una substanciosa recompensa a qui ho aconsegu\u00eds, no crec que hi hagi cap persona capa\u00e7 de crear una f\u00f3rmula aix\u00ed. L’Alzheimer i les matem\u00e0tiques estan renyits.<\/p>\n
Sempre m’han fascinat les matem\u00e0tiques. Tot i que fa molt de temps que em vaig quedar estancada amb elles. Em fascina la capacitat que tenen d’explicar i interpretar el m\u00f3n i els successos que en ell esdevenen. No s\u00e9 explicar-ho d’una altra manera. Capto bellesa en aix\u00f2, encara que jo no domini el llenguatge i tingui per costum aplicar un altre tipus de f\u00f3rmules molt diferents, art\u00edstiques i po\u00e8tiques, per interpretar el meu entorn.<\/p>\n
Una f\u00f3rmula que pogu\u00e9s calcular per endavant les reaccions<\/strong> (R) dels malalts d’Alzheimer<\/strong> (subjectes, X, Y, Z, etc.), a partir dels est\u00edmuls rebuts<\/strong> (ER\u2192 Er1, Er2, Er3, Er4, etc.) , ajudaria a estar preparat per reaccionar<\/strong>, valgui la redund\u00e0ncia, als seus comportaments.<\/p>\n Reaccionar vol dir acceptar, entendre, acompanyar, tranquil\u00b7litzar, etc.<\/strong><\/p>\n Se m’acut una manera senzilla d’expressar-ho:<\/p>\n (X)\u00d7 (Er1<\/sub> + Er2<\/sub>) = R (x)<\/span><\/p>\n El producte de la idiosincr\u00e0sia de l’individu x, per la suma dels est\u00edmuls rebuts, equival al conjunt de reaccions o respostes d’aquest individu davant tals est\u00edmuls.<\/span><\/p>\n M\u2019entra el riure de nou, afortunadament … No hi ha f\u00f3rmula que valgui! Les reaccions<\/strong> (R) dels subjectes<\/strong> (x, i, z, etc.) no es poden predir i tampoc les reaccions<\/strong> (RR) dels subjectes<\/strong> (\u03b1, \u03b2, \u03b3, etc.), que comparteixen vida i viv\u00e8ncies amb els malalts<\/strong>.<\/p>\n Segueixo jugant:<\/p>\n Com que no hi ha f\u00f3rmules conegudes, nom\u00e9s es pot reaccionar<\/strong> (RR) improvisant<\/strong>.<\/p>\n Proposo incorporar a la improvisaci\u00f3 ingredients com la creativitat, l’afecte, el respecte, el bon humor, la paci\u00e8ncia, la comprensi\u00f3, la toler\u00e0ncia, etc.<\/strong><\/p>\n Si hi hagu\u00e9s una f\u00f3rmula predictora, hagu\u00e9ssim pogut anticipar la reacci\u00f3 del meu pare despr\u00e9s de la visita al geront\u00f2leg, a principis d’aquesta setmana.<\/p>\n Aquell dia, quan vam parlar per tel\u00e8fon, com fem di\u00e0riament, vaig percebre en ell una desorientaci\u00f3 espectacular. Resultava molt dif\u00edcil portar endavant la conversa. Va intentar explicar-me espont\u00e0niament on havia estat al mat\u00ed o durant el dia, per\u00f2 se li barrejaven records inconnexos, persones, llocs i temps impossibles de reconciliar. I crec que tamb\u00e9 l’angoixa de no saber que era a casa.<\/p>\n En moments aix\u00ed, ell es s\u2019adona perfectament de la dificultat que li suposa la comunicaci\u00f3<\/strong>. Les paraules no apareixen per molt que les busqui i en ocasions no es corresponen amb els conceptes que vol expressar.<\/p>\n En moments aix\u00ed, sent angoixa i no sap el que li passa.<\/strong><\/p>\n Em vaig preguntar qu\u00e8 dimonis li hauria passat, perqu\u00e8 d’un dia a un altre hagu\u00e9s experimentat tal davallada. I vaig trobar r\u00e0pid la resposta: La visita a l’hospital i l’interrogatori <\/strong>del metge l\u2019havien afectat profundament. I tinc clar, en part, per qu\u00e8: perqu\u00e8 el c\u00famul de preguntes que no va poder respondre tot i haver tractat de fer-ho (el metge es va quedar pel que es veu impressionat amb les seves habilitats per respondre amb t\u00e0ctiques evasives), l\u2019havien sumit en un<\/strong> mar de confusions.<\/strong><\/p>\n Vaig mirar de posar-me en el seu lloc per un instant:<\/strong><\/span> Com em sentiria jo si no sab\u00e9s qui s\u00f3c, on visc, amb qui visc, que he fet en la meva vida, com he arribat fins aqu\u00ed i qu\u00e8 faig parlant amb un individu amb bata blanca que no conec de res i no deixa de fer-me preguntes molestes.<\/p>\n No em cal seguir.<\/p>\n Despr\u00e9s d’uns minuts de conversa angoixant a trav\u00e9s del tel\u00e8fon vaig decidir interrompre:<\/p>\n –Mira<\/span>, li vaig dir, deixarem el tema per avui perqu\u00e8 t’est\u00e0 costant molt explicar-me el que vols.<\/span> I vaig seguir:<\/p>\n –Doncs jo s\u00ed: El teu cap s’est\u00e0 posant una mica vellet i es ple de llacunes i has d’anar fent salts perqu\u00e8 de vegades no trobes el que vols i confons algunes coses, i m\u00e9s encara quan est\u00e0s cansat.<\/span><\/p>\n I va contestar: \u00a0\u00bfNom\u00e9s una mica<\/strong> vellet dius?<\/span><\/p>\n I vam riure tots dos.<\/strong><\/p>\n La meva explicaci\u00f3 el va tranquil\u00b7litzar moment\u00e0niament. Sempre ha estat capa\u00e7 d’acceptar el que ens depara la vida i a m\u00e9s, amb bon humor. Va entendre perfectament el que li vaig dir, encara que probablement es va oblidar a la poca estona i el desassossec sembla que va anar in crescendo<\/em> i la nit va ser agitada.<\/p>\n Ahir em vaig passar el dia pensant com transcorreria la conversa telef\u00f2nica despr\u00e9s de l’interrogatori del dia anterior. Afortunadament ja se li havia oblidat i vam poder mantenir una animada i estimulant xerrada, a la nostra manera.<\/p>\n Tamb\u00e9 vaig estar pensant en altres coses durant el dia: Quins s\u00f3n els indicadors de qualitat de vida dels malalts d’Alzheimer?<\/strong><\/p>\n Tan aviat com va irrompre la pregunta en el meu cap vaig comen\u00e7ar a confeccionar una llista mental, de la qual ara nom\u00e9s transcric l’inici:<\/p>\n La quantitat de vegades (freq\u00fc\u00e8ncia) amb que reben:<\/p>\n \u2665 somriures sincers Una pregunta tan acotada segur que t\u00e9 resposta a internet, em vaig dir a mi mateixa. Ja gaireb\u00e9 de matinada, no vaig poder resistir l’impuls de escriure-la en el cercador de Google i de llegir en diagonal, literalment, centenars de p\u00e0gines sobre el tema. Vaig acabar obrint una carpeta nova que ara cont\u00e9 uns quants documents.<\/p>\n Quan pugui llegir-los en horitzontal, crec que acabar\u00e9 escrivint un altre article. Mentre ho feia \u00a0de qualsevol manera, se\u2019m van oc\u00f3rrer algunes coses que vaig deixar anotades, per no oblidar.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui vull llan\u00e7ar un repte a tots els matem\u00e0tics del m\u00f3n: per qu\u00e8 no creen una f\u00f3rmula capa\u00e7 de predir el comportament o les reaccions dels malalts d’Alzheimer? Ric sola, despr\u00e9s d’escriure el que acabo d’escriure. Encara que pogu\u00e9s oferir una substanciosa recompensa a qui ho aconsegu\u00eds, no crec que hi hagi cap persona … Continua la lectura de Interrogatori<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170518_140825-Copiar-300x156.jpg\")
\nEncara que no domini el llenguatge matem\u00e0tic, puc expressar moltes coses, subtilment, a trav\u00e9s d’ell, po\u00e8tica i art\u00edsticament …<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/alzheimer-kLkF-620x349@abc-300x169.jpg\")
<\/a>
\n–Escolta, s\u00ed, no s\u00e9 el que em passa<\/span>, va contestar.<\/p>\n
\n\u2665 paraules amables i gestos d’afecte
\n\u2665 escolta atenta
\n\u2665\u00a0 …<\/p>\n