Hi ha grups dels quals es tendeix a destacar tot el que no poden fer o van deixant progressivament de poder fer. Des del meu punt de vista, a m\u00e9s de con\u00e8ixer aquests aspectes, haur\u00edem tamb\u00e9 de centrar-nos en tot all\u00f2 que s\u00ed que poden fer<\/strong>. Jo porto anys intentant adoptar aquesta perspectiva, no nom\u00e9s en relaci\u00f3 als malalts d’Alzheimer, sin\u00f3 en relaci\u00f3 a totes les persones.<\/p>\n Mirar de facilitar que les persones puguin desenvolupar-se satisfact\u00f2riament fent \u00fas de les seves habilitats, siguin quines siguin, em sembla primordial<\/strong>.<\/p>\n Els malalts d’Alzheimer posen en joc molt\u00edssimes estrat\u00e8gies per intentar resoldre els problemes i les dificultats que els causa el seu progressiu deteriorament cognitiu. I aix\u00f2 \u00e9s des del meu punt de vista un senyal de les diferents habilitats que tenen o conserven, almenys durant un temps. Sense elles no aconseguirien probablement comunicar-se de la manera que ho fan.<\/p>\n Estic conven\u00e7uda que quan es planteja tot des del punt de vista del que determinades persones no poden fer, es deixen de banda i es perden moltes oportunitats<\/strong>. Crec que un dels motius que tamb\u00e9 explica que es no valorin determinades habilitats rau en el fet que es d\u00f3na per fet amb freq\u00fc\u00e8ncia que alguna cosa no \u00e9s possible, sense haver-ho ni tan sols intentat. \u00c9s la manera m\u00e9s r\u00e0pida de tallar d’arrel qualsevol possibilitat a explorar. I tinc la impressi\u00f3 que es tracta d’una pr\u00e0ctica molt estesa en diversos \u00e0mbits, desgraciadament.<\/p>\n No crec que es pugui generalitzar al voltant de les habilitats, nom\u00e9s que per afirmar que totes les persones les posseeixen. \u00c9s per aix\u00f2 que el que \u00e9s important \u00e9s considerar el que S\u00cd pot fer CADA persona. <\/strong><\/p>\n Des del meu punt de vista, en el cas de l’Alzheimer, a m\u00e9s, hi ha un altre risc: la mem\u00f2ria o la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria. Serveix de justificaci\u00f3 per no emprendre o dur a terme algunes coses perqu\u00e8 de res servir\u00e0, pensen algunes persones, si despr\u00e9s el malalt s\u2019oblidar\u00e0 d’elles.<\/p>\n Jo tinc dubtes referent a aix\u00f2 i per tant prefereixo centrar-me en all\u00f2 que \u00e9s possible, en el moment present<\/span><\/strong>.<\/span> Tot i que els records s’esvaeixin, tinc la impressi\u00f3 que l’empremta emocional<\/strong>, que almenys alguns d’ells deixen, no desapareix amb tanta rapidesa com podr\u00edem suposar<\/strong>. Emoci\u00f3 i mem\u00f2ria guarden relaci\u00f3.<\/p>\n Porto molt de temps interessant-me per com funciona el cervell i els aven\u00e7os en el terreny de la neuroci\u00e8ncia estan proporcionant noves dades, que em semblen fascinants en el sentit que amplien espectacularment les expectatives sobre les possibilitats d’aprenentatge del nostre cervell. O jo aix\u00ed ho interpreto.<\/p>\n I aix\u00f2, des del meu punt de vista, obre la porta a la inclusi\u00f3 i al concepte d’aprenentatge permanent<\/strong> (l’estructura del nostre cervell t\u00e9 el potencial necessari per aprendre durant tota la vida).<\/p>\n Fa anys es creia per exemple que les neurones s’anaven destruint progressivament i disminuint el seu nombre amb l’edat, sense renovar-se. Avui se sap que la neurog\u00e8nesi (la generaci\u00f3 de noves neurones) t\u00e9 lloc tota la vida. \u00c9s un proc\u00e9s continu que experimenta pics de m\u00e0xima producci\u00f3 en moments cr\u00edtics del creixement, que s’alenteix amb l’edat i a causa d’altres factors tamb\u00e9, per\u00f2 no cessa.<\/p>\n Aquest i altres coneixements em donen idees per posar en pr\u00e0ctica en la relaci\u00f3 amb el meu pare, malalt d’Alzheimer. Tamb\u00e9 m’ajuden a mirar d’entendre com funciona el cervell d’una persona que pateix aquesta malaltia, encara que sigui a la meva manera. El proc\u00e9s em porta a crear i a treballar amb models art\u00edstics de representaci\u00f3 conceptual que em permeten explorar alguns conceptes des de diverses perspectives, probablement d’una manera original i poc habitual.<\/p>\n Reprenc el prop\u00f2sit de l’article, que era parlar de les habilitats dels malalts d’Alzheimer<\/strong>. Aquestes es posen de manifest<\/strong> per exemple en la comunicaci\u00f3 di\u00e0ria a trav\u00e9s del llenguatge oral, quan que no troben les paraules precises que volen per explicar o referir-se al que desitgen i recorren a estrat\u00e8gies diverses per poder-ho fer.<\/strong><\/p>\n Quan els problemes d’aquest tipus comencen, la comunicaci\u00f3 deixa de ser fluida i adquireix un ritme que pot ser sincopat, o experimentar retrocessos, vaivens, bucles, espirals, etc. Cal saber adaptar-se a aquests canvis. Ells no poden controlar-los i \u00e9s especialment important intentar estimular-los i que mantinguin la comunicaci\u00f3 amb altres persones. Quan deixen de fer-ho el seu m\u00f3n social es redueix de manera dr\u00e0stica. <\/strong><\/p>\n Quan parlo amb el meu pare, encara que ens separi la dist\u00e0ncia i fem \u00fas del tel\u00e8fon, percebo com el seu cervell s’esfor\u00e7a per establir connexions que li permetin, de la manera que sigui, comunicar-se. Cada vegada m\u00e9s, t\u00e9 dificultat per trobar les paraules que necessita.<\/p>\n Miro d’afrontar sempre la conversa amb ell amb paci\u00e8ncia, amb atenci\u00f3 i procurant no interrompre, donant-li temps entre frase i frase. <\/strong><\/p>\n Si jo interrompo bruscament aquest proc\u00e9s, que \u00e9s lent, extremadament lent de vegades, destrueixo la possibilitat que el seu immens esfor\u00e7 es vegi recompensat per l’assoliment d’haver-ho aconseguit. Les interrupcions el despisten, li fan perdre el fr\u00e0gil fil amb el qual intenta embastar paraules i idees amb coher\u00e8ncia.<\/p>\n Quan suggereixo, proposo, consulto, etc. i no encerto, m’ho diu clarament: No, aix\u00f2 no<\/span><\/strong>.<\/span> I somric pensant que les seves xarxes neuronals estan actives tot i l’Alzheimer i mira de buscar camins alternatius entre idees que abans estaven connectades per un pont que ha desaparegut i ja no es pot per tant creuar. <\/strong><\/p>\n No es queda de bra\u00e7os creuats per dir-ho d\u2019alguna manera (almenys en moltes ocasions) mira per tots els mitjans d’explicar el que vol amb els retalls inconnexos que troba i aconsegueix embastar.<\/strong><\/p>\n Una de les \u00faltimes paraules que va inventar em va resultar especialment simp\u00e0tica i apropiada. Mirava d’explicar-me que li quedaven encara feina per fer amb els llapis de colors per acabar un dels seus mandales dialogats<\/a>. La paraula que es va inventar va resoldre les seves dificultats:<\/p>\n (Cal llegir-la en castell\u00e0)<\/span><\/p>\n – Em queden encara uns quants<\/span> \u201clapitazos\u201d<\/em><\/span>, em va dir.<\/p>\n (La traducci\u00f3 al catal\u00e0 podria ser llapitassos )<\/span><\/p>\n No nom\u00e9s el vaig entendre perfectament, si no que a sobre em va entrar el riure, que vaig compartir amb ell, i em va donar peu a lloar les seves incre\u00efbles capacitats creatives. <\/strong><\/p>\n S’atreveix alg\u00fa a posar-les en dubte?<\/span> <\/strong><\/p>\n –Quina paraula tan bonica i divertida acabes d’inventar!<\/span> (Era conscient d’aix\u00f2). La utilitzar\u00e9 a partir d’ara, si tu em deixes.<\/span><\/p>\n –\u00c9s clar, \u00e9s clar, no faltaria m\u00e9s … \u00bfAmb quina emoci\u00f3 creieu que va pronunciar aquesta darrera frase?<\/strong><\/span><\/p>\n Estic conven\u00e7uda que el cervell dels malalts d’Alzheimer es resisteix a deixar de ser pl\u00e0stic tot i les dificultats que troba. I \u00e9s aquesta resist\u00e8ncia la que activa o posa en joc determinades habilitats, que proposo valorar<\/strong>.<\/p>\n Resulta f\u00e0cil caure en la temptaci\u00f3 de donar per fet que el que diuen \u00e9s incoherent, irraonable i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n Jo prefereixo esfor\u00e7ar-me per intentar entendre el que volen dir per surrealista que de vegades pugui sonar. Aix\u00f2 exigeix \u200b\u200btemps i paci\u00e8ncia.<\/strong><\/p>\n Malauradament el temps mai sobra i la paci\u00e8ncia acaba per esgotar-se.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Porto pensant en escriure aquest article des de fa molt de temps. Em sembla imprescindible parlar de les habilitats que tenen els malalts d’Alzheimer. De la mateixa manera que de les d’altres persones amb altres patologies i disfuncions. Hi ha grups dels quals es tendeix a destacar tot el que no poden fer o … Continua la lectura de Les habilitats dels malalts d’Alzheimer<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/8-novembre-058-Copiar-300x180.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/8-novembre-040-Copiar-300x200.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/8-novembre-039-Copiar-300x200.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-8-novembre-054-Copiar-300x231.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170525_154748-Copiar-245x300.jpg\")
S\u00ed m’atreveixo en moltes ocasions a suggerir solucions, paraules, idees, conceptes, etc. Suggerir forma part del di\u00e0leg<\/strong>. \u00c9s un suggerir amable i respectu\u00f3s que no pret\u00e9n posar de manifest que no troba les paraules. Suggerir consultant perqu\u00e8 ell estigui implicat en l’elecci\u00f3 dels mots. Aix\u00f2 nom\u00e9s ho puc fer si l\u2019escolto atentament i intento posar-me al seu lloc per poder anticipar en certa manera el seu missatge. <\/strong><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07094-Copiar-217x300.jpg\")
Em sembla admirable i digne de reconeixement<\/strong>. Les solucions que troba per salvar llacunes i espais en blanc s\u00f3n creatives<\/strong> en el sentit literal del terme. Troba la manera d’explicar el que vol d’una manera original que a m\u00e9s resulta en ocasions graciosa i divertida<\/strong>. No dic que sigui sempre aix\u00ed, ni de bon tros, per\u00f2 hi ha episodis continus en els quals fa gala de les seves habilitats.<\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n