![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC_1864-Copiar-300x225.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Quan parlo di\u00e0riament per tel\u00e8fon amb el meu pare, puc anticipar quin \u00e9s el seu estat d’\u00e0nim a partir de la f\u00f3rmula que utilitza per saludar i el to amb qu\u00e8 pronuncia les paraules.<\/p>\n
Sorprenentment, si es tenen en compte els estralls que causa l’Alzheimer, disposa d’un ampli i variat repertori de salutacions. He anat prenent nota \u00faltimament d’algunes de les seves expressions m\u00e9s habituals, que inclouen algunes en angl\u00e8s. <\/p>\n
S\u00f3n molts els dies en qu\u00e8 jo comen\u00e7o dient: Hello!<\/em><\/strong> How are you?<\/em><\/strong> Sempre procuro que soni alegre i musical. Altres vegades s’anticipa ell i diu:<\/p>\n – Qu\u00e8 explica la meva filla Marta?<\/span><\/p>\n Repeteix l’\u00faltima frase que ha sentit abans d’agafar el tel\u00e8fon. Al cap d’una estona, no s\u00e9 quant, el binomi es debilita, cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia i alguns dies es desf\u00e0 del tot. Ho s\u00e9 quan m’explica per exemple que la seva filla li proveeix de mandales. Qui s\u00f3c jo en aquests moments?, em pregunto. No intento esbrinar-ho.<\/p>\n Fa uns dies, quan li vaig preguntar com estava, va pronunciar un “aiiiii” <\/strong>baixet i agut que em va fer riure. No sonava a queixa si no m\u00e9s aviat a resignaci\u00f3 amb sentit de l’humor. No se m’acut una altra manera de descriure-ho.<\/p>\n – Com faig per interpretar la teva resposta ?, li vaig preguntar<\/span>.- Tens un repertori molt ampli de salutacions i no s\u00e9 si aquesta la coneixia.<\/span><\/p>\n Li va agradar la meva observaci\u00f3 i va contestar:<\/p>\n – Escolta doncs \u00e9s veritat i hauria d’agafar una llibreta i anotar les paraules i aix\u00f2. Per\u00f2 trigaria molt i no s\u00e9 si …<\/span><\/p>\n Em va entrar el riure de nou i vaig reaccionar r\u00e0pid:<\/p>\n – Escolta, doncs si vols t’ajudo. Estaria encantada de prendre nota de totes les expressions que empres per saludar. M’encanten les paraules que fas servir i jo s\u00f3c una aut\u00e8ntica artista prenent notes.<\/span><\/p>\n – S\u00ed? No em diguis! Escolta doncs estaria b\u00e9 que ho fessis. Jo \u00e9s una cosa que mai he fet.<\/span><\/p>\n Li repeteixo:<\/p>\n – Doncs estar\u00e9 encantada d’ajudar-te. Prendre notes \u00e9s una cosa que faig cont\u00ednuament. \u00c9s la manera que tinc de treballar, escric tot el que se m’acut en paperets que vaig acumulant fins que un dia els classifico per temes i els ordeno.<\/span><\/p>\n El meu riure es devia al fet que acabava de proposar-me que fes alguna cosa que ja estic fent: Prendre nota de les expressions que fa servir per saludar, quan parlem per tel\u00e8fon. I em va fer gr\u00e0cia la coincid\u00e8ncia d’interessos i projectes.<\/strong> Est\u00e0 clar que tenim afinitat.<\/strong> L’hem tingut sempre.<\/strong> I aix\u00f2 facilita ara la nostra comunicaci\u00f3, malgrat la seva malaltia.<\/strong><\/p>\n Vaig continuar la conversa amb ell parlant de prendre notes, fent-li part\u00edcip d’una part de la meva feina. \u00c9s una de les coses que s\u00e9 que m\u00e9s li agrada i miro d’aprofitar les ocasions per fer-ho, quan es presenten.<\/p>\n No vaig saber realment interpretar el seu “aiiiii”<\/strong> inicial, per\u00f2 va ser el que va propiciar una grata conversa entorn d’altres q\u00fcestions inesperades, i aix\u00f2 \u00e9s el que compta, des del meu punt de vista.<\/p>\n Si li hagu\u00e9s preguntat al final de la conversa: How are you?<\/em><\/strong>,<\/em> estic segura que hagu\u00e9s contestat well well<\/em><\/strong>,<\/em> amb to alegre, en comptes de dir so, so<\/em><\/strong> o \u201cni fu ni fa\u201d<\/strong>, com fa altres dies.<\/p>\n No recordo ara tot el que vam comentar, per\u00f2 s\u00e9 que vam riure molt<\/strong>. En algun moment, parlant de prendre notes em va dir:<\/p>\n – Prenc nota.<\/span><\/p>\n No s\u00e9 si es va adonar que havia fet un acudit, per\u00f2 jo l’hi vaig fer veure i vaig poder novament lloar la seva gr\u00e0cia natural per fer acudits sense ni tan sols proposar-s’ho.<\/p>\n Accepta les meves lloances amb gratitud i humilitat i de vegades amb certa retic\u00e8ncia, com si no fos per tant, per\u00f2 s\u00e9 que li agraden i intento no escatimar-les.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan parlo di\u00e0riament per tel\u00e8fon amb el meu pare, puc anticipar quin \u00e9s el seu estat d’\u00e0nim a partir de la f\u00f3rmula que utilitza per saludar i el to amb qu\u00e8 pronuncia les paraules. Sorprenentment, si es tenen en compte els estralls que causa l’Alzheimer, disposa d’un ampli i variat repertori de salutacions. He … Continua la lectura de Hello, How are you?<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-20170614_202342-Copiar-300x297.jpg\")
Ell ha pres notes molts anys de la seva vida, per\u00f2 ja no ho pot recordar. Li agradava fer llistes, de coses molt diferents. Conserva encara molt\u00edssimes llibretes amb anotacions, per\u00f2 ja no \u00e9s conscient que s\u00f3n seves. Crec que jo he heretat la mateixa afici\u00f3, per\u00f2 no puc explicar-li sense posar en relleu moltes coses que han desaparegut de la seva mem\u00f2ria, aix\u00ed que no ho faig.<\/p>\n