![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC05616-Copiar.jpg\")
<\/a>Des que vaig inaugurar aquesta secci\u00f3 del bloc dedicada a la creativitat i l’Alzheimer<\/a>, amb l’article titulat Ocells-Fulla i Fulles-Ocell<\/a>, em passa que no tinc temps d’escriure sobre algunes q\u00fcestions i an\u00e8cdotes en el moment en qu\u00e8 succeeixen. Per aix\u00f2 ja fa temps, molt m\u00e9s del que en realitat fins ara he estat conscient, prenc notes improvisadament en qualsevol lloc que puc quan se m’ocorren coses i miro tamb\u00e9 d’anotar paraules, expressions, suggeriments, detalls de la conversa, etc. quan parlo amb el meu pare per tel\u00e8fon. Despr\u00e9s intento traslladar tot el que acumulo a una llibreta que tinc dedicada exclusivament a aix\u00f2.<\/p>\nPotser no pugui escriure a posteriori sobre algunes coses d’una manera tan v\u00edvida com si relat\u00e9s un esdeveniment que acaba de succeir, per\u00f2 el registre que porto em permet recuperar an\u00e8cdotes, reflexions, idees, inquietuds, i alguns plans que m’hagu\u00e9s agradat dur a terme i no he pogut per diferents motius. Tot aquest material en brut t\u00e9 per a mi un valor inestimable.![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC_1864-Copiar-300x225.jpg\")
<\/p>\n
Escriure sobre el tema no em resulta f\u00e0cil i procuro sempre afrontar amb bon humor tot el que comporta la malaltia del meu pare. Escric sempre des de la perspectiva d’una persona que l’acompanya algunes estones, puntualment, i parla di\u00e0riament amb ell per tel\u00e8fon. No s\u00f3c la seva cuidadora. Si ho fos, passaria 24 hores al dia amb ell i no s\u00e9 si llavors podria percebre les coses de la mateixa manera que ho faig ni adoptar actituds que ara em costa poc mantenir.<\/p>\n
El nostre contacte puntual facilita probablement que puguem riure junts de moltes coses, aix\u00ed que intento aprofitar al m\u00e0xim, en aquest sentit, les estones que passem plegats o els moments en qu\u00e8 tenim ocasi\u00f3 de xerrar, encara que sigui a dist\u00e0ncia.<\/strong><\/p>\n Avui vull recuperar una an\u00e8cdota que vaig registrar gr\u00e0cies a tenir el costum de fer fotografies. La c\u00e0mera, per a mi, constitueix una eina tan inestimable com el llapis i el paper, per prendre notes. Les fotografies a m\u00e9s a m\u00e9s em proporcionen dades que d’altra manera crec que no seria capa\u00e7 de recollir, com les dates i hores exactes en qu\u00e8 es va produir un determinat succ\u00e9s. Les tinc ordenades en carpetes amb t\u00edtols suggeridors i moltes d’elles acaben formant part dels articles que vaig escrivint per a aquesta secci\u00f3, com el d’avui: \u00d3ssos i alvocats<\/strong>.<\/p>\n Un dia de principis de mar\u00e7 vaig estar amb el meu pare mirant i comentant els dibuixos d’un dels seus llibres de mandales<\/a>, en qu\u00e8 llavors estava treballant. El quadern no \u00e9s de mandales pr\u00f2piament sin\u00f3 que cont\u00e9 dibuixos molt variats, preparats per pintar i enviar com una postal, si es desitja. Va ser el primer que li vaig regalar d’aquest tipus i ens ha donat molt\u00edssim joc per poder entaular converses al voltant de temes molt diferents per la varietat de dissenys i motius que cont\u00e9. El vaig comprar en una botiga d’articles de regal d’origen dan\u00e8s que ha establert una cadena d’establiments amb el nom de Tiger.<\/em><\/strong><\/p>\n Encara que ell m’ha llegit el t\u00edtol que apareix a la portada milers de vegades<\/strong> quan parlem per tel\u00e8fon (somric amb afecte mentre escric aix\u00f2)<\/span>, ara no puc recordar-me d\u2019ell. Est\u00e0 en un idioma que tots dos desconeixem i sempre prov\u00e0vem diferents pronunciacions per a les paraules que apareixen a la coberta i no he aconseguit retenir-les. Un dels dibuixos que hi ha al quadern consisteix en un grup d’\u00f3ssos que ocupen tota la p\u00e0gina, sense deixar ni un sol espai en blanc.<\/p>\n Vaig trigar un temps a memoritzar les imatges per poder identificar-les a dist\u00e0ncia quan ell em descrivia els dibuixos en qu\u00e8 estava treballant o els que ja havia completat. Ho faig amb cada nou quadern que comen\u00e7a i em porta un temps situar-me i recon\u00e8ixer qu\u00e8 descriu. Durant el per\u00edode de memoritzaci\u00f3 es produeixen converses com aquesta:<\/p>\n Ell<\/span>: … en aquesta hi ha …mmmm…. animals … mmmm… s\u00f3n molt grans…<\/span><\/p>\n Jo<\/span>: elefants?<\/span><\/p>\n Ell<\/span>: No!Estan tots atape\u00efts i no s\u00e9 si acabaran barallant-se perqu\u00e8 fan cara de pocs amics.<\/span><\/p>\n Jo<\/span>: \u00d3ssos?<\/span><\/p>\n Ell<\/span>: Aix\u00f2! \u00d3ssos.<\/span><\/p>\n El dibuix li va inspirar pintar de gris el cos dels \u00f3ssos.Tamb\u00e9 va aplicar una mica de color rosa en algunes zones. Els \u00f3ssos tenen rostre, per\u00f2 no estic segura que ell els percebi de la mateixa manera que altres persones.<\/p>\n Li agrada pintar cares i expressions. \u00c9s un artista fent-ho. Amb les cares dels \u00f3ssos va realitzar un treball molt especial. Els hi va posar altres. Torneu a mirar la fotografia:<\/p>\n El cas \u00e9s que aquell dia en qu\u00e8 vam estar comentant i veient en directe la l\u00e0mina dels \u00f3ssos, poca estona despr\u00e9s vam tenir tamb\u00e9 ocasi\u00f3 de dinar junts. La sobretaula es va allargar una estoneta i els plats van anar desapareixent fins que les estovalles van quedar netes \u00a0i desembarassades .Llavors va apar\u00e8ixer un alvocat a sobre. Estava destinat a mi. M’encanten els alvocats i sempre agraeixo un regal aix\u00ed.<\/p>\n L’alvocat va atreure la mirada del meu pare i em vaig adonar. Ho tenia col\u00b7locat davant, a una dist\u00e0ncia de dos o tres pams, sobre la taula. El va estar observant una bona estona. Tombava el cap canviant lleugerament la posici\u00f3 com per modificar la perspectiva amb qu\u00e8 ho veia. Ho va fer diverses vegades, contemplant-lo absort mentre degustava una pastilla de caf\u00e8 amb llet, que li agraden amb passi\u00f3. Tot d’una em va mirar i em va dir:<\/p>\n –Escolta, a qu\u00e8 et recorda aix\u00f2 (referint-se al alvocat), si hi hagu\u00e9s molts, b\u00e9 uns quants junts, sobre la taula.<\/span><\/p>\n Vaig detectar un somriure burleta, i vaig percebre una espurna de llum en els seus ulls, que va aclucar de forma especial. El vaig mirar, despr\u00e9s vaig posar la vista en l’alvocat. Vaig dubtar … i em vaig esfor\u00e7ar …<\/p>\n i vaig esclatar en una rialla abans de poder pronunciar paraula.<\/p>\n – \u00d3ssos atape\u00efts? <\/span>Vaig aconseguir preguntar un instant despr\u00e9s.<\/p>\n I es va sumar al riure que tan b\u00e9 ens escau a tots dos.<\/strong><\/p>\n La seva associaci\u00f3 visual em va semblar espl\u00e8ndida<\/strong> i m\u00e9s si es t\u00e9 en compte la manera en qu\u00e8 ell ha treballat els rostres dels \u00f3ssos. Es corresponen amb el clotet que tenen els alvocats a la part superior, en el lloc on estava inserit el peduncle.<\/p>\n Ara que he pensat, rememorat i escrit sobre aquest episodi em torna a agafar el riure de nou, com si pogu\u00e9s veure’ns a tots dos aquell dia, rient sense parar mentre mir\u00e0vem un alvocat sobre les estovalles de la taula del menjador. L’escena en si no t\u00e9 res d\u2019hilarant, per\u00f2 jo la recordar\u00e9 amb molt afecte, com un m\u00e0gic moment de complicitat i de bon humor compartit que l\u2019Alzheimer no va aconseguir enterbolir.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des que vaig inaugurar aquesta secci\u00f3 del bloc dedicada a la creativitat i l’Alzheimer, amb l’article titulat Ocells-Fulla i Fulles-Ocell, em passa que no tinc temps d’escriure sobre algunes q\u00fcestions i an\u00e8cdotes en el moment en qu\u00e8 succeeixen. Per aix\u00f2 ja fa temps, molt m\u00e9s del que en realitat fins ara he estat conscient, … Continua la lectura de \u00d3ssos i alvocats<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC06187-Copiar-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC_1590-1-Copiar-150x150.jpg\")
T\u00e9 tend\u00e8ncia a transformar i intervenir sobre alguns i tamb\u00e9 els pinta en llocs que de vegades resulten sorprenents. Fa pocs dies per exemple va convertir el dibuix d’una aleta per bussejar, de les que es col\u00b7loquen als peus, en una monja molt expressiva. M’ho va explicar molt divertit i jo la vaig trobar estupenda. Imagineu com ho va fer …<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-DSC06187-Copiar.jpg\")
<\/p>\n<\/a>![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC06530-Copiar-225x300.jpg\")
Quan vaig arribar a casa vaig fer una foto de l’alvocat i la vaig guardar en una carpeta al costat d’altres imatges que acabo de recuperar.<\/p>\n