{"id":4112,"date":"2017-08-26T17:05:27","date_gmt":"2017-08-26T17:05:27","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=4112"},"modified":"2017-08-26T17:05:27","modified_gmt":"2017-08-26T17:05:27","slug":"al-garden","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/al-garden\/","title":{"rendered":"Al “Garden”"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Safata de “coleos ” del “Garden”<\/figcaption><\/figure>\n

Vaig voler escriure aquest article fa temps, compassant-lo a una de les activitats conjuntes que mesos enrere vam estar realitzant el meu pare i jo, per\u00f2 aleshores no vaig trobar el moment de fer-ho i ho faig ara, en diferit. L’\u00faltim article que he publicat en aquesta secci\u00f3 del blog, titulat: “On s\u00f3n els altres?<\/strong><\/a>“, m’ha fet pensar en el meu antic prop\u00f2sit i m’ha impulsat en certa manera a recuperar-lo arran de la reflexi\u00f3 que en ell he plasmat, sobre les persones de l’entorn quotidi\u00e0 dels malalts d’Alzheimer,<\/strong> com el meu pare, que assisteixen amb estupor a la p\u00e8rdua progressiva de mem\u00f2ria que aquests experimenten i acaben per desapar\u00e8ixer de les seves vides.<\/strong><\/p>\n

Durant l’hivern passat i probablement tamb\u00e9 algun dia de tardor i primavera, un dels nostres destins freq\u00fcents quan sort\u00edem junts a passejar va ser el “Garden<\/strong>” (un centre de jardineria). Tots dos compartim l’inter\u00e8s i el gust per les flors, les plantes i els arbres i tamb\u00e9 per tota mena d’animals. Per la naturalesa, en definitiva. El lloc constitueix un aut\u00e8ntic cat\u00e0leg d\u2019\u00e9ssers vius condensats en un espai relativament petit.\u00a0 Reuneix esp\u00e8cies bot\u00e0niques per a tot tipus de jardins i per a nosaltres t\u00e9 un gran valor<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Baladres blancs<\/figcaption><\/figure>\n

Aprofit\u00e0vem les ocasions que es presentaven de realitzar algun petit enc\u00e0rrec familiar al \u201cGarden\u201d per allargar la visita tot el temps que ens era possible gaudint d’un passeig relaxat entre taules, prestatges, tendals i altres espais i racons plens de testos amb plantes i flors de tota mena, que suscitaven moltes converses entre nosaltres.<\/p>\n

En el passat hav\u00edem visitat diferents centres de jardineria, per\u00f2 una s\u00e8rie de factors han fet que en els \u00faltims mesos haguem visitat sempre el mateix, a uns pocs minuts amb cotxe del domicili familiar, a tocar d’una benzinera, que tamb\u00e9 ens ha brindat l’oportunitat de realitzar una altra activitat conjunta: posar combustible al vehicle.<\/p>\n

L’espai ha possibilitat que haguem pogut desenvolupar magn\u00edfiques sessions sensitives i tridimensionals per exercitar la mem\u00f2ria mentre passej\u00e0vem.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Baladres de dos colors diferents<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Quan arrib\u00e0vem al “Garden” salud\u00e0vem a l’\u00fanica persona que solia estar a disposici\u00f3 del p\u00fablic:<\/p>\n

 <\/p>\n

– Bona tarda, venim a comprar un sac de terra de castanyer, per\u00f2 ens entretindrem una bona estona passejant pel s<\/strong>eu \u201cGarden\u201d,<\/strong> perqu\u00e8 ens agrada molt veure les seves<\/strong> flors<\/strong> i recordar<\/strong> el nom de totes les que vost\u00e8s tenen. Espero que no li faci res que ens passem una bona estona mirant i parlant. A la sortida agafarem el sac.<\/span><\/p>\n

El sac de castanyer canviava segons el dia per: un insecticida per acabar amb les papallones dels geranis, una berbena de color violeta, sobres de ferro per les gard\u00e8nies, etc. La resta del missatge solia ser similar i el repetia cada vegada que an\u00e0vem al \u201cGarden\u201d.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Flor d’hibisc<\/figcaption><\/figure>\n

M\u2019esfor\u00e7ava a accentuar la paraula “recordar<\/strong>” en dir-la. L’amable jardiner ens somreia i ens convidava a passar i a estar tot el temps que volgu\u00e9ssim veient les seves flors. Crec que captava la import\u00e0ncia que tenia per a nosaltres aquesta visita-passeig. El de menys era el sac de terra, o qualsevol dels altres productes, que ens emport\u00e0vem.<\/p>\n

Jo li dirigia un somriure amable i sincer. Agra\u00efa la comprensi\u00f3 que demostrava quan ens convidava a passar i a estar-hi el temps que ens vingu\u00e9s de gust.<\/p>\n

Crec que una senzilla i discreta explicaci\u00f3 facilita a les persones de l’entorn quotidi\u00e0, “els altres”, entendre algunes coses. A m\u00e9s, generalment tothom sent satisfacci\u00f3 quan gr\u00e0cies a ells altres persones se senten b\u00e9. Per aix\u00f2 accentuava tamb\u00e9 “el seu Garden”<\/strong> quan parlava amb la persona que ens atenia. Les seves flors, ens brindaven la magn\u00edfica possibilitat de passar una bona estona i activar la mem\u00f2ria i em semblava bonic que ho sab\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Flor d’hibisc<\/figcaption><\/figure>\n

– “El coneixes?”<\/span>, em preguntava el meu pare.<\/p>\n

– “No, per\u00f2 m’agrada saludar amablement a tothom”<\/span>, li contestava.<\/p>\n

I ell afegia:<\/p>\n

– “A mi tamb\u00e9”<\/span>.<\/p>\n

I \u00e9s cert. Sempre s’ha relacionat b\u00e9 amb la gent, amb tothom, encara que ara li costi i en general moltes coses i persones li produeixin estranyesa.<\/p>\n

Al \u201cGarden\u201d hi ha moltes coses a veure i sobre les que parlar<\/strong>. Les successives vistes que li hem fet m’han servit com a detector de p\u00e8rdua de mem\u00f2ria. A m\u00e9s de no recordar<\/strong> visites anteriors, o vagament, (fet que cal prendre-se\u2019l com un avantatge en la mesura que es pugui, al qual cal treure-li partit pel component de novetat que comporta<\/strong>), he anat percebent com escapaven del seu cap molts noms de plantes i flors conegudes i alguns records associades a elles.<\/p>\n

\"\"<\/a>
“Crosandra”: Flor desconeguda per a nosaltres<\/figcaption><\/figure>\n

Generalment f\u00e8iem un recorregut aleatori per on ens interessava i ens atur\u00e0vem en els llocs que m\u00e9s ens cridaven l’atenci\u00f3. De vegades era ell el que feia una observaci\u00f3, altres era jo.<\/strong> Coment\u00e0vem coses com ara la diversitat del color de les flors d’una mateixa esp\u00e8cie com els rododendres o les cam\u00e8lies, la vistositat d’algunes flors com les gaz\u00e0nies, l\u2019eleg\u00e0ncia que ens semblava que tenia una planta determinada, etc. Al \u201cGarden\u201d sempre hi ha r\u00e8tols, i aix\u00f2 ens permetia exercitar la lectura<\/strong>. Alguns noms ens resultaven coneguts, altres ens sonaven familiars i altres no els hav\u00edem sentit mai a la vida. Sovint imagin\u00e0vem<\/strong> com seria tenir molts diners per comprar el \u201cGarden\u201d sencer i una casa amb un jard\u00ed enorme per col\u00b7locar totes les plantes i els arbres en ell.<\/p>\n

En alguna ocasi\u00f3 hem rememorat junts algun rac\u00f3 del jard\u00ed de l’\u00e0via<\/strong>, la seva mare, on els cosins hav\u00edem passat alguns estius junts. Ja fa temps que crec que no pot construir una imatge mental d’ell. No obstant aix\u00f2, jo li descrivia alguns racons tal com els recordo i els hi pos\u00e0vem les flors directament al \u201cGarden\u201d, aix\u00ed ens concentr\u00e0vem en el que est\u00e0vem veient i en els records verbals. Em sembla una activitat bastant creativa, ara que ho penso. Ens convert\u00edem per una estona en recreadors del jard\u00ed de l’\u00e0via aprofitant les flors que an\u00e0vem trobant i ens ho recordaven.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Roman\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n

Es succe\u00efen records dispersos i parl\u00e0vem, toc\u00e0vem i olor\u00e0vem tot el que pod\u00edem<\/strong>. La secci\u00f3 de plantes arom\u00e0tiques era de parada obligada. Passej\u00e0vem el nas per sobre del roman\u00ed mentre jo \u00a0\u00a0l\u2019agitava una mica amb delicadesa, i el mateix sobre l’esp\u00edgol i la farigola. Quan sort\u00edem ho f\u00e8iem travessant una zona amb falgueres. Sempre li han agradat d’una manera especial i n\u2019ha tingut molt\u00edssimes. Ara pr\u00e0cticament no les reconeix i les presta poca atenci\u00f3. Un signe inequ\u00edvoc del seu deteriorament.<\/p>\n

En altres temps, tots dos ens hav\u00edem divertit amb les falgueres<\/strong>. Conservo una s\u00e8rie de fotografies que li vaig fer un dia, a petici\u00f3 seva, que vam titular: “L’home-falguera”.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Falguera de les que li agraden<\/figcaption><\/figure>\n

Es va posar sota d’un exemplar magn\u00edfic que tenia en aquella \u00e8poca i les llargues frondes li feien de perruca vegetal. Vam riure molt fent-les. Fa poc<\/strong>, en rememorar l’episodi, que ell no recorda, per\u00f2 li vaig referir amb detall, li vaig proposar que particip\u00e9s en una nova i simp\u00e0tica s\u00e8rie<\/strong>: “L’home-glicina”<\/strong><\/span>. Va posar amb gust per a mi sota l\u2019enfiladissa florida del domicili familiar i ho va fer amb molta coqueteria. Les fotografies que vaig fer formen part de la meva col\u00b7lecci\u00f3 privada.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Glicina (Floraci\u00f3 d’estiu)<\/figcaption><\/figure>\n

No s\u00e9 si podrem tornar al \u201cGarden<\/strong>\u201d. Ho escric amb pena. He reviscut agradablement algunes de les estones que hem passat junts en ell mentre escrivia aquest article i he acabat anant-hi per demanar-li a l\u2019amable i comprensiu jardiner que em deix\u00e9s fer unes fotos per il\u00b7lustrar aquest article.<\/p>\n

No \u00e9s l’Alzheimer, sin\u00f3 els problemes de mobilitat, atribu\u00efbles a la seva edat i a la coixesa de naixement, els que estan limitant \u00faltimament els escenaris possibles per anar a passejar. <\/strong><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, sempre miro de considerar les noves<\/strong> limitacions<\/strong> que van apareixent com a noves oportunitats.<\/strong> No tinc cap dubte que trobarem nous<\/strong> espais<\/strong> per compartir noves<\/strong> experi\u00e8ncies,<\/strong> que potser tamb\u00e9 puguin ser objecte d’un nou<\/strong> article.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Vaig voler escriure aquest article fa temps, compassant-lo a una de les activitats conjuntes que mesos enrere vam estar realitzant el meu pare i jo, per\u00f2 aleshores no vaig trobar el moment de fer-ho i ho faig ara, en diferit. L’\u00faltim article que he publicat en aquesta secci\u00f3 del blog, titulat: “On s\u00f3n els … Continua la lectura de Al “Garden”<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[58,67,79,57],"class_list":["post-4112","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creativitat-i-alzheimer","tag-botanica","tag-emocions","tag-memoria","tag-observacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4112"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4115,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4112\/revisions\/4115"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}