{"id":3397,"date":"2017-05-22T19:39:55","date_gmt":"2017-05-22T19:39:55","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=3397"},"modified":"2017-05-23T05:57:23","modified_gmt":"2017-05-23T05:57:23","slug":"los-montes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/los-montes\/","title":{"rendered":"“Los Montes”"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\u201cLos Montes<\/em>\u201d<\/strong> \u00e9s el lloc on el meu pare va passar la seva inf\u00e0ncia, a prop de M\u00e0laga. Conserva encara records vagues d’aquella \u00e8poca.<\/p>\n

\"\"Fa temps vaig localitzar una fotografia antiga de la casa on va viure amb els seus pares i les seves germanes bessones. La vam posar en un \u00e0lbum, al costat d’altres d’aquells anys. De tant en tant l\u2019hem estat veient i comentant junts, revivint rostres i persones, an\u00e8cdotes i experi\u00e8ncies i posant noms a algunes cares properes que s’han anat convertint en desconegudes.<\/p>\n

Fa temps per\u00f2 que no ho fem. A mesura que els seus records s’esvaeixen m\u00e9s complicat \u00e9s de vegades mirar de reviure’ls. Sento que \u00e9s preferible deixar que s’esvaeixin per molt que dolgui.<\/strong><\/p>\n

El dia que li vaig mostrar la fotografia de la casa va recordar de sobte amb emoci\u00f3 la seva cambra de jocs, just a l’habitaci\u00f3 que hi havia darrera de la finestra de la dreta.<\/p>\n

\u201cLos Montes<\/em>\u201d<\/strong> constitueixen encara per a ell un bon record, encara que sigui vague i es vagi desintegrant progressivament. En una altra \u00e8poca parlava d’ells descrivint olors, sabors, sons, colors, etc. Jo crec que els va percebre amb tots els seus sentits quan era un nen i ara, algunes experi\u00e8ncies sensitives s\u00f3n capaces d’activar grates emocions relacionades amb ells.<\/p>\n

Ja fa temps, quan tinc ocasi\u00f3, anem a passejar junts per los montes<\/strong><\/em><\/span>. En quinze minuts amb cotxe, podem pujar a dalt de la serralada prelitoral de la comarca del Maresme, en un punt proper a Barcelona. Coneixem un mirador des del qual s’albira el mar ocupant tot l\u2019horitz\u00f3, Barcelona i altres ciutats pr\u00f2ximes, la silueta de la muntanya de Montserrat, etc. La primera vegada que el vam visitar es va sentir transportat a \u201clos Montes<\/strong><\/em>” de la seva Andalusia natal i Barcelona es va transformar en Granada i en algun lloc del mar va emergir el penyal de Gibraltar.<\/p>\n

Des de llavors, hem estat al mirador unes quantes vegades i en els \u00faltims mesos hem incrementat la freq\u00fc\u00e8ncia de les passejades per los monte<\/span>s<\/span><\/em><\/strong>. La primavera omple el camp de flors i d’altres coses summament atractives.<\/p>\n

El passeig<\/strong>, lent i ascendent, per senders sense asfaltar que travessen els boscos de pins ara greument afectats per un escarabat demolidor que ha obligat a tallar innombrables exemplars afectats, li fa rememorar moltes sensacions de la seva inf\u00e0ncia.<\/strong><\/p>\n

En alguns llocs puc circular lentament al costat dels marges on creixen les esparregueres i descobrir des del cotxe algun intr\u00e8pid esp\u00e0rrec creixent entre les herbes. Llavors detinc el cotxe i baixo a tallar-los. Ell \u00e9s l’encarregat de subjectar-los mentre jo condueixo i no paro de lloar la seva aguda visi\u00f3 entre parada i parada. De vegades, les temptatives resulten infructuoses. Quan era un nen li agradava molt anar a collir-ne a \u201cLos Montes\u201d<\/strong>.<\/strong><\/p>\n

Tamb\u00e9 agafem flors i herbes. \u00daltimament la ginesta ha estat la protagonista. Ell la recorda de M\u00e0laga. Despr\u00e8n una frag\u00e0ncia molt agradable, encara que crec que ell no la percep a causa de l’Alzheimer, que afecta l’olfacte d’alguna manera, o aix\u00f2 crec. No obstant aix\u00f2, aspirem els dos les flors i comentem quina bona olor fan. M’explica que quan estava seca, la feien servir per encendre llars de foc i brasers i t\u00e9 la impressi\u00f3 que l\u2019anomenaven “bolina<\/em>“. He buscat informaci\u00f3 i no he trobat de moment refer\u00e8ncia a aquest terme.<\/p>\n

Despr\u00e9s de les excursions a<\/strong> los montes <\/strong><\/span><\/em>, ell em sol explicar que hi ha estat en ells, per\u00f2 mai amb m<\/strong>i. Somric quan m’explica com de b\u00e9 s\u2019ho ha passat. I despr\u00e9s s’oblida de seguida, o aix\u00f2 creia jo.<\/strong><\/p>\n

Dissabte<\/strong>, quan vaig parlar amb ell per tel\u00e8fon, em va explicar que ja fa un parell de mesos surt a passejar amb un amic, un home<\/strong>, a<\/strong> los montes<\/strong><\/span><\/em>. Em va explicar en pla secret que s’ho passen d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 agafant esp\u00e0rrecs des del cotxe. Ell mira el marge i quan en veu un, avisa el seu amic, que atura el cotxe i i surt a tallar-lo.<\/p>\n

Em sento feli\u00e7 quan m’adono que s\u00ed es recorda de les excursions que hem estat fent<\/strong>. El que menys m’importa \u00e9s que es recordi de amb qui ha anat. Es recorda del contingut sensitiu i emocional d’elles.<\/strong><\/p>\n

Li vaig dir que em semblava fabul\u00f3s que pugui gaudir de les passejades amb el seu amic. A cap dels dos ens surt mai el seu nom … tot i que sabem qui \u00e9s …<\/p>\n

I em va preguntar: –Escolta, tu condueixes?<\/span> I em va entrar el riure, no ho vaig poder evitar i li vaig dir: Si, \u00e9s clar, i si et ve de gust, un dia anem els dos a passejar<\/span> a<\/span> los montes<\/em><\/span> .<\/p>\n

L’\u00faltim dia que hi vam estar\u00a0 va ser divendres passat i el comentari ho va fer dissabte quan vam parlar per tel\u00e8fon. Aquesta vegada per\u00f2 es va referir al fet que portava com a dos mesos pujant amb freq\u00fc\u00e8ncia, cosa que \u00e9s certa.\"\"<\/p>\n

Al mirador vam estar xerrant animadament de moltes coses i fent fotos. Li vaig explicar que em fascinen els plomalls <\/a>que produeixen algunes flors i vaig tallar unes quantes infloresc\u00e8ncies madures, amb les llavors a punt d’emprendre el vol. Va estar posant per a mi, mentre bufava plomalls al vent i r\u00e8iem pensant en la quantitat de desitjos que pod\u00edem demanar de cop.<\/p>\n