Vam aprofitar un petit enc\u00e0rrec familiar (adquirir una caixa de pl\u00e0stic), per visitar el basar i dialogar sobre algunes dels milers de coses que hi ha en ell<\/strong>.<\/p>\n Vam arribar a la secci\u00f3 de caixes de fusta, una altra de les nostres preferides, i ens vam entretenir veient la diversitat que tenen. Algunes semblen baguls en miniatura, altres tenen la tapa encunyada amb diferents motius i solem assenyalar les que m\u00e9s ens agraden per veure si coincidim. Altres caixes tenen divisions interiors i tapa de vidre que permet veure el contingut. No ens importaria a cap dels dos adquirir-ne la secci\u00f3 sencera.<\/p>\n No ten\u00edem clar on eren les caixes de pl\u00e0stic i ens vam haver de moure entre articles apilats que dificultaven el pas, cercant-les. A vegades, quan veig coses a dist\u00e0ncia que crec que li poden agradar, li acosto una i comentem si ens sembla bonica, elegant, \u00fatil, etc. Despr\u00e9s ho torno a deixar al seu lloc. La major part de vegades decidim que no val la pena adquirir certes coses, encara que ens agradaria fer-ho.<\/p>\n Al costat de la secci\u00f3 de jardineria trobem finalment el que busc\u00e0vem. L’enc\u00e0rrec era inequ\u00edvoc: una caixa del n\u00famero 5. Ens vam posar tots dos a buscar-la. El vaig ajudar a identificar l’etiqueta on apareix el nombre de cada model i vam revisar totes les piles que hi havia, des del terra, fins a l’altura del cap. El n\u00famero 5 no apareixia per enlloc i vaig donar la volta al passad\u00eds, sense \u00e8xit.<\/p>\n – Vaja !<\/span>– vaig exclamar.- Quina mala sort tenim !, hi ha caixes del n\u00famero 4, del 6, el 7, del 3, del 11, de l’1, per\u00f2 cap del 5!<\/span><\/p>\n –Espera, veur\u00e0s<\/span>– em va dir. –Podem fer una cosa: agafem una del 4 i una del 6 i les partim per la meitat.<\/span><\/p>\n – <\/strong>Com?<\/span> – <\/strong>li vaig dir. I el vaig escoltar amb atenci\u00f3. Em va repetir: Agafem una del 4 i una del 6 i les partim per la meitat.<\/span><\/strong><\/p>\n Vaig esclatar en una riallada. I un instant despr\u00e9s ho va fer ell. <\/strong><\/p>\n Vaig entendre l’acudit, un enginy\u00f3s acudit matem\u00e0tic i em va semblar digne d’admiraci\u00f3<\/strong>. Es podria expressar mitjan\u00e7ant una f\u00f3rmula: Vam riure una bona estona i vam seguir buscant la caixa n\u00ba 5.<\/strong> Finalment vam trobar-ne i vam tenir un altre motiu de satisfacci\u00f3: vam poder realitzar l’enc\u00e0rrec familiar, cosa que hav\u00edem posat en dubte que pogu\u00e9ssim fer, uns minuts abans.<\/p>\n De cam\u00ed a la sortida vam continuar examinant objectes. Li va cridar l’atenci\u00f3 una pe\u00e7a met\u00e0l\u00b7lica que serveix per barrejar pintura i un salabre que li va recordar que en algun moment de la seva vida ell havia anat a pescar. Mentre esper\u00e0vem a que ens cobressin va descobrir una raqueta de tennis que li va semblar massa petita i feble i ens vam assabentar que serveix per electrocutar mosques.\u00a0 La jove oriental que atenia la caixa donava instruccions a la clienta sobre com havia d\u2019utilitzar-la. Vam saludar cordialment en marxar i tan punt vam sortir em va comentar:<\/p>\n – m\u2019he adonat de que aquesta noia (referint-se a la dependenta)<\/span> parla el castell\u00e0 molt b\u00e9!<\/span><\/p>\n En algun rac\u00f3 del seu cap potser hi hagi algun fragment let\u00e0rgic que contingui rastres de les seves viv\u00e8ncies com a professor de castell\u00e0 de les primeres persones d’origen xin\u00e8s que es van establir al poble. No vam parlar d’aix\u00f2. Ho hauria fet si ell hagu\u00e9s fet refer\u00e8ncia expl\u00edcita en algun moment per petita que hagu\u00e9s estat. Llavors li hagu\u00e9s ajudat a completar els seus records.<\/strong><\/p>\n De vegades \u00e9s una temptaci\u00f3 explicar-li records bonics dels que ell ha estat el protagonista, per\u00f2 poden arribar a entristir-lo o a contrariar-lo pel fet de no recordar-se de res, aix\u00ed que he arribat a la conclusi\u00f3 que en molts moments \u00e9s preferible no fer-ho<\/strong>. No obstant aix\u00f2, quan es presenten bones ocasions, miro d’aprofitar-les al m\u00e0xim.<\/strong><\/p>\n Quan vam sortir del basar, vam posar rumb als Montes<\/em><\/strong>. Ser\u00e0 el tema d’un proper article.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Divendres el meu pare i jo vam anar a “chinear” junts. Despr\u00e9s vam pujar als Montes. Vam aprofitar un petit enc\u00e0rrec familiar (adquirir una caixa de pl\u00e0stic), per visitar el basar i dialogar sobre algunes dels milers de coses que hi ha en ell. Vam passar per les nostres seccions preferides, com sempre que … Continua la lectura de La caixa n\u00famero 5<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170521_113546-Copiar-225x300.jpg\")
Vam passar per les nostres seccions preferides, com sempre que hi anem. A la d’articles per fer manualitats, vam xafardejar tots els prestatges i li vaig descriure el contingut de moltes de les bossetes transparents que hi ha penjades. Al passad\u00eds d’articles de papereria ens vam aturar davant les llibretes. Vaig decidir comprar-me una per apuntar totes les coses que se m’ocorren estant amb ell. Ja en tinc una, per\u00f2 la vaig omplint a un ritme vertigin\u00f3s i aviat necessitar\u00e9 una altra. Ell tamb\u00e9 s’hauria comprat una, per\u00f2 m\u00e9s gran. Li agraden especialment les de mida foli, amb espiral met\u00e0l\u00b7lica, tapes dures i paper quadriculat.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/th3L3QWVRX.jpg\")
<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170521_130617-Copiar-300x226.jpg\")
\n Ens vam mirar als ulls i no tinc cap dubte: No era l’Alzheimer. Acabava de fer gala del seu magn\u00edfic i agut sentit de l’humor. Es va posar molt content quan va percebre que jo ho havia ent\u00e8s.<\/strong><\/p>\n