{"id":4056,"date":"2017-08-20T18:09:26","date_gmt":"2017-08-20T18:09:26","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=4056"},"modified":"2017-08-20T18:09:26","modified_gmt":"2017-08-20T18:09:26","slug":"sota-el-roure-a-lestil-thoreau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/sota-el-roure-a-lestil-thoreau\/","title":{"rendered":"Sota el roure, “a l\u2019estil Thoreau”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

L’autonomia dels malalts d’Alzheimer, com el meu pare, decreix inexorablement. \u00c9s un problema que repercuteix en la persona que el cuida i acaba exigint d’ella una atenci\u00f3 de 24 hores al dia sense interrupci\u00f3.<\/p>\n

Els que no som cuidadors, sin\u00f3 acompanyants ocasionals habituals, com \u00e9s el meu cas, podem exercir un paper diferent al de les persones que a m\u00e9s d’intentar cuidar-se a si mateixes, tenen cura d\u2019ells durant tot el dia.<\/p>\n

Una de les coses que jo em plantejo \u00e9s aprofitar el temps que passo amb el meu pare fent<\/strong> el que jo anomeno activitats conjuntes.<\/strong> El concepte \u00e9s ben senzill: en comptes de sortir a passejar-lo, surto de passeig amb ell. En comptes de seure\u2019l sota el roure,<\/strong> ens asseiem tots dos junts, i passem l’estona “a l\u2019estil Thoreau”.<\/em><\/strong><\/p>\n

La difer\u00e8ncia pot semblar subtil, per\u00f2 \u00e9s substancial. Es tracta de compartir en tots els sentits aquestes estones en qu\u00e8 podem estar junts.<\/strong><\/p>\n

Fa uns dies vaig sentir una refer\u00e8ncia a un destacat escriptor americ\u00e0 del segle XIX: Henry David Thoreau. <\/em>Reconec que no el coneixia i que em va fer pensar en el meu pare. Va viure de 1817 a 1862 i algunes de les seves idees s\u00f3n d’una vig\u00e8ncia que resulta gaireb\u00e9 sorprenent. M’ha resultat senzill trobar informaci\u00f3 sobre ell, i ja he comen\u00e7at a llegir un dels seus llibres m\u00e9s coneguts: “Walden o la vida als boscos. ”<\/p>\n

\"\"Si Thoreau<\/em> em va fer pensar en el meu pare va ser perqu\u00e8 vaig escoltar que reivindica el gaudi de les petites coses, les passejades pels boscos, pels prats, en contacte amb la natura i gaudint d’ella amb tots els sentits: dels colors, les formes, les textures, les frag\u00e0ncies, els sons: cruixits, aletejos, brises, vendavals, aigua corrent, etc.<\/p>\n

El meu pare sempre ha gaudit d’aquestes q\u00fcestions, i ho segueix fent, malgrat l\u2019Alzheimer. \u00c9s capa\u00e7 d’apreciar i valorar senzilles coses que li aporta el contacte amb la natura. Ara penso que l’article que vaig titular: “Los Montes<\/a><\/strong>“, constitueix un bon exemple.<\/p>\n

Thoreau<\/em> ha estat ja objecte d’atenci\u00f3 en les nostres converses di\u00e0ries per tel\u00e8fon, juntament amb altres q\u00fcestions. Per\u00f2 el que vull ara explicar es refereix a compartir moments \u201ca\u00a0 l\u2019estil Thoreau”<\/em><\/strong> si se\u2019m permet l’expressi\u00f3. A compartir el gaudi per les senzilles coses que ofereix un espai natural.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>A 10 minuts escassos en cotxe des del domicili familiar, hi ha un rac\u00f3 que al meu pare li fascina. Pertany a una finca d’agricultors que conrea verdures de temporada i les ven al detall i tamb\u00e9 proveeix alguns comer\u00e7os i restaurants de la zona. A l’extrem de la finca hi ha un roure magn\u00edfic al costat d’una bassa habitada per peixos de colors i un parell de tortugues.<\/p>\n

Sota el roure, a l’ombra, hi ha dos bancs de fusta orientats cap al mar. Aquest s’albira ocupant tot l’horitz\u00f3. La temperatura \u00e9s magn\u00edfica. Bufa sempre una lleugera brisa marina.<\/p>\n

L’inter\u00e8s familiar pels productes hort\u00edcoles frescos i la predisposici\u00f3 del meu pare per sortir a passejar, encara que sigui en cotxe, han propiciat que descobr\u00edssim aquest raconet i ara el visitem deliberadament per gaudir-ne, “a l\u2019estil Thoreau”,<\/em><\/strong> tal com he comentat abans.<\/p>\n

El meu pare es queda acomodat al banc mentre jo vaig fins al cobert on s’adquireixen les verdures acabades de portar del camp. M’entretinc uns minuts amb el propietari parlant de l’hort i de la vida. Li dic que si no t\u00e9 inconvenient ens quedarem una bona estona sota el roure i tamb\u00e9 donarem als peixos una mica de pa sec que hem portat. Ens convida a passar-hi tant de temps com ens vingui de gust i m\u2019explica que ell tamb\u00e9 gaudeix molt, assegut sota l’arbre.<\/p>\n

\"\"<\/a>Quan torno, el meu pare est\u00e0 relaxat i fascinat amb la impressi\u00f3 que li causa el lloc.<\/p>\n

– “Escolta, aix\u00f2 \u00e9s fabul\u00f3s”,<\/span> em diu.<\/p>\n

– “A mi tamb\u00e9 m’ho sembla”<\/span>, li contesto<\/p>\n

T\u00e9 una branqueta a la m\u00e0 que ha anat trencant a trossets. Me l’ensenya:<\/p>\n

– “Escolta, fins i tot aix\u00f2 \u00e9s fabul\u00f3s!”<\/strong><\/span><\/p>\n

El miro amb un ampli somriure i assenteixo sense dir paraula. Capto el que vol dir. Es refereix al tacte de la branqueta a la m\u00e0, al so que fa al partir-la, als trossets desordenats que ara t\u00e9 sobre el palmell de la m\u00e0. El terra est\u00e0 ple de branquillons i s’ha ajupit a recollir-ne un. Hi ha tamb\u00e9 fulles, alguns glans i moltes pedres arrodonides. Ens fixem els dos en les petites coses que percebem i parlem sobre elles. Les fulles, les branques, l’escor\u00e7a de l’arbre, els ocells que presumiblement es posen en ell, etc.\u00a0\"\"<\/a><\/p>\n

Introdueixo a Thoreau<\/em> en la conversa, li torno a explicar qui \u00e9s, i el que penso que tenim en com\u00fa tots tres. Li parlo dels meus plans de llegir algun dels seus llibres i de compartir amb ell les meves impressions sobre la lectura. Recordo amb imprecisi\u00f3 alguna de les frases que he estat recopilant d’ell i comentem el seu contingut. L’espai resulta idoni:<\/p>\n

Ara les reprodueixo amb exactitud:<\/span><\/p>\n

“Hi ha molts que se\u2019n van per les branques, per un que va directament a l’arrel”.<\/strong><\/p>\n

“<\/em><\/strong>El<\/strong> m\u00e9s ric \u00e9s aquell qui t\u00e9 els plaers m\u00e9s barats“<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 H.D.Thoreau<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Gaudim de la xerrada, de la vista, de la temperatura, de la brisa i del so de l’aigua caient a la bassa, que a mi em transporta als jardins del Generalife de Granada. Els vam visitar fa molts anys i recordo que va ser ell qui em va explicar sobre els enginys que havien fet servir els arquitectes \u00e0rabs dels jardins per poder regar i fer arribar l’aigua a tot arreu, mitjan\u00e7ant s\u00e8quies i altres sistemes. Presumeixo que ell transita mentalment pels afores de la seva M\u00e0laga natal. El port es veu a la llunyania i comenta com est\u00e0 canviant l’entorn.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Deixem l’ombra del roure i seguim gaudint dels peixos, asseguts tots dos al mur de la bassa. Nom\u00e9s removent \u00a0l’aigua amb les mans apareixen com per art de m\u00e0gia. N’hi ha de tots els colors i algun t\u00e9 una mida considerable. Ens sobresalta un que mesura un parell de pams i es llan\u00e7a sobre un crost\u00f3 de pa.<\/p>\n

\"\"<\/a>Decideix provar a donar-los a menjar de la m\u00e0. S’inclina, la introdueix en l’aigua i espera que s’apropin a mossegar-li el pa que subjecta amb els dits, per\u00f2 no triga molt a retirar-la. Ho fa quan apareix una tortuga que tamb\u00e9 sembla sentir inter\u00e8s pel pa i neda elegantment cercant les molles que tots dos hem anat llan\u00e7ant a l’aigua.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quan marxem, decidim que tornarem quan puguem<\/strong> a passar una estona sota el roure perqu\u00e8 a tots dos ens sembla un lloc realment fabul\u00f3s.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’autonomia dels malalts d’Alzheimer, com el meu pare, decreix inexorablement. \u00c9s un problema que repercuteix en la persona que el cuida i acaba exigint d’ella una atenci\u00f3 de 24 hores al dia sense interrupci\u00f3. Els que no som cuidadors, sin\u00f3 acompanyants ocasionals habituals, com \u00e9s el meu cas, podem exercir un paper diferent al de … Continua la lectura de Sota el roure, “a l\u2019estil Thoreau”<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[67,50,79,57],"class_list":["post-4056","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creativitat-i-alzheimer","tag-emocions","tag-materials-naturals","tag-memoria","tag-observacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4056"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4062,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4056\/revisions\/4062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4056"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4056"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4056"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}