![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-20180828_163331-Copiar.jpg\")
<\/a>\u00daltimament em pregunto sovint: Fins quan? Fins quan podr\u00e9 seguir mantenint la bonica relaci\u00f3 que m’uneix al meu pare? Aconseguir\u00e0 l’Alzheimer destruir-la, igual que ha fet amb la major part dels seus records?<\/strong><\/p>\nProcuro no quedar-me atrapada en la pregunta. M’agradaria esborrar-la i trobar la manera d’esquivar-la, que el meu cap no la formul\u00e9s, per\u00f2 cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, quan penjo el tel\u00e8fon despr\u00e9s de parlar amb ell, no ho aconsegueixo.<\/p>\n
L’anterior article d’aquesta secci\u00f3 del bloc, titulat: “26 Nans \/ 26 Enanitos<\/a>“, l’he dedicat a relatar resumidament el que ens ha unit aquest \u00faltim any i he obviat deliberadament fer refer\u00e8ncia al deteriorament f\u00edsic i cognitiu que progressivament i sense fre, va experimentant.<\/p>\n Us convido a llegir aquest article abans que aquest, per\u00f2 per a qui no ho faci, vull indicar que la paraula “nans” que apareix en aquest text s’ha d’interpretar com a sin\u00f2nim dels meus alumnes de segon curs de prim\u00e0ria.<\/span><\/p>\n No puc negar que cada vegada \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil entaular conversa amb ell. Els nans m’han brindat l’oportunitat d’aconseguir-ho durant uns mesos, per\u00f2 el dia 1 de juny, mentre parl\u00e0vem per tel\u00e8fon, la conversa va entrar en el terreny del surrealisme m\u00e9s genu\u00ed i vaig sortejar com vaig poder un episodi en el qual es van barrejar nans amb balenes i calamars gegants i l’expresident Rajoy.<\/p>\n Em va resultar impossible canalitzar la conversa i desfer el gran embolic que ocupava el seu cap en aquell moment. Quan vaig penjar el tel\u00e8fon vaig anotar la data mentalment. Mai havia arribat a tal grau de confusi\u00f3.<\/p>\n El seu cervell<\/strong> es deteriora, cert. I alhora fa l’impossible per mirar de perviure i seguir connectat amb la realitat<\/strong>. Les operacions que realitza i les estrat\u00e8gies que posa en joc fan que jo tamb\u00e9 percebi el seu deteriorament en termes de resist\u00e8ncia. El seu cervell es resisteix a deixar de ser pl\u00e0stic i crear connexions, \u00a0i fa tot el que pot per mantenir-se din\u00e0mic<\/strong>, tot i que el resultat ens sembli absurd. No tinc cap dubte.<\/p>\n Penso que mentre es resisteixi, hi ha possibilitats<\/strong>, per petites que siguin. Possibilitats de seguir comunicant-nos i mantenir la nostra bonica relaci\u00f3. I les busco.<\/strong><\/p>\n La cerca passa per seguir compartint amb el meu pare tot el que se m’acut<\/strong>. La meva ment art\u00edstica m’ajuda. M\u2019ajuda a seguir di\u00e0legs surrealistes i a introduir andr\u00f2mines i artefactes per a nans, en la nostra relaci\u00f3.<\/p>\n Dit aix\u00ed sona surrealista, ho s\u00e9. Estic adquirint pr\u00e0ctica a marxes for\u00e7ades i diuen que tot s’enganxa … Ho escric esbossant un somriure. El meu pare i jo sempre hem compartit idees que als altres els haguessin semblat esbojarrades. Qu\u00e8 hi ha de dolent en seguir fent-ho?<\/p>\n En arribar les vacances se\u2019m va plantejar un problema inesperat. Quin seria el nostre tema favorit de conversa a falta de nans fant\u00e0stics?<\/p>\n He tingut ocasi\u00f3 de compartir amb el meu pare tots els petits invents que he constru\u00eft al llarg de l’estiu.<\/p>\n Un dels meus nans fant\u00e0stics, trapella, inventor i constructor de vocaci\u00f3, m’ha contagiat les ganes d’explorar en el terreny de l’automoci\u00f3. Tenia ganes de fer proves reutilitzant materials i de construir cotxes s\u00f2lids i funcionals que no es trenquin amb la menor acci\u00f3, que no perdin les rodes, que puguin utilitzar-se per jugar i per aprendre una infinitat de coses, connectant-los amb conceptes d’\u00e0mbits diferents. Vaig comen\u00e7ar amb algunes idees senzilles i he anat afegint materials i provant diferents mecanismes.<\/p>\n M’agrada jugar, inventar i construir i al meu pare tamb\u00e9<\/strong>. \u00c9s un dels aspectes que em permet recordar-li el nostre parentiu quan apareix l’oportunitat en el transcurs d’una conversa. Llavors, surt a col\u00b7laci\u00f3 el refrany: “De tal palo tal astilla<\/em>” , (que en catal\u00e0 equivaldria a: \u201cTal pare, tal fill\u201d), \u00a0i li explico entre rialles que amb el que a ell li agrada jugar, no \u00e9s d’estranyar que jo, la seva filla, hagi heretat la seva mateixa afici\u00f3 i unes altres quantes … A ell li agrada que l’hi recordi i gaudeix quan les podem compartir.<\/strong><\/p>\n Quan vaig comen\u00e7ar a divertir-me construint senzills vehicles vaig pensar en ensenyar-los i en demanar-li opini\u00f3 i consell. Es tracta que participi aportant idees en la mesura que pugui i no que assumeixi el paper de receptor passiu.<\/strong><\/p>\n En algun moment he arribat a la conclusi\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil entaular di\u00e0leg amb ell al voltant d’objectes f\u00edsics i reals que pugui observar i manipular que parlar de coses que no veiem.<\/strong><\/p>\n Primer li vaig explicar per tel\u00e8fon en qu\u00e8 estava treballant i aix\u00ed vam recuperar en certa manera als nans. Despr\u00e9s van seguir les visites en directe amb els diferents prototips davant. Va estar examinant-los i fent proves per comprovar el funcionament de les rodes. En la primera sessi\u00f3 de contacte es va atrevir a amonestar-amb afecte per no haver treballat amb molta precisi\u00f3 at\u00e8s que les rodes d’un dels vehicles efectuaven en girar una traject\u00f2ria estranya. Va suggerir que empr\u00e9s imants per impulsar un dels models i va intentar imaginar algun mecanisme que ho permet\u00e9s.<\/strong><\/p>\n Les seves observacions em va portar a provar noves solucions, materials i tamb\u00e9 acabats. El cotxe esportiu va prendre forma quan li vaig incorporar uns vistosos tubs d’escapament i li vaig pintar la carrosseria. Nom\u00e9s li falta el pilot!<\/p>\n Aleshores va apar\u00e8ixer en escena el senyor Perkins. Va sorgir entre els meus dits a partir d’una petita porci\u00f3 de plastilina. Amb immens somriure i ulls ben oberts es va instal\u00b7lar c\u00f2modament al b\u00f2lid.<\/p>\n Quan el meu pare el va veure, va esbossar un somriure encantador i va allargar la m\u00e0 per veure\u2019l de prop.<\/p>\n –Et presento al senyor Perkins-<\/span>, li vaig dir divertida mentre observava la seva reacci\u00f3.<\/p>\n No tinc cap dubte que li va agradar. La seva expressi\u00f3, la seva mirada somiadora, ho indicava a les clares. No li vaig explicar que el nom del conductor del b\u00f2lid \u00e9s una mena d’homenatge a una nana fant\u00e0stica que no forma part del meu grup, per\u00f2 amb qui he tingut relaci\u00f3 aquest any. Li he posat al pilot el nom de la seva m\u00e0quina d’escriure Braille. Crec que no hauria ent\u00e8s l’explicaci\u00f3, per\u00f2 estic conven\u00e7uda que en una altra \u00e8poca li hauria agradat saber sobre el seu origen.<\/p>\n S\u00ed li vaig explicar la quantitat de coses que se m’han ocorregut que es podrien fer si cada nan es constru\u00eds un cotxe i el partit que crec que se li podria treure al propi proc\u00e9s de construcci\u00f3. Li va semblar molt interessant i va suggerir algunes coses.<\/p>\n -Escolta, a mi tamb\u00e9 m’agradaria construir-ne algun.<\/span><\/p>\n Ens vam mirar i vam riure tots dos amb complicitat. El meu cap va valorar per uns instants la possibilitat de portar-li un conjunt de peces perqu\u00e8 fes proves, per\u00f2 la vaig desestimar en un no res. Ja no pot fer activitats sol. Necessita companyia constant i que el gui\u00efn.<\/strong><\/p>\n Instants despr\u00e9s suposo que el contacte amb el cotxe el va transportar a una altra \u00e8poca i va topar amb un record extraviat de la seva inf\u00e0ncia: el Mecano. Un joc de peces met\u00e0l\u00b7liques de l’\u00e8poca que li permetia fer tot tipus de construccions i incorporar senzills mecanismes. Vaig estar a punt de dedicar-li un article sencer fa temps. Potser un dia recuperi les notes que conservo i ho faci. El seu record ens va donar peu a parlar amb emoci\u00f3 de politges, rodes, rodes dentades, grues, bra\u00e7os giratoris, etc.<\/p>\n Asseguts sota el til\u00b7ler<\/a>, al seu jard\u00ed, a la sala d’estar, o al menjador, hem compartit bones estones aquest estiu. Estones de connexi\u00f3 i complicitat que m’han fet oblidar per moments la pregunta que m’inquieta \u00faltimament i que ha donat nom a aquest article.<\/strong><\/p>\n No obstant aix\u00f2, les nostres converses per tel\u00e8fon i en directe tenen efectes secundaris imprevisibles que no soc capa\u00e7 d’anticipar<\/strong>. La nit que va seguir a una de les meves visites va estar buscant les claus del seu cotxe, assegurant que el tenia aparcat al carrer. Pel que m’han explicat, va resultar dif\u00edcil persuadir-lo perqu\u00e8 abandon\u00e9s la cerca. I fa un parell de dies em va explicar il\u00b7lusionat que tornava a tenir cotxe, per\u00f2 quan va mirar d’explicar-me alguna cosa en relaci\u00f3 amb ell em va dir contrariat que havia oblidat on era exactament, aix\u00ed que li vaig contestar que no es preocup\u00e9s, que segur que apareixeria. No vaig saber molt b\u00e9 quin efecte va tenir la meva resposta. Em passa sovint.<\/p>\n El seu cap intenta encaixar peces i es barregen els puzles. Passat i present, ficci\u00f3 i realitat.<\/strong><\/p>\n El seu \u00faltim cotxe fa temps que va desapar\u00e8ixer de la seva vida. Era un Opel corsa i ell l\u2019anomenava: “el ferrarito”. Al meu pare li hauria fet il\u00b7lusi\u00f3 tenir un Ferrari. Potser s’hagi imaginat aquests dies conduint el b\u00f2lid del senyor Perkins … I si \u00e9s aix\u00ed, no \u00e9s estrany que no recordi on \u00e9s aparcat…<\/strong><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n \u00daltimament em pregunto sovint: Fins quan? Fins quan podr\u00e9 seguir mantenint la bonica relaci\u00f3 que m’uneix al meu pare? Aconseguir\u00e0 l’Alzheimer destruir-la, igual que ha fet amb la major part dels seus records? Procuro no quedar-me atrapada en la pregunta. M’agradaria esborrar-la i trobar la manera d’esquivar-la, que el meu cap no la formul\u00e9s, … Continua la lectura de FINS QUAN? I EL SENYOR PERKINS<\/span> <\/a>Des de llavors passa amb freq\u00fc\u00e8ncia que la conversa amb ell adquireix tints surrealistes. \u00c9s com si tract\u00e9s d’encaixar peces que pertanyen a diferents puzles. El resultat no \u00e9s consistent. Les peces no acaben d’encaixar b\u00e9 i no aconsegueixen formar una imatge completa. Quan sembla que s\u00ed, una pe\u00e7a nova irromp en el joc. Arriba del present immediat o del passat m\u00e9s remot i mira de compartir espai amb les altres sense aconseguir-ho.<\/p>\n<\/a>No crec haver-ho dit fins ara: els meus nans han exercit en mi una terrible fascinaci\u00f3 que no ha desaparegut durant l’estiu<\/strong>. Algunes idees que m’han quedat pendents d\u2019explorar durant el curs escolar han trobat el moment d’emergir durant aquests dies. Aix\u00ed ha nascut una col\u00b7lecci\u00f3 de mini hotels per insectes, diversos models de calculadores i una petita flota de turismes i cotxes esportius, que esperen a casa a canviar d’escenari i activar aprenentatges i experi\u00e8ncies divertides.<\/p>\n<\/a><\/strong><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>Mentre impulsava un dels cotxets sobre la taula amb molta cura, provant el gir de les rodes, em va dir de sobte:<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"