<\/p>\n
La identitat dels malalts d’Alzheimer es desintegra progressivament de manera inexorable. La dels seus acompanyants, tamb\u00e9. En el meu cas, es desintegra i multiplica alhora.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07232-Copiar-300x244.jpg\")
Ja fa molt de temps, anys, que miro d’afrontar de la millor manera possible aquest doble proc\u00e9s. No vaig ser conscient al principi de la malaltia del meu pare que la meva pr\u00f2pia identitat patiria canvis. Nom\u00e9s vaig ser conscient que ell seria v\u00edctima d’aquest proc\u00e9s ineludible.<\/p>\n
Quan els records van desapareixent de mica en mica i els malalts ja no poden recordar, ni tan sols a grans trets, els episodis que han determinat la seva vida, no hi ha estrat\u00e8gia que valgui per intentar preservar la seva identitat i la de les persones que els envolten.<\/strong><\/p>\n Costa entendre-ho i resulta dif\u00edcil assumir-ho<\/strong>. No serveix de res intentar resistir-se, cal acabar acceptant-ho. Jo nom\u00e9s puc parlar de la meva experi\u00e8ncia, per\u00f2 tinc la impressi\u00f3 que alguns dels pensaments i sentiments que a mi em genera aquest proc\u00e9s \u00e9s possible que tamb\u00e9 els tinguin i experimentin altres persones que estiguin vivint una situaci\u00f3 similar.<\/p>\n \u00daltimament tinc la impressi\u00f3 que la relaci\u00f3 de parentiu que m’uneix al meu pare ha desaparegut pr\u00e0cticament del tot del seu cap. No \u00e9s una desuni\u00f3 permanent, a estones sembla que recuperem els lla\u00e7os que ens uneixen, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil saber quan \u00e9s aix\u00ed i quan no.<\/p>\n Fa mesos que intento preservar el binomi filla-Marta per\u00f2 cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia els dos conceptes es dissocien completament. En alguns moments t\u00e9 clar que s\u00f3c la seva filla, per\u00f2 no la Marta. En altres s\u00f3c la Marta, per\u00f2 no la seva filla. Crec que sempre intueix per\u00f2 que s\u00f3c alg\u00fa estimat i proper. Si m\u00e9s no, jo ho percebo aix\u00ed.<\/p>\n Quan mira d’explicar-me alguna experi\u00e8ncia que hem viscut junts, \u00e9s quan m\u00e9s es posa de manifest darrerament la confusi\u00f3 sobre la meva persona. He fet una llista de les identitats que he assumit fins ara, en els \u00faltims temps:<\/p>\n No s\u00e9 si alg\u00fa s’haur\u00e0 adonat: he canviat de g\u00e8nere. Exceptuant la G\u00f3mez Aracil, totes les meves altres \u00a0identitats s\u00f3n masculines.<\/p>\n No serveix de res preguntar-se per quin motiu m’he convertit en els \u00faltims temps en un home. L’\u00fanic que cal \u00e9s acceptar-ho. Em dic a mi mateixa que \u00e9s preferible fer-ho amb sentit de l’humor mirant de trobar el punt graci\u00f3s i creatiu que hi ha en aix\u00f2.<\/p>\n No penso mai que ell s’hagi oblidat de mi<\/strong>, \u00a1per res! No pot recordar-se de qui s\u00f3c exactament, que des del meu punt no \u00e9s el mateix i aix\u00f2 no impedeix a m\u00e9s que puguem seguir <\/strong>gaudint <\/strong>fent coses junts.<\/strong><\/p>\n Ahir m’explicava que alg\u00fa, un home<\/strong><\/span>, havia pintat dos dels seus minimandales<\/a>. Tenia clar que no els havia fet ell i vaig mirar d’explicar-li que havia estat jo, que els vaig fer amb el seu perm\u00eds i aprovaci\u00f3 pr\u00e8via, que havia estat despr\u00e9s fent proves amb un pinzell per veure com quedava el dibuix despr\u00e9s de passar-lo lleugerament humitejat sobre el paper, perqu\u00e8 els llapis de colors que fa servir s\u00f3n aquarel\u00b7lables.<\/p>\n Li va agradar aquesta \u00faltima paraula i la va repetir unes quantes vegades, per\u00f2 aviat vam entrar en un bucle en el qual apareixia un home amb un pinzell i va ser complex sortir-ne. Vaig tenir la sensaci\u00f3 d’estar dissolent-me com una pinzellada d’aquarel\u00b7la sobre el paper. I vaig mirar de resistir-me.<\/strong> Vaig intentar recordar-li un munt de detalls, embastant els seus fragments confusos, procurant posar en relleu l’inter\u00e8s que tots dos compartim pels mandales i algunes coses que fem junts. I el que vaig fer en realitat va ser posar de manifest la quantitat de coses que no pot recordar.<\/p>\n \u00bfVaig fer b\u00e9 mirant de resistir-me? \u00bfNo hauria estat millor abandonar-me a la dissoluci\u00f3 i mirar de deixar senzillament una bonica empremta, com fa l’aquarel\u00b7la sobre el paper?<\/strong><\/p>\n Em resulta f\u00e0cil preguntar-m’ho ara, per\u00f2 \u00e9s complex incorporar aquests raonaments en el moment que tanteges les possibilitats de la conversa amb ell. No sempre s\u00e9 qu\u00e8 fer.<\/strong><\/p>\n A vegades em dilueixo sense problemes i altres em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que em resisteixo a fer-ho.<\/strong><\/p>\n En molts moments ell no sap qui s\u00f3c. No pot posar-me nom ni cara. Les paraules i les imatges que s’extravien en el seu cap li juguen una mala passada i el binomi conceptual<\/strong> filla-Marta es debilita.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, percebo que el binomi emotiu<\/strong> pare-filla que ens ha mantingut units tota la vida, roman. \u00c9s com si la meva identitat emocional<\/strong> conserv\u00e9s encara la seva consist\u00e8ncia.<\/p>\n Potser acabi canviant d’estat i es volatilitzi com els gasos. Vull pensar que podr\u00e9 preservar-la sota una campana de vidre com la que ara cont\u00e9 i ret\u00e9 els meus plomalls de miragu\u00e0<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La identitat dels malalts d’Alzheimer es desintegra progressivament de manera inexorable. La dels seus acompanyants, tamb\u00e9. En el meu cas, es desintegra i multiplica alhora. Ja fa molt de temps, anys, que miro d’afrontar de la millor manera possible aquest doble proc\u00e9s. No vaig ser conscient al principi de la malaltia del meu pare … Continua la lectura de Identitats<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-20170531_155511-Copiar-300x225.jpg\")
Les confusions sobre la meva identitat es fan evidents de forma diferent segons si parlem en directe o per tel\u00e8fon. Ja fa temps que les converses di\u00e0ries que mantinc amb ell van precedides de maniobres d’orientaci\u00f3 que li recorden el binomi filla-Marta, abans que comencem a parlar. No obstant aix\u00f2, a mesura que van passant els minuts tinc la impressi\u00f3 que el binomi es dilueix i porto setmanes mirant d’introduir frases que reforcin el nostre vincle i relaci\u00f3. Alguns dies, no estic segura de si realment he aconseguit que no s’oblidi abans de penjar, de amb qui est\u00e0 parlant. Altres dies tinc clar que aix\u00f2 no passa i podem mantenir xerrades fluides.<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/Imagen1-202x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/G-DSC06355-Copiar-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\n