{"id":5402,"date":"2018-08-25T17:49:38","date_gmt":"2018-08-25T17:49:38","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=5402"},"modified":"2018-11-01T09:26:18","modified_gmt":"2018-11-01T09:26:18","slug":"26-nans-26-enanitos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/26-nans-26-enanitos\/","title":{"rendered":"26 Nans \/ 26 Enanitos"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Barret de nan<\/figcaption><\/figure>\n

Ha passat pr\u00e0cticament un any des que vaig publicar l’anterior article d’aquesta secci\u00f3 del bloc que he dedicat a la creativitat i l’Alzheimer arran de la malaltia que pateix el meu pare des de fa anys. Aquesta avan\u00e7a inexorablement, destruint els seus records, la seva autonomia, la seva capacitat per comunicar-se i tot el que ha constitu\u00eft la seva identitat.<\/p>\n

Que hagi interromput gaireb\u00e9 un any la publicaci\u00f3 d’articles d’aquesta secci\u00f3, no es deu al fet que hagi deixat de relacionar-me amb el meu pare durant aquest temps, tot el contrari. Es deu al fet de no haver disposat del temps necessari per explicar a trav\u00e9s d’aquests articles les fant\u00e0stiques converses que hem compartit aquest \u00faltim any i la bonica relaci\u00f3 que ens segueix unint.<\/p>\n

La manca de temps t\u00e9 a veure amb el meu canvi d’horari i de context laboral. Sempre m’he dedicat a l’Educaci\u00f3, per\u00f2 mai fins aquest any havia treballat a temps complet en una escola, amb 26 nans al meu c\u00e0rrec.<\/p>\n

Escric nans<\/strong> amb respecte i afecte. \u00c9s el terme que he compartit amb el meu pare per referir-me als meus alumnes i alumnes de segon curs de prim\u00e0ria. En realitat la paraula que emprem \u00e9s \u201cenanitos<\/strong>\u201d, en castell\u00e0, la llengua en la que parlo amb el meu pare i que utilitzo per escriure aquests articles. Les traduccions de vegades resulten una mica inexactes.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Carnaval 2018.
Prototip del barret constru\u00eft pels nans de segon curs de prim\u00e0ria de l’Escola Montserrat Sol\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n

Sempre ens han agradat els diminutius. En la seva Andalusia natal el seu \u00fas \u00e9s freq\u00fcent i ell sempre els ha emprat per referir-se amb especial afecte i simpatia tant a objectes com a persones o situacions. Tamb\u00e9 compartim l’afici\u00f3 pels \u00e9ssers fant\u00e0stics. Quan jo era molt petita alguns dissabtes jug\u00e0vem a cercar nans a la meva habitaci\u00f3. Ell aconseguia atrapar-los amb la m\u00e0 amb molt de compte, i desapareixien quan la obria, sense que jo aconsegu\u00eds veure’ls …<\/p>\n

Els 26 nans d’aquest any han estat reals. I tamb\u00e9 \u00e9ssers fant\u00e0stics<\/strong>. Tots amb nom propi. S’han convertit en el centre de les nostres converses di\u00e0ries a trav\u00e9s del tel\u00e8fon durant tots els mesos que ha durat el curs.<\/strong><\/p>\n

Al principi vaig dubtar que pogu\u00e9s recordar el fet que jo treball\u00e9s en una escola. Cada vegada m\u00e9s, t\u00e9 dificultats per integrar canvis i novetats, per\u00f2 en pocs dies els nans es van convertir en una rutina i encara ara, quan escric aquest article, a mitjans d’agost, em pregunta per ells:<\/p>\n

– I com van els teus nans?<\/span><\/p>\n

-Segueixen de vacances<\/span> – li explico.<\/span><\/p>\n

– Ah s\u00ed ?, Que b\u00e9 !<\/span> -contesta ell.<\/span><\/p>\n

– Doncs s\u00ed!. Les vacances sempre s’agraeixen i s\u00f3n necess\u00e0ries per a reposar forces, perqu\u00e8 26 nans desgasten molt.<\/span><\/p>\n

Li ho dic amb to alegre.<\/p>\n

– Quants ?<\/span> pregunta amb veu de sorpresa<\/span><\/p>\n

– 26, 26 nans.<\/span><\/p>\n

– \u00a1\u00a1\u00a126 !!!<\/span> exclama impressionat.<\/span><\/p>\n

I em ric. No tinc ni idea de les vegades que haur\u00e9 contestat a aquesta pregunta. I ell no \u00e9s conscient de les vegades que m’ho ha preguntat, per\u00f2 tot i aix\u00ed, cada vegada que ho fa, m’entra el riure en sentir la seva exclamaci\u00f3 i les seves observacions posteriors:<\/p>\n

– Escolta, doncs 26 nans s\u00f3n molts!<\/span><\/p>\n

– S\u00ed, ho s\u00e9, ho s\u00e9 …<\/span><\/p>\n

Algunes vegades pregunta si tamb\u00e9 hi ha nans femenins (\u201cenanitas<\/strong>\u201d) \u00a0i li responc afirmativament.<\/p>\n

Al meu pare li hauria agradat ser mestre. M’ho ha dit moltes vegades al llarg d’aquest curs i s’ha ofert innombrables vegades a donar-me un cop de m\u00e0. Ja no se’n recorda, per\u00f2 ell va fer de mestre voluntari ajudant a alguns adults arribats d’altres pa\u00efsos. Moltes persones li van estar agra\u00efdes en aquella \u00e8poca i ell va gaudir molt\u00edssim de l’experi\u00e8ncia. Sento que ho hagi oblidat. Ni se m’acut mirar de recordar-li. Hi va haver un temps en que \u00a0potser tenia sentit fer-ho, per\u00f2 ara no.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Carnaval 2018.
Prototip del barret constru\u00eft pels nans de segon curs de prim\u00e0ria de l’Escola Montserrat Sol\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n

Al meu pare sempre li han interessat els temes relacionats amb l’educaci\u00f3 i la creativitat. Al llarg dels anys, ens hem passat hores i hores xerrant i compartint interessos, idees, lectures, experi\u00e8ncies, etc. I estic conven\u00e7uda que aix\u00f2 \u00e9s precisament el que explica que sigui capa\u00e7 de connectar amb aquests temes tot i els estralls que la malaltia li ha produ\u00eft i que actualment repercuteixen sobre totes les seves capacitats.<\/p>\n

Al llarg d’aquest \u00faltim any no ha deixat de sorprendre\u2019m i meravellar-me amb la seva capacitat per seguir els meus relats i explicacions diaris sobre els meus fant\u00e0stics nans i per exposar les seves idees, opinions, fer broma i fins i tot fer recomanacions (aix\u00f2 s\u00ed, amb molta prud\u00e8ncia) sobre tot el que li explicava.<\/p>\n

Sempre m’ha interessat el que el meu pare encara pot fer i gaudir tot i la malaltia<\/strong> i no tant el que no pot fer. Intento concentrar-me en el que \u00e9s possible i no donar per fet que no \u00e9s capa\u00e7 d’algunes coses. Provo, intento, m’esfor\u00e7o<\/strong> i la veritat \u00e9s que alguns dies, no tots, les converses telef\u00f2niques que hem mantingut podrien haver format part d’un compendi de reflexions profundes sobre el que significa aprendre i les infinites maneres en qu\u00e8 podem fer-ho.<\/p>\n

El nostre propi intercanvi constitueix un bon exemple d’aix\u00f2. El dia que em va dir textualment que no nom\u00e9s gaudia amb les nostres converses, sin\u00f3 que tamb\u00e9 estava aprenent molt, em vaig quedar realment fascinada. S\u00e9 que no mentia. \u00c9s innegable que un apr\u00e8n quan percep que ho fa, i en el seu cas a m\u00e9s, li produ\u00efa una sensaci\u00f3 de benestar i felicitat que em va transmetre amb to euf\u00f2ric. Una altra cosa diferent \u00e9s que no pugui recordar-se de res del que h\u00e0gim parlat quant penja el tel\u00e8fon.<\/p>\n

Em va donar molt que pensar la seva afirmaci\u00f3. Estic gaireb\u00e9 conven\u00e7uda que el terme aprenentatge es desestima amb relaci\u00f3 als malalts d’Alzheimer. Perden facultats, cada vegada saben fer menys coses i s’obliden de tot. Em pregunto si aix\u00f2 \u00e9s motiu suficient per descartar que puguin aprendre i gaudir fent-ho. Penso que no. Tal com entenc jo el terme, vinculat a la idea de proc\u00e9s, l’aprenentatge hauria de ser una constant en la vida de qualsevol persona. No dic que sigui f\u00e0cil que es produeixi en determinades circumst\u00e0ncies. Mentre escric, sento de sobte que la clau per tractar amb malalts d’Alzheimer potser estigui relacionada amb l’aprenentatge<\/strong>. I m’adono que no \u00e9s la primera vegada que li dono voltes a aquesta idea perqu\u00e8 em recordo d’una frase que diu el meu pare sovint i que em va donar peu a escriure un article que us convido a llegir: Home, aix\u00f2 no ho sabia jo!<\/a><\/p>\n

Li he agra\u00eft gaireb\u00e9 di\u00e0riament durant tot el curs que tingu\u00e9s inter\u00e8s per escoltar els meus relats i idees i pels comentaris interessants que ha fet<\/strong>. Quan em deia:<\/p>\n

– Escolta, si et puc ajudar en alguna cosa …<\/span><\/p>\n

Em donava peu a contestar-li:<\/p>\n

– M\u2019ajudes cada dia que parlo amb tu.<\/span><\/p>\n

– S\u00ed?<\/span> (Pronunciat amb sorpresa i seguit d’un riure discret)<\/span><\/p>\n

– El fet que m’escoltis amb tanta atenci\u00f3 sense fer judicis de les coses que t\u2019explico, constitueix per a mi un ajut impressionant i t’estic molt agra\u00efda per aix\u00f2. Les converses amb tu em resulten molt interessants. Em serveixen per reflexionar sobre el que he posat en pr\u00e0ctica amb els nans i m’ajuden a percebre coses de les que no m’havia adonat. Em sento afortunada de tenir-te i que m’escoltis di\u00e0riament amb tant inter\u00e8s. Ja li agradaria a molta gent tenir un interlocutor tan gentil com tu per poder parlar de temes que els interessen i preocupen!<\/span><\/p>\n

– Escolta doncs t’agraeixo que m’ho diguis.<\/span> (Ho diu amb humilitat i satisfacci\u00f3 alhora. I despr\u00e9s riu)<\/span><\/p>\n

Segueixo, encara tinc molt per agrair-li:<\/p>\n

– M’encanten les teves observacions, m’inspiren. S\u00f3n molts els dies que se m’ocorren idees per posar en pr\u00e0ctica mentre parlo amb tu. A vegades les teves preguntes m’ajuden a trobar solucions inesperades a coses que necessitava resoldre. Ja saps que de vegades comen\u00e7o activitats i propostes que no s\u00e9 exactament en quina direcci\u00f3 creixeran i mentre parlem se m’acut com, gr\u00e0cies a tu.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
Barret de nan<\/figcaption><\/figure>\n

He utilitzat moltes frases diferents al llarg de l’any, per\u00f2 totes en la mateixa l\u00ednia i amb la mateixa intenci\u00f3: Agrair al meu pare la seva capacitat d’escolta i la seva empatia, aix\u00ed com la seva ajuda di\u00e0ria i incondicional.<\/strong><\/p>\n

Per a comunicar-se amb ell, \u00e9s imprescindible transmetre idees de forma clara, destacar l’essencial, ordenar el discurs, repetir-ho, anar a poc a poc, destacar alguns punts, etc. Aix\u00ed que les circumst\u00e0ncies m’han obligat, per dir-ho d\u2019alguna manera, a realitzar un exercici d’an\u00e0lisi i s\u00edntesi diari que d’altra manera no s\u00e9 si hagu\u00e9s realitzat. I no ha estat nom\u00e9s un exercici mental perqu\u00e8 el fet d’expressar en veu alta els meus pensaments i de sentir-me a mi mateixa pronunciar-los ha constitu\u00eft un exercici al qual li he tret molt partit. La reflexi\u00f3 compartida amb ell sobre la meva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica, sumada a totes les seves observacions, m’han ajudat en molts sentits.<\/strong> Ell sempre em d\u00f3na suport, m’anima, em consola i m’escolta. I la seva actitud ha contribu\u00eft a que em sent\u00eds en molts moments segura i confiada, disposada a conviure amb la frustraci\u00f3 que generen moltes situacions, decidida a buscar solucions imaginatives a problemes d’aprenentatge i de conducta, a perseverar, a imaginar escenaris ins\u00f2lits, etc.<\/p>\n

S\u00e9 que no recorda les meves paraules tan punt penja el tel\u00e8fon, per\u00f2 les emocions que sent en escoltar-les no moren en uns instants, perduren per un temps que no s\u00e9 precisar i reviuen.<\/strong><\/p>\n

Cada dia puc agrair-li la conversa com si fos la primera vegada que ho fes i percebre la satisfacci\u00f3 que li produeix saber que m’ajuda.<\/strong> Puc tamb\u00e9 escollir paraules i frases diferents i diversificar i enriquir el nostre di\u00e0leg amb matisos subtils. No es tracta d’un discurs repetitiu sin\u00f3 d’un exercici creatiu. No avorreix, estimula. Als dos.<\/p>\n

No estic segura que capti les meves paraules com a mi m’agradaria, aix\u00ed que em satisfaria que aquest article serv\u00eds per deixar const\u00e0ncia del sincer agra\u00efment que sento. L’Alzheimer no anul\u00b7la les possibilitats de fer que les persones que el pateixen, siguin i se sentin, competents, \u00fatils i estimades.<\/strong><\/p>\n

*<\/p>\n

Durant el curs he mirat de connectar al meu pare amb la meva escola, la meva aula i els meus 26 nans de tantes maneres com se m’ha ocorregut. Algunes han tingut for\u00e7a \u00e8xit i altres no tant. He guardat fotografies i notes per recuperar, quan pugui, algunes de les an\u00e8cdotes i dels episodis m\u00e9s bonics que s’han succe\u00eft al llarg de l’any i donar-los forma d’article.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Ha passat pr\u00e0cticament un any des que vaig publicar l’anterior article d’aquesta secci\u00f3 del bloc que he dedicat a la creativitat i l’Alzheimer arran de la malaltia que pateix el meu pare des de fa anys. Aquesta avan\u00e7a inexorablement, destruint els seus records, la seva autonomia, la seva capacitat per comunicar-se i tot el … Continua la lectura de 26 Nans \/ 26 Enanitos<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[67,79,81,82],"class_list":["post-5402","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creativitat-i-alzheimer","tag-emocions","tag-memoria","tag-paciencia","tag-riure"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5402","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5402"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5402\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5415,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5402\/revisions\/5415"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5402"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5402"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5402"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}