![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/neurone-1979531_1280-277x300.png\")
Ja fa dies vaig escriure un article arrel de la nova medicaci\u00f3 que va comen\u00e7ar a prendre el meu pare per l’Alzheimer, que vaig titular: Memantina i glutamat<\/strong><\/a>.<\/strong> En aquell moment no estava prenent encara la dosi recomanada perqu\u00e8 la presa es realitza progressivament durant un mes, fins arribar als 20 mg.<\/p>\nAl final de l’article vaig escriure “\u00a1Visca el riure! (\u00a1I la memantina!) “, aquesta \u00faltima entre par\u00e8ntesis, perqu\u00e8 no em vaig atrevir llavors a atribuir a la medicaci\u00f3, la magn\u00edfica conversa que aquell dia vaig tenir amb el meu pare. No obstant aix\u00f2, del que no tenia dubte era que els moments de riure i bon humor que hav\u00edem compartit havien tingut efectes absolutament beneficiosos (per tots dos).<\/p>\n
Avui ja no tinc cap dubte sobre l’efecte que ha fet en el meu pare la memantina: No nom\u00e9s ha aconseguit frenar el deteriorament, si no que tamb\u00e9 dona la impressi\u00f3 d\u2019haver millorat en alguns aspectes. <\/strong>Porta ja forces dies prenent 20 mg diaris. S\u00e9 que no tots els pacients reaccionen de la mateixa manera, per\u00f2 en qualsevol cas crec que ell passar\u00e0 a engrossir la llista d’aquells que han experimentat una millora considerable.<\/p>\n La memantina no fa miracles, per\u00f2 \u00e9s com si hagu\u00e9ssim retrocedit en el temps en alguns sentits, especialment en determinats moments i situacions<\/strong>. La seva flu\u00efdesa verbal ha augmentat i tamb\u00e9 la coher\u00e8ncia. Les converses que mantinc di\u00e0riament amb ell han tornat a adquirir un nivell de complexitat m\u00e9s elevat, per dir-ho d’alguna manera. Crec que a m\u00e9s, aquestes desencadenen un proc\u00e9s de retroalimentaci\u00f3 afegit que tamb\u00e9 resulta benefici\u00f3s i potser potencia els efectes de la memantina.<\/p>\n Abans de la memantina la conversa presentava alguns dies serioses dificultats. Tot i que la seva flu\u00efdesa ha augmentat i algunes confusions sembla que han disminu\u00eft, la creativitat en les converses es mant\u00e9 al mateix nivell que abans:<\/p>\n – Com van els teus treballs de s\u00f2l ?<\/span>, em va preguntar fa uns dies.<\/p>\n – Com ?, Disculpa, no capto ara a qu\u00e8 et refereixes amb treballs de s\u00f2l<\/span>, li vaig respondre.<\/p>\n – mmmm … s\u00ed, de les herbes i aix\u00f2 …<\/span><\/p>\n – Et refereixes a l’hort?<\/span><\/p>\n – S\u00ed, aix\u00f2 a l’hort!<\/span><\/p>\n I li va agafar el riure. I a mi tamb\u00e9. Ens contagiem amb facilitat, ho reconec.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n L’hort \u00e9s un dels nostres temes de conversa recurrents que em permet variacions i novetats cont\u00ednues. Constitueix un sistema din\u00e0mic en perpetu canvi i aix\u00f2 em d\u00f3na moltes possibilitats. Les descripcions detallades que inclouen vocabulari prec\u00eds en s\u00f3n un exemple.<\/p>\n Em va agradar la seva pregunta. Tot i que no la vaig saber captar al vol, despr\u00e9s em va semblar molt encertada.<\/p>\n La memantina no atura el proc\u00e9s de deteriorament, nom\u00e9s el frena i resulta dif\u00edcil descriure la magnitud i la intensitat de la frenada<\/strong>. \u00daltimament i malgrat la medicaci\u00f3, se li fa molt dif\u00edcil identificar-me com la persona que el truca di\u00e0riament. Fa un parell de setmanes em va explicar que algunes tardes el truca per tel\u00e8fon la que pressuposa que ha de ser la secret\u00e0ria de Can Rampeta (casa meva) i que parla molt amigablement amb ell i que \u00e9s molt simp\u00e0tica. Va ser complex respondre\u2019l. Per\u00f2 em va fer il\u00b7lusi\u00f3 que la trob\u00e9s tan agradable.<\/p>\n Crec que quan el vaig a veure, ell nota que em coneix, per\u00f2 no sap exactament qui s\u00f3c ni d’on surto. Ara estic provant el seg\u00fcent: quan arribo a casa seva el saludo de la mateixa manera que quan parlem per tel\u00e8fon: Hello, how are you? <\/em><\/a>No s\u00e9 si la frase li fa clic i el connecta amb la secret\u00e0ria amb la que parla per tel\u00e8fon a les tardes, per\u00f2 com li sona familiar i li dic amb afecte, s\u00e9 que li agrada sentir-la sigui qui sigui jo.<\/p>\n Tampoc m’acaba d\u2019identificar quan parlem per tel\u00e8fon. Fa pocs dies despr\u00e9s d’una llarga i agradable conversa em va dir de sobte:<\/p>\n – Per\u00f2, llavors, tu qui ets?<\/span><\/p>\n – La teva filla Marta<\/span>, li vaig contestar, la que viu a Can Rampeta, la de l’hort …<\/span><\/p>\n – Ja, val, \u00bfi no hi ha m\u00e9s Martes?<\/span><\/p>\n – Pues no crec, em sembla que s\u00f3c l’\u00fanica. Per\u00f2 mira en qualsevol cas del que s\u00ed estic segur \u00e9s que s\u00f3c \u00daNICA<\/strong>.<\/span><\/p>\n El meu comentari va fer fluir el riure a tots dos costats del tel\u00e8fon i vam tancar aix\u00ed la q\u00fcesti\u00f3 sobre la meva identitat.<\/strong><\/p>\n Fa pocs dies vaig con\u00e8ixer una not\u00edcia que obre noves possibilitats de trobar un altre tipus de medicaci\u00f3 per combatre l’Alzheimer<\/strong>. Investigadors de l’Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT<\/a>) \u00a0han publicat recentment a la revista Cell reports<\/em><\/strong><\/a> l\u2019estudi: The Transcription Factor Sp3 Cooperates with HDAC2 to Regulate Synaptic Function and Plasticity in Neurons <\/em><\/a>. <\/em>La traducci\u00f3 \u00e9s: El factor de transcripci\u00f3 SP3 coopera amb HDAC2 per regular la funci\u00f3 sin\u00e0ptica i la plasticitat neuronal.<\/strong><\/p>\n He llegit l’estudi i per a alg\u00fa que no estigui familiaritzat amb la gen\u00e8tica i la recerca resulta complicat d’entendre. Jo crec que he pogut captar l’ess\u00e8ncia de la investigaci\u00f3 gr\u00e0cies a algunes lectures pr\u00e8vies i al fet que estic llegint en aquests moments un magn\u00edfic llibre de Siddhartha Mukherjee: El Gen.<\/p>\n El descobriment sobre el paper crucial que exerceix la prote\u00efna Sp3 en la regulaci\u00f3 de la plasticitat sin\u00e0ptica i la funci\u00f3 cognitiva ha estat inesperada per als mateixos cient\u00edfics. Els estudis que s’estan realitzant amb ratolins han demostrat que la inhibici\u00f3 de Sp3 \u00e9s capa\u00e7 d’invertir el deteriorament de la capacitat sin\u00e0ptica i aquests resultats s\u00f3n consistents amb altres que demostren que la reducci\u00f3 parcial dels nivells de HDAC2 \u00e9s suficient per revertir els d\u00e8ficits sin\u00e0ptics i cognitius en aquests mateixos ratolins.<\/p>\n La difer\u00e8ncia amb anteriors enfocaments crec que radica en el fet que no es pret\u00e9n la inhibici\u00f3 de determinats subst\u00e0ncies que augmenten com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la malaltia, com seria el glutamat, sin\u00f3 que es dirigeix \u200b\u200bdirectament a inhibir un complex, HDAC2-Sp3, que s’ha identificat com un epigen\u00e8tic cr\u00edtic regulador de la funci\u00f3 sin\u00e0ptica a les neurones. Tinc la impressi\u00f3 que la difer\u00e8ncia \u00e9s substancial.<\/strong><\/p>\n No s\u00e9 quant temps haur\u00e0 de passar perqu\u00e8 els experiments amb ratolins donin els resultats esperats i donin pas a la investigaci\u00f3 encaminada a produir nous f\u00e0rmacs per tractar l’Alzheimer en humans. Que sigui el que sigui necessari, em dic a mi mateixa, per\u00f2 que es produeixin.<\/p>\n De moment,<\/p>\n \u00a1Visca la memantina, els ratolins i els cient\u00edfics!<\/strong><\/p>\n Ja fa dies vaig escriure un article arrel de la nova medicaci\u00f3 que va comen\u00e7ar a prendre el meu pare per l’Alzheimer, que vaig titular: Memantina i glutamat. En aquell moment no estava prenent encara la dosi recomanada perqu\u00e8 la presa es realitza progressivament durant un mes, fins arribar als 20 mg. Al final … Continua la lectura de 20 mg. de memantina i HDAC2-Sp3<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/recordings-2117786_640-300x230.jpg\")
Quan el seu nivell de satisfacci\u00f3 i benestar \u00e9s elevat, la seva capacitat de comunicaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran. Aix\u00f2 em permet incrementar la quantitat, la diversitat i la complexitat dels est\u00edmuls que miro de posar en joc en el transcurs de les xerrades per tel\u00e8fon i tamb\u00e9 de les activitats que realitzem conjuntament en directe. L’objectiu \u00e9s mirar de mantenir actives les seves capacitats cognitives tant temps com sigui possible. Est\u00edmul i complexitat li produeixen satisfacci\u00f3 i benestar i tornem al principi del par\u00e0graf. \u00c9s un cercle vici\u00f3s que es retroalimenta.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170813_183008-Copiar-225x300.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/sensory-neurone-2045566_1280-300x150.png\")
<\/a>La memantina no fa efecte indefinidament<\/strong>. El que he llegit sobre ella, i crec que est\u00e0 en fase encara bastant experimental, \u00e9s que aconsegueix retardar durant uns mesos el deteriorament cognitiu al reduir la quantitat de glutamat en el cervell, la pres\u00e8ncia del qual augmenta a causa de la malaltia. Quants mesos i en quina mesura ho fa \u00e9s una cosa que no s\u00e9. I no deu ser f\u00e0cil saber-ho, tenint present que no es pot determinar el grau exacte de deteriorament en el moment en que es comen\u00e7a a prendre. Segur que existeixen m\u00faltiples variables que determinen el seu efecte.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20170816_130737-Copiar-225x300.jpg\")
Els cient\u00edfics han descobert mitjan\u00e7ant l’estudi de determinats gens que existeix un complex format per l’enzima HDAC2 i la prote\u00efna Sp3 que est\u00e0 relacionat amb trastorns neurol\u00f2gics associats amb deteriorament de la mem\u00f2ria.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/puzzle-2500333_960_720-300x158.jpg\")
L’estudi conclou que la inhibici\u00f3 d’aquest complex millora la funci\u00f3 sin\u00e0ptica. Ara estan treballant per trobar els mecanismes que l\u2019inhibeixin selectivament sense produir efectes secundaris. Aquests descobriments proporcionen vies alternatives per al desenvolupament de f\u00e0rmacs per tractar l\u2019Alzheimer i potencialment altres trastorns neurol\u00f2gics.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/dna-163466_1280-300x169.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"