A mesura que la malaltia avan\u00e7a, la lectura es fa cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. Arriba un moment en qu\u00e8, tot i que puguin llegir les paraules, no poden retenir el seu significat ni embastar el fil argumental que les uneix. Aix\u00f2 \u00e9s el que li passa al meu pare en aquests moments. Encara pot llegir, mec\u00e0nicament parlant, per\u00f2 es perd en l’aspecte significatiu de la lectura i l’activitat es converteix en una tasca de m\u00e0xima dificultat que li genera incomoditat, tensi\u00f3 i cert desassossec. Per a qui no hagi tingut el costum de llegir, potser el progressiu deteriorament d’aquesta capacitat no sigui molt significatiu ni generi grans disgustos, per\u00f2 quan un malalt d’Alzheimer ha estat un \u00e0vid lector, la p\u00e8rdua \u00e9s profundament significativa.<\/strong> En el cas del meu pare jo aix\u00ed ho sento.<\/strong> I malgrat tot, s’esfor\u00e7a i no deixa d\u2019intentar-ho.<\/strong> Es resisteix a m\u00e9s a recon\u00e8ixer les dificultats que li suposa i em sembla explicable.<\/strong> La seva resist\u00e8ncia es pot interpretar probablement de diverses maneres, per\u00f2 a mi m’agrada pensar que \u00e9s senyal dels intents que fa el seu cervell per mantenir-se pl\u00e0stic.<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de visitar el geront\u00f2leg, el meu pare em va explicar que havia estat al psiquiatre<\/span>.<\/strong> L’interrogatori<\/a> a qu\u00e8 es va veure exposat el va afectar en diversos sentits i a mi tamb\u00e9 <\/span>. A vegades, quan ell s’adona de les dificultats que t\u00e9 per comunicar-se t\u00e9 la impressi\u00f3 que s’est\u00e0 tornant boig<\/span><\/strong>. Aix\u00ed ho verbalitza en ocasions i llavors jo prefereixo dir-li que la veritat \u00e9s que sempre ha estat una mica boig<\/span> (i riem)<\/strong> i que ara el que li passa \u00e9s que s’est\u00e0 tornant vellet. Vellet i desmemoriat<\/span>. Li ho dic amb respecte i afecte i crec que agraeix i accepta aquesta simple explicaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n Quan va treure el tema del psiquiatra<\/span><\/strong> fa uns dies, estava seri\u00f3s i preocupat. Vaig mirar de donar-li carpetada ipso facto<\/em> i canviar de conversa. No em vaig sentir molt satisfeta. Vaig tenir la sensaci\u00f3 que \u00a0va percebre la meva intenci\u00f3 d\u2019esquivar el tema que ell havia iniciat. Les maniobres de distracci\u00f3 o de canvi de direcci\u00f3 no sempre resulten f\u00e0cils i de vegades les realitzo de forma brusca.<\/strong><\/p>\n No va fer m\u00e9s refer\u00e8ncies al psiquiatre<\/span>. <\/strong>Unes hores m\u00e9s tard em va explicar afligit un episodi de joventut que va transportar al present i va relatar com si hagu\u00e9s passat dos o tres dies abans. Em vaig estar preguntant per qu\u00e8 havia emergit de sobte en el seu cap aquest episodi. Temps enrere, quan encara podia recordar algunes coses de la seva joventut, m’havia explicat repetides vegades el desgraciat incident. Mem\u00f2ria i emoci\u00f3 guarden relaci\u00f3, ja ho he comentat en algun altre moment. El succ\u00e9s li va produir una intensa emoci\u00f3, no en tinc cap dubte.<\/p>\n Per\u00f2, per qu\u00e8 ara emergeix de nou ?, vaig seguir preguntant-me.<\/p>\n I en algun moment que no puc precisar he trobat la resposta. Es tracta nom\u00e9s d’una hip\u00f2tesi. No hi ha manera de demostrar-la: tinc la impressi\u00f3 que la seva experi\u00e8ncia amb el psiquiatre<\/strong> <\/span>\/ geront\u00f2leg de fa uns dies, va propiciar una delicada connexi\u00f3 amb l’amic que visitava al psiquiatre<\/span> <\/strong>i va tenir un tr\u00e0gic final.<\/p>\n \u00c9s una possibilitat que em sembla explicable i que refor\u00e7a una idea que vaig exposar fa pocs dies: el cervell dels malalts d’Alzheimer mira per tots els mitjans de conservar la seva plasticitat, es resisteix a perdre-la. <\/strong>\u00c9s capa\u00e7 de sortejar llacunes, espais en blanc, abismes i deserts i establir fr\u00e0gils i peribles fils de connexi\u00f3.<\/p>\n Com m\u00e9s hi penso, m\u00e9s sentit li trobo a la meva hip\u00f2tesi. He explicat que de vegades el meu pare pensa que est\u00e0 boig<\/span> <\/strong>quan \u00e9s conscient d’alguns dels problemes que experimenta a causa de la seva malaltia i no sap a qu\u00e8 atribuir.<\/p>\n La manera com es percep a si mateix<\/span> en alguns moments (presumeixo que es va intensificar despr\u00e9s de la visita al metge), estic conven\u00e7uda que va ser el que li va connectar amb el seu amic<\/span>. Ell mai ha dit que estigu\u00e9s boig. L’apreciava molt. Sempre s’ha referit a ell amb respecte, dient que el pobre tenia algun tipus de trastorn o malaltia mental. El recorda amb afecte i amb pena.<\/p>\n El record que va emergir d’improv\u00eds tenia sentit. <\/strong>No es tractava d’un episodi inconnex, encara que ho hagu\u00e9s traslladat al present. Probablement va necessitar molt de temps per connectar al psiquiatre amb el seu amic i va estar donant-li voltes tot el mat\u00ed. Jo ja m’havia oblidat del psiquiatre quan m’ho va explicar, per\u00f2 vaig detectar que estava afectat i el vaig escoltar amb molta atenci\u00f3.<\/p>\n Trobar explicaci\u00f3 a q\u00fcestions com aquesta, per indemostrable que sigui, em tranquil\u00b7litza. Sento que augmenta la meva comprensi\u00f3.<\/p>\n I sento que els malalts d’Alzheimer, a m\u00e9s de respecte i afecte necessiten tamb\u00e9 ser compresos i valorats i cal esfor\u00e7ar-se per fer-ho. \u00c9s molt f\u00e0cil no escoltar-los de veritat i donar per fet que expliquen extravag\u00e0ncies fora de lloc.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan fa uns dies, a mitjans de maig, el meu pare va anar a visitar-se amb el geront\u00f2leg a l’hospital es van confirmar les meves sospites al voltant d’una q\u00fcesti\u00f3: els malalts d’Alzheimer que han tingut una activitat intel\u00b7lectual intensa, es veuen especialment afectats pels trastorns que causa la seva malaltia a nivell cognitiu … Continua la lectura de Sospites confirmades i el cervell que es resisteix<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/RR-DSC07020-Copiar-300x164.jpg\")
Ho percebo quan mira per exemple de resumir-me el contingut del llibre de Pierre Loti <\/a>que porta mesos intentant llegir. I tamb\u00e9 quan ho fa amb les not\u00edcies del diari, amb les que pren contacte a trav\u00e9s de titulars que cada vegada ent\u00e9n menys (a mi em passa el mateix amb els titulars i les not\u00edcies del m\u00f3n).<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-2016-06-07-18.48.42-3-300x194.jpg\")
El vaig recon\u00e8ixer, no era la primera vegada que l\u2019escoltava, per\u00f2 em va sorprendre que de sobte torn\u00e9s a emergir en el seu cap com si es tract\u00e9s d’alguna cosa viscuda molt recentment. L’episodi era dram\u00e0tic<\/span>. Ell va fer servir repetides vegades aquesta paraula. Havia tingut un amic que anava al psiquiatre i que malauradament va acabar su\u00efcidant-se. Va reviure el succ\u00e9s molt entristit, mentre jo l’escoltava atentament.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/Gego-camins-300x200.jpg\")