{"id":3986,"date":"2017-08-14T11:39:40","date_gmt":"2017-08-14T11:39:40","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=3986"},"modified":"2017-08-14T14:03:50","modified_gmt":"2017-08-14T14:03:50","slug":"home-aixo-no-ho-sabia-jo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/home-aixo-no-ho-sabia-jo\/","title":{"rendered":"Home, aix\u00f2 no ho sabia jo!"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Eclipsi de lluna, 7 d’agost 2017, 20:14 a.m.<\/figcaption><\/figure>\n

El t\u00edtol d’aquest article es correspon amb una frase que el meu pare diu sovint. Em produeix sentiments diferents i tamb\u00e9 ambigus segons el moment en qu\u00e8 la pronuncia.<\/p>\n

Sovint em fa esbossar un somriure. Un somriure tenyit de tristor perqu\u00e8 la major part de vegades el que expressa en realitat \u00e9s que una cosa que s\u00ed que sabia perfectament ha desaparegut del seu cap com per art de m\u00e0gia, a causa de l’Alzheimer.<\/strong><\/p>\n

El to amb que sol pronunciar-la em sona positiu. Denota certa sorpresa i complaen\u00e7a, en el sentit que d\u00f3na la impressi\u00f3 que li complau saber (aprendre) coses que no sabia amb anterioritat, per petites o insignificants que puguin semblar. No recordo ara haver-lo sentit pronunciar-la amb un to diferent, de retret, com si alg\u00fa, deliberadament, no li hagu\u00e9s explicat alguna cosa del seu inter\u00e8s, encara que \u00e9s molt probable que en alguns moments certes coses les percebi aix\u00ed.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Niu d’oreneta. Agramunt, estiu 2017.<\/figcaption><\/figure>\n

La intensitat amb que el meu somriure es tenyeix de tristor t\u00e9 a veure amb el que motiva que ell pronunci\u00ef la frase. Crec que alguns detalls relatius a la nostra biografia, que \u00f2bviament no recorda, s\u00f3n els que m\u00e9s m’entristeixen. Altres coses, com ara que ja no s\u00e0piga que les orenetes construeixen els seus nius amb fang (tema que ha estat motiu de conversa, recentment), o que els eclipsis de lluna no es produeixen amb freq\u00fc\u00e8ncia (\u00eddem), no ho fan tant, \u00e9s m\u00e9s, em donen l’oportunitat d\u2019interessar-lo per coses que en altres moments li han interessat i ara percep com a novetats<\/strong>.<\/p>\n

Aix\u00f2 m’ha proporcionat una pista per intentar donar-li la volta a la frase que d\u00f3na t\u00edtol a aquest article i restituir-li el seu sentit original. Pensant-ho b\u00e9, crec que en certa manera el que miro \u00e9s d’evitar entristir-me sempre que la pronuncia, per\u00f2 alhora aprofito les possibilitats que aix\u00f2 comporta. El que porto temps fent \u00e9s explicar-li coses que estic segura que ni sap ni sabia,<\/strong> de manera que quan apareix la frase en la conversa ho fa en sentit literal que dista molt d’equivaler a “d’aix\u00f2 ja no es pot recordar”.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Flors de carabassa<\/figcaption><\/figure>\n

Ell la diu amb la mateixa complaen\u00e7a de sempre i a mi em complau que la digui en aquests moments perqu\u00e8 no equival a un espai en blanc producte de la desintegraci\u00f3 sin\u00f3 m\u00e9s aviat a un espai en blanc que encara no ha estat ocupat<\/strong>. Expressa realment curiositat, sorpresa i tamb\u00e9 moltes vegades desitjos de saber m\u00e9s sobre el tema que estiguem abordant.<\/p>\n

M’agrada llegir. Em proporciona llibertat. Llibertat per aprendre sobre el que jo decideixo. M’interessen coses molt diferents i aix\u00f2 en molts sentits \u00e9s un avantatge i en altres no tant.<\/p>\n

A l’efecte de mantenir la motivaci\u00f3, l’inter\u00e8s i l’activitat cognitiva del meu pare, a trav\u00e9s de les converses que mantenim di\u00e0riament, constitueix un avantatge. Li parlo sobre moltes de les meves lectures, ja siguin sobre gen\u00e8tica, bot\u00e0nica, neuroci\u00e8ncia, jardineria, ornitologia, hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies, autisme, educaci\u00f3 o matem\u00e0tiques, etc.<\/p>\n

\"\"<\/a>Recentment un amic m’ha deixat diversos llibres i un d’ells m’ha interessat especialment: “Sensibilitat i intel\u00b7lig\u00e8ncia en el m\u00f3n vegetal<\/span>“, de Stefano Mancuso<\/strong>.<\/p>\n

Ha propiciat que reflexion\u00e9s molt sobre les idees que exposa i sobre educaci\u00f3 (\u00e0mbit al qual inevitablement sempre arribo vingui d’on vingui) i que hagi dut a terme observacions al jard\u00ed i a l’hort que no crec que hagu\u00e9s fet de no haver-lo llegit. Tamb\u00e9 ha inspirat molts minuts de conversa amb el meu pare<\/strong> sobre com d\u2019intel\u00b7ligents i sensibles s\u00f3n les plantes, de les estrat\u00e8gies que fan servir per cr\u00e9ixer, de les solucions que posen en joc per superar determinats obstacles, etc.<\/p>\n

Cada vegada que el meu pare, en el transcurs d’aquestes converses ha pronunciat la frase: Home, aix\u00f2 no ho sabia jo!<\/strong><\/span>, ha estat magn\u00edfic. M’ha donat peu a contestar:<\/p>\n

– Escolta, jo tampoc !, el que t’estic explicant \u00e9s absolutament nou per a mi i t’agraeixo que m’escoltis amb tant inter\u00e8s perqu\u00e8 no trobo moltes persones amb les que poder parlar sobre aquests temes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Detall d’una flor de carabassa<\/figcaption><\/figure>\n

Aquest tipus de comentaris l\u2019agraden. I em convida a que segueixi explicant-li coses. Se sent especial, \u00fatil i satisfet quan els faig. M\u00e9s encara quan li dic que per a mi \u00e9s un exercici magn\u00edfic explicar-li coses sobre les meves lectures perqu\u00e8 m’obliga en certa manera a resumir i a sintetitzar idees i aix\u00f2 m’ajuda a interioritzar els continguts sobre els que llegeixo. I \u00e9s cert<\/strong>. M\u00e9s si es t\u00e9 en compte que la comunicaci\u00f3 amb els malalts d’Alzheimer comporta sovint algunes dificultats. Cal simplificar idees, repetir-les, posar exemples, parlar a poc a poc, tornar a comen\u00e7ar pel principi, repetir paraules, lletrejar, etc. Jo aprenc molt\u00edssim de l’experi\u00e8ncia i ell segueix les meves explicacions amb molt inter\u00e8s, tot\u00a0 ique despr\u00e9s tingui dificultat per guardar les dades.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>Dels llibres passem a les observacions i a les hip\u00f2tesis. Li explico per exemple que porto dies fixant-me en com creixen les carabasses a l’hort i tamb\u00e9 les mates de cogombres. Les dues plantes generen uns filaments que els permet subjectar-se i enfilar-se. \u00c9s molt curiosa la manera en qu\u00e8 aquests creixen: comencen sent com fils desplegats i quan presumeixo que detecten\u00a0 alguna superf\u00edcie propera a la qual poder-se subjectar s’enrotllen sobre si mateixos, formant una esp\u00e8cie de molla i a continuaci\u00f3 s’enrosquen al voltant del suport que hagin trobat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Circells enrotllats com una molla, d’una planta de carabassa<\/figcaption><\/figure>\n

– Home, aix\u00f2 no ho sabia jo !<\/span>, diu el meu pare.<\/p>\n

– B\u00e9, ni jo! Ho acabo de descobrir i t’estic fent part\u00edcip dels meus descobriments i observacions.<\/span> I segueixo: Jo crec que enroscar-se formant una molla fa que la fixaci\u00f3 de la planta sigui molt m\u00e9s resistent. La molla \u00e9s capa\u00e7 de suportar millor el moviment perqu\u00e8 pot allargar-se sense trencar-se i recuperar despr\u00e9s la forma.<\/span><\/p>\n

– Home, aix\u00f2 no ho sabia jo !<\/span>, torna a dir el meu pare.<\/p>\n

–Ni jo tampoc<\/span>, torno a contestar. A m\u00e9s, el que t\u00b4acabo d’explicar \u00e9s una pura hip\u00f2tesi. Despr\u00e9s del que he llegit sobre com de llestes<\/strong> s\u00f3n les plantes em sembla que aix\u00f2 podria ser un magn\u00edfic exemple, no et sembla? Fabriquen molles per millorar la seva capacitat de fixaci\u00f3.<\/span><\/p>\n