![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07465-Copiar-216x300.jpg\")
V<\/strong><\/span>a<\/span>ig anticipar aquest article ara fa uns dies. Em va quedar pendent explicar una deliciosa an\u00e8cdota<\/strong> relacionada amb el quadern de dibuixos en qu\u00e8 ha estat treballant el meu pare, malalt d’Alzheimer, durant molt de temps, i al qual he dedicat l’anterior article d’aquesta secci\u00f3: “Mandales dialogats II. Patrons<\/a> “. Us convido a llegir-lo si encara no ho heu fet.<\/span><\/p>\nEstava conven\u00e7uda que aquest quadern havia passat a formar part dels acabats, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. L’\u00faltim dia que vaig estar amb ell a casa seva, ho vam estar comentant de nou i vam \u00a0fullejar totes les p\u00e0gines a les que encara no ha posat color. T\u00e9 el prop\u00f2sit de seguir amb ell, tot i que dies enrere semblava que l’havia aparcat definitivament.<\/p>\n
Ja fa mesos em va explicar el que havia fet en arribar a una p\u00e0gina determinada. Aquesta es compon de dibuixos solts i el centre l’ocupa una escena que ell em va descriure aix\u00ed:<\/p>\n
<\/p>\n – Hi ha un cor i dos \u00e9ssers humans besant-se, o aix\u00f2 sembla, que ha fet l’autor de la p\u00e0gina. Llavors posa “Kiss me<\/strong><\/em>“.<\/span><\/p>\n I va seguir explicant-me:<\/p>\n – Ara he entrat jo i ho he posat davant d’un ocellet i una ocelleta. B\u00e9, he posat “kis mi again<\/em><\/strong>“. Saps el que vol dir ?<\/span>, em va preguntar.<\/p>\n – Besa\u2019m de nou ?<\/span>, li vaig dir jo.<\/p>\n – Exacte!<\/span>, va contestar<\/p>\n I vam riure tots dos a banda i banda del tel\u00e8fon.<\/strong><\/p>\n L’escena el va emocionar d’alguna manera que no s\u00e9 ni puc explicar. Per\u00f2 no tinc cap dubte que va aconseguir fer un “clic” a l’interior de la seva seu cap i el va connectar amb les seves viv\u00e8ncies. Encara que no pugui recordar-se de fets concrets, moltes coses han deixat una mena de sediment o p\u00f2sit<\/strong>. Les mostres d’afecte constitueixen un d’aquests p\u00f2sits i estic conven\u00e7uda que actualment s\u00f3n les que aconsegueixen retenir alguns records recents i no tan recents en el seu cap. Com si fossin un poder\u00f3s adhesiu<\/strong>. La frase que ell espont\u00e0niament ha incl\u00f2s en el dibuix crec que tamb\u00e9 constitueix un bonic exemple. “Again”,<\/em> expressa el seu desig de preservar l’afecte que rep de les persones, encara que ho hagi posat sota els ocellets.<\/p>\n Dies despr\u00e9s, i en diverses ocasions, hem tornat a comentar el contingut d’aquesta p\u00e0gina del seu quadern.<\/p>\n Tot i que la primera vegada va deixar molt clar qui havia escrit la frase, en les converses posteriors que hem mantingut, s’ha referit sempre a la intervenci\u00f3\u00a0 d\u2019un graci\u00f3s<\/strong>, que en algun moment ha intervingut a la p\u00e0gina i ha escrit el que ha escrit. Ell ja no s’ha tornat a fer responsable de la frase.<\/p>\n Des del primer moment vaig pensar que el canvi de versi\u00f3 no es devia al fet de no recordar-se que havia estat ell, sin\u00f3 a la necessitat de sentir-se lliure de culpa en cas que alg\u00fa el pogu\u00e9s acusar d’haver escrit alguna cosa impr\u00f2pia. Si ell no ha estat, no hi ha problema. Alhora el terme “graci\u00f3s” li permet referir-se a si mateix sense fer-ho de manera expl\u00edcita.<\/p>\n Recordo que, en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3, quan ha fet refer\u00e8ncia al graci\u00f3s, li he dit que a mi em semblava un graci\u00f3s amb molta gr\u00e0cia i que la frase que ha escrit em resulta molt simp\u00e0tica. El meu comentari li fa canviar el to autom\u00e0ticament: comen\u00e7a a referir-se al graci\u00f3s com queixant-se del que ha fet (per si de cas), i quant jo lloo la seva intervenci\u00f3 noto com canvia i corrobora, divertit, que a ell tamb\u00e9 li sembla simp\u00e0tica i graciosa la frase.<\/p>\n Fa pocs dies un esperit<\/strong> s’ha ficat en un dels quaderns de mandales centrats en els quals est\u00e0 treballant i ha pintat unes l\u00ednies de forma inadequada. Ara intenta eliminar-les amb la goma d’esborrar, per\u00f2 no li resulta f\u00e0cil i l\u2019enutja que hagin aparegut com per art de m\u00e0gia sobre el paper.<\/p>\n Seria f\u00e0cil atribuir a l’Alzheimer la mala mem\u00f2ria del meu pare en relaci\u00f3 amb el que acabo d’explicar, per\u00f2 jo crec que la malaltia no \u00e9s la causa.<\/p>\n Jo ho interpreto des d’una altra \u00f2ptica. Una lectura recent d’un llibre de Rojas Marcos<\/a>, titulat: \u201cEres tu memoria. Con\u00f3cete a ti mismo<\/em><\/strong><\/span>\u201d, ha fet que descobr\u00eds que en general totes les persones modifiquen els seus records:<\/p>\n \u201cEn realidad, la memoria es creativa y tienen el poder de renovar las cosas que guarda con el fin de adaptarlas o hacerlas coherentes con los cambios que experimentamos a lo largo de la vida. As\u00ed, con el tiempo a\u00f1adimos y sustraemos detalles de las experiencias pasadas que conservamos en la memoria, y cuanto m\u00e1s tiempo transcurre, m\u00e1s las transformamos. La memoria, pues, reconstruye nuestra historia con los recuerdos del ayer, pero antes los modela y los enmarca en el contexto de nuestras creencias y puntos de vista de hoy<\/em>\u201d.\u00a0 <\/span><\/p>\n Luis Rojas Marcos Jo crec que la mem\u00f2ria del meu pare, tot i l’Alzheimer, encara \u00e9s creativa<\/strong>. No \u00e9s que s’hagi oblidat d’alguns detalls que expliquen com han aparegut paraules, l\u00ednies i taques de color en els seus quaderns sin\u00f3 que ha transformat els seus records per sentir-se c\u00f2mode. \u00c9s preferible atribuir a altres les coses de les que un mateix no se sent satisfet o segur. En aquest sentit sembla que la seva mem\u00f2ria funciona com la de qualsevol altra persona que no pateixi aquesta malaltia.<\/p>\n Tamb\u00e9 fa el contrari: se sent responsable o autor de coses que no ha fet per\u00f2 que li hauria agradat fer i que acaba atribuint-se. La seva mem\u00f2ria creativa li proporciona un equilibri i una satisfacci\u00f3 dignes d’admiraci\u00f3<\/strong>. Escric aix\u00f2 amb certa enveja i tamb\u00e9 amb un somriure als llavis.<\/p>\n I acabo amb una frase, tamb\u00e9 de Luis Rojas Marcos, que vaig llegir no recordo on, ja fa molt temps i que ara adquireix per mi nous significats:<\/p>\n “Per ser feli\u00e7 cal tenir bona salut i mala mem\u00f2ria<\/strong>“<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vaig anticipar aquest article ara fa uns dies. Em va quedar pendent explicar una deliciosa an\u00e8cdota relacionada amb el quadern de dibuixos en qu\u00e8 ha estat treballant el meu pare, malalt d’Alzheimer, durant molt de temps, i al qual he dedicat l’anterior article d’aquesta secci\u00f3: “Mandales dialogats II. Patrons “. Us convido a llegir-lo … Continua la lectura de “Kis mi again”<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07095-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07096-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a>Tot i que afortunadament vaig prendre algunes notes d’aquella conversa, no puc reproduir el to ni totes les paraules amb qu\u00e8 em va descriure el dibuix i la seva intervenci\u00f3, per\u00f2 s\u00e9 que a ell li va donar la sensaci\u00f3 d’haver fet alguna cosa una mica fora de lloc. Es va excusar en cert sentit per haver-se fixat en una escena d’amor expl\u00edcit i va recalcar que el dibuix no era obra seva, si no de l’autor de la p\u00e0gina, que \u00f2bviament no era ell. Tamb\u00e9 va expressar cert dubte sobre el fet que els personatges que apareixen s’estiguessin fent un pet\u00f3. \u00c9s cert que els llavis de les dues figures no arriben a tocar-se, per\u00f2 no crec que fos aix\u00f2 el que el va impulsar a posar-ho en dubte. Va ser m\u00e9s aviat el seu habitual pudor i discreci\u00f3 el que el va impulsar a expressar-ho aix\u00ed.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07589-Copiar-300x201.jpg\")
<\/a>La figura del graci\u00f3s que fa males passades no \u00e9s la primera vegada que apareix<\/strong>. Temps enrere va ser el responsable de pintar de color verd la cua d’una cabra pujada a un arbre. L’episodi el va mantenir enutjat una llarga temporada, fins que va aconseguir dissimular una mica el color verd, pintant a sobre amb marr\u00f3 i ocre.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07590-Copiar-e1501761642771-225x300.jpg\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/DSC07588-Copiar-202x300.jpg\")
<\/a>Vaig intentar imaginar hip\u00f2tesis factibles que expliquessin per qu\u00e8 la cabra tenia la cua de color verd sense suggerir-li mai que hagu\u00e9s estat ell el responsable de pintar-la aix\u00ed. Les meves propostes no el van conv\u00e8ncer, va seguir enutjat, perqu\u00e8 alg\u00fa l’havia pintat incorrectament.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/r-20170718_154907-Copiar-189x300.jpg\")
<\/a>Els graciosos i els esperits em fan somriure<\/strong>. Em sembla deliciosa la manera com el meu pare responsabilitza a aquests \u00e9ssers an\u00f2nims d’accions de les que no se sent satisfet o de les que pensa que li poden renyar per haver-les dut a terme. \u00c9s molt sa responsabilitzar a altres de tals coses. Es viu molt m\u00e9s tranquil aix\u00ed.<\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n