![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/R-20180922_172052-Copiar.jpg\")
<\/a>Ja fa temps que el meu pare, que pateix la malaltia d’Alzheimer, utilitza una cadira salvatge<\/strong> per seure al jard\u00ed i per sortir de passeig. La cadira va adquirir aquest nom que tant m’agrada i em diverteix (i a ell tamb\u00e9) arran de la visita d’un familiar entranyable. El meu pare t\u00e9 una n\u00e9ta australiana, la meva estimada neboda, a qui hem tingut poca ocasi\u00f3 de veure cr\u00e9ixer. Tots dos connecten de meravella quan tenen ocasi\u00f3 de veure\u2019s. Ella nom\u00e9s parla angl\u00e8s. Els nostres esfor\u00e7os per comunicar-nos en l’idioma que ella domina a la perfecci\u00f3 i nosaltres no, resulten de vegades poc fruct\u00edfers i tamb\u00e9 donen lloc a simp\u00e0tics equ\u00edvocs.<\/p>\nEl dia que vaig saber que la meva neboda havia preguntat en angl\u00e8s per qu\u00e8 el seu avi tenia una cadira salvatge<\/strong> en comptes d’una cadira de rodes, em va agafar un atac de riure. La confusi\u00f3 ve de la pronunciaci\u00f3 de la paraula wheel<\/em> (roda), que als seus o\u00efdes pronunciem com wild<\/em> (salvatge).<\/p>\n Aix\u00ed, una vulgar cadira de rodes (wheel chair<\/em>) va passar de sobte a convertir-se en una suggeridora cadira salvatge<\/strong> (wild chair<\/em>). Des de llavors empro sempre aquest nom.<\/p>\n Quan m\u2019assec sota el til\u00b7ler<\/a> a conversar amb el meu pare, ell fa servir sempre la seva cadira salvatge i de tant en tant li explico l’an\u00e8cdota que li va donar el seu nou nom. La paraula n\u00e9ta no t\u00e9 per a ell un significat clar, per\u00f2 recorda a una noieta \u00a0espavilada i divertida.<\/p>\n – A si? Aix\u00f2 deia? Aix\u00f2 no ho sabia jo<\/a> …<\/span><\/p>\n I somric sense portar el compte de les vegades que m\u2019haur\u00e0 sentit explicar-li la mateixa hist\u00f2ria.<\/p>\n – S\u00ed, aix\u00f2 deia.<\/span> I afegeixo: A mi em sembla genial que tinguis una cadira salvatge. A tu no?<\/span><\/p>\n – Doncs s\u00ed,<\/span> respon.<\/p>\n – \u00bfNo et sembla que una cadira salvatge \u00e9s molt m\u00e9s suggeridora que una cadira de rodes?<\/span><\/p>\n Ens mirem i riem tots dos. Sempre ens ha agradat compartir idees esbojarrades<\/strong>. No s\u00e9 exactament qu\u00e8 pensa i no respon. Crec que ja no pot imaginar massa b\u00e9 algunes coses, o potser pugui, per\u00f2 no aconsegueixi articular les paraules que necessita per explicar-ho i no insisteixo.<\/p>\n Ja fa temps que m’indica amb precisi\u00f3 en quina posici\u00f3 vol que col\u00b7loqui la seva cadira salvatge, mentre xerrem. Em fa somriure el motiu.<\/p>\n Just a la vorera oposada al seu jard\u00ed, a la primera planta d’un edifici industrial, van col\u00b7locar fa ja uns mesos un gran cartell publicitari anunciant els productes que hi fabriquen. Li he fet una foto:<\/p>\n Ni se m’acut mirar explicar-li que l’especialista en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s en realitat el dibuix o la fotografia d’un noi jove. Tant se val el que sigui en realitat si a ell li proporciona cert benestar<\/strong> veure una dona jove, sempre en la mateixa actitud, amb els bra\u00e7os creuats sobre el pit, mirant-lo sense parpellejar.<\/p>\n Cada vegada m\u00e9s, resulta complicat seguir les converses amb el meu pare. No pot construir ja fils argumentals l\u00f2gics i fluids. Les paraules voletegen al seu cap, per\u00f2 no arriben als seus llavis quan intenta pronunciar-les.<\/p>\n – Se t’ha perdut una paraula ?<\/span>, li pregunto de vegades.<\/p>\n Em mira, entretanca una mica els ulls sense deixar de buscar-la i respon amb ironia:<\/p>\n – \u00a0Si nom\u00e9s fos una !…<\/span> I riem.<\/p>\n \u00daltimament m’he adonat que posa en joc una nova estrat\u00e8gia<\/strong> que una altra vegada em fa pensar que el seu cervell es resisteix a deixar de funcionar. Es resisteix a la desconnexi\u00f3 i el desordre que dificulten la comunicaci\u00f3 i fa l’impossible per conservar les seves funcions.<\/strong><\/p>\n La seva capacitat per recordar ha disminu\u00eft tan dr\u00e0sticament que qualsevol cosa que li explico l’oblida pr\u00e0cticament a l’instant i tampoc pot recordar-se de res del que ha estat fent. La seva desubicaci\u00f3 en l’espai i en el temps tamb\u00e9 \u00e9s molt pronunciada. El seu cervell admet sense problema distorsions i irrealitats.<\/p>\n Di\u00e0riament li explico a qu\u00e8 m’he dedicat durant el dia, o qu\u00e8 estava fent just abans de trucar-lo per tel\u00e8fon o els plans que tinc per quan acabem la conversa i ens acomiadem. Cada vegada amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, despr\u00e9s que jo li hagi explicat qu\u00e8 he fet, ell m’explica que ha estat fent exactament el mateix que jo.<\/p>\n Si jo li explico que he estat a l’hort plantant enciams, ell em diu:<\/p>\n – S\u00ed, jo m\u00e9s o menys el mateix. He plantat enciams i … i …. i … b\u00e9 coses d’aquestes …. I en fi ja est\u00e0 i no hi ha major problema.<\/span><\/p>\n La seva \u00faltima frase no acaba de connectar amb la resta, per\u00f2 la fa servir sovint com a comod\u00ed, igual que fa amb altres. Algunes expressions que ha utilitzat sovint durant la seva vida es resisteixen a desapar\u00e8ixer i les encaixa on i com pot. Li serveixen de vegades per omplir buits.<\/p>\n Si jo li explico que estic llegint diversos llibres alhora perqu\u00e8 m’agrada segons el moment llegir un o altre, ell m’explica que tamb\u00e9 t\u00e9 diversos llibres comen\u00e7ats. Quan mira d’explicar-me quins, intent propiciar un canvi de tema a la conversa.<\/p>\n Si jo he estat a l’escola, ell tamb\u00e9.<\/p>\n Si li comento que hi ha nens amb alguns problemes d’aprenentatge, m’explica que a ell tamb\u00e9 li passa el mateix.<\/p>\n Mantenim en molts moments converses mirall<\/strong>. Jo li ofereixo un relat i ell me\u2019l torna com si de la imatge d’un mirall es tract\u00e9s. Tot i que la simetria no sigui perfecta i incorpori distorsions, el seu cervell \u00e9s capa\u00e7 d’apropiar-se de les meves paraules i construir el seu propi relat, a partir d’elles.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Em sembla digne d\u2019admiraci\u00f3 i una prova que el seu cervell es resisteix a fondre\u2019s i a desapar\u00e8ixer malgrat les creixents dificultats que experimenta. Tamb\u00e9 em sembla un signe inequ\u00edvoc del seu progressiu i irreversible deteriorament.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ja fa temps que el meu pare, que pateix la malaltia d’Alzheimer, utilitza una cadira salvatge per seure al jard\u00ed i per sortir de passeig. La cadira va adquirir aquest nom que tant m’agrada i em diverteix (i a ell tamb\u00e9) arran de la visita d’un familiar entranyable. El meu pare t\u00e9 una n\u00e9ta … Continua la lectura de LA CADIRA SALVATGE I CONVERSES MIRALL<\/span> <\/a>
\nEl meu pare m’explica que la noia de la dreta, que \u00e9s una especialista en publicitat t\u00e8xtil li sembla molt bufona i que sempre l\u2019est\u00e0 mirant, o aix\u00f2 li sembla. No han intercanviat encara paraules, per\u00f2 el fet que estigui presumiblement pendent d’ell a totes hores diria que li agrada.<\/p>\n<\/a>Temps enrere, el seu cervell interpretava una s\u00e8rie de tubs sota la teulada de la casa d’un ve\u00ed com una dona a punt de tirar-se de la finestra<\/a> i l’escena li produ\u00efa molt desassossec. L’experta en publicitat t\u00e8xtil, a la meva manera de veure, \u00e9s molt m\u00e9s inofensiva i beneficiosa, aix\u00ed que m\u2019esfor\u00e7o per col\u00b7locar la cadira en el lloc des d\u2019on la veu millor.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n