{"id":5675,"date":"2018-10-28T20:14:34","date_gmt":"2018-10-28T20:14:34","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=5675"},"modified":"2018-10-30T19:58:21","modified_gmt":"2018-10-30T19:58:21","slug":"serafina-la-sera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/serafina-la-sera\/","title":{"rendered":"Serafina, “la Sera”"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Serafina.
Caricatura realitzada pel seu amic Mat\u00edas Tols\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

L’Alzheimer del meu pare avan\u00e7a i el present es torna cada dia m\u00e9s complicat i trist tamb\u00e9. Tinc la impressi\u00f3 que aviat no podr\u00e9 escriure sobre la bonica relaci\u00f3 que ens uneix. La malaltia destrueix la seva capacitat de comunicaci\u00f3 a m\u00e9s de moltes altres coses. Em dic a mi mateixa que podr\u00e9 seguir escrivint sobre an\u00e8cdotes i records passats per potser no aconsegueixi fer-ho sobre el present. No puc assegurar-ho i intento aprofitar “l’ara” al m\u00e0xim.<\/p>\n

La paraula Alzheimer porta impl\u00edcita una condemna ineludible. No hi ha cura, no hi ha fre possible i tampoc marxa enrere. El que es perd, es perd de forma irremeiable i \u00e9s dolor\u00f3s assumir-ho. Fins ara he mirat de salvaguardar les an\u00e8cdotes i detalls bonics i entranyables que m’ajuden a descriure tot all\u00f2 que ens uneix, per\u00f2 temo no poder seguir fent-ho per molt temps, o almenys no amb la intensitat d’abans.<\/p>\n

Fa mesos que tinc ganes d’explicar una hist\u00f2ria i ho far\u00e9 ara, aprofitant que encara puc fer-ho en present. Algunes de les coses que diu el meu pare em sorprenen incre\u00efblement. S\u00f3n les que em fan pensar que seguim tenint moments de connexi\u00f3, encara que siguin breus i que ell segueix connectat al m\u00f3n, a trav\u00e9s de delicats filaments que en ocasions vibren. S\u00f3n filaments emocionals. <\/strong>\u00c9s aix\u00ed com em surt anomenar-los. S’activen per efecte de les emocions i s\u00f3n capa\u00e7os d’establir ponts de connexi\u00f3 durant un temps imprec\u00eds, que pot ser de nom\u00e9s uns instants.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a>
Llavors de tomata sobre drap de cot\u00f3 i text de la Sera. Van ser tema de conversa per nosaltres, abans de l’estiu.<\/figcaption><\/figure>\n

Vaig con\u00e8ixer la Serafina<\/strong> a la facultat de Belles Arts de Barcelona. Va ser el dia en qu\u00e8 ambdues f\u00e8iem una prova espec\u00edfica per poder cursar estudis all\u00e0. Aquell dia, va ser l’inici d’una amistat entranyable que es va anar forjant durant els anys de carrera (totes dues vam aconseguir superar la prova) i que s’ha consolidat al llarg dels m\u00e9s de 30 anys que fa que ens coneixem.<\/p>\n

La Serafina ha format part de la meva vida des de llavors. El meu pare m’ha sentit a parlar d\u2019ella durant anys, i segueix fent-ho, perqu\u00e8 inevitablement ella apareix sovint en la nostra conversa. Tamb\u00e9 l’ha conegut en directe i hem passat bones estones junts, encara que ara no ho recordi. A la Serafina sempre l’hem anomenat: “la Sera<\/strong>“.<\/p>\n

Quan em refereixo a ella en el transcurs d’una conversa sempre dic el seu nom sencer. Ho faig sense adonar-me’n i crec que \u00e9s pel motiu que penso que aix\u00ed facilitar\u00e9 al meu pare recordar qui \u00e9s. Sempre comen\u00e7o dient: la meva amiga Serafina … i llavors el meu pare m\u2019interromp, sol mirar-me si no ho est\u00e0 fent i diu: – “La Sera”, com volent deixar clar que sap perfectament a qui em refereixo, i despr\u00e9s em deixa continuar.<\/p>\n

Dit aix\u00ed pot semblar que no sigui res excepcional, per\u00f2 a mi em sembla\u00a0 incre\u00efble que reaccioni com ho fa al nom de Serafina.<\/p>\n

\u00daltimament el meu nom ha d’anar associat a altres dues paraules perqu\u00e8 s\u00e0piga, aproximadament, amb qui est\u00e0 parlant: filla-Marta-nans<\/a><\/strong>. I tot i aix\u00ed sovint li he de repetir i utilitzar altres estrat\u00e8gies que activen, suposo, els filaments emocionals als quals m’he referit perqu\u00e8 em situ\u00ef en el seu particular m\u00f3n actual.<\/p>\n

Amb la Sera \u00e9s infal\u00b7lible.<\/strong><\/p>\n

Jo crec que el seu nom exerceix de detonant emotiu que activa un filament de connexi\u00f3 fortament adherit al seu sistema neuronal. I em deixa fascinada. Escric en present i en passat. Al llarg d\u2019aquest darrer estiu han estat moltes les vegades que ha aparegut el seu nom en la conversa i cada vegada que aix\u00f2 ha passat, ell m\u2019ha interromput per dir: “la Sera”. No puc reproduir el to amb qu\u00e8 ho pronuncia, per\u00f2 si pogu\u00e9s, crec que coincidir\u00edeu en que denota el tipus de connexi\u00f3 que jo sostinc que estableix.<\/p>\n

Podria pensar-se que \u00e9s una cosa semblant al que li passa quan surten a la conversa algunes paraules que tamb\u00e9 actuen com a detonant per recuperar alguna cosa de la mem\u00f2ria. Em refereixo als refranys o les frases fetes. Per exemple, si en el transcurs de la nostra conversa di\u00e0ria per tel\u00e8fon jo pronuncio les paraules “poco a poco” \u00a0(en castell\u00e0) pel motiu que sigui, tot seguit ell diu:<\/p>\n

\u00a0– \u201cPoco a poco hila la vieja el copo\u201d.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, penso que no \u00e9s el mateix. El refrany el recita de mem\u00f2ria, sona musical, \u00a0com si record\u00e9s la melodia m\u00e9s que el significat. Com si sent\u00eds un parell de notes en dir “poco a poco” i la melodia sencera broll\u00e9s llavors del seu cap.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Diferents varietats de tom\u00e0quets conreats a Agramunt abans de ser degustats per la meva amiga i la seva fam\u00edlia. Van ser tema de conversa per nosaltres, a l’estiu.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Foto: Serafina.<\/figcaption><\/figure>\n

Amb la Sera<\/strong> no \u00e9s aix\u00ed. Hi ha alguna cosa m\u00e9s intensa. El seu nom genera inter\u00e8s, connexi\u00f3 i conversa.<\/strong> Pocs dies abans d’escriure aquest article li vaig explicar que estava preparant uns materials per l’escola a partir d’uns dibuixos que havia fet la meva amiga Serafina.<\/p>\n

–La Sera<\/span>, va dir ell.<\/p>\n

–S\u00ed, exacte, la Sera!<\/span><\/p>\n

– I ja li has donat la gr\u00e0cies pels dibuixos que est\u00e0s fent servir?<\/span><\/p>\n

– Doncs no, la veritat \u00e9s que no.<\/span><\/p>\n

\u00a0–Home! Doncs hauries, no et sembla?<\/span><\/p>\n

Em va agafar el riure, no ho vaig poder evitar. El seu to era entre rialler i d\u2019amonestaci\u00f3. Em va semblar incre\u00efble el moment de connexi\u00f3 i lucidesa que mostrava i li vaig contestar que tenia tota la ra\u00f3 del m\u00f3n i que m\u00e9s tard l\u2019escriuria o la trucaria per donar-li les gr\u00e0cies.<\/p>\n

Vaig afegir que li explicaria tamb\u00e9 que havia estat ell qui m’havia suggerit que li express\u00e9s el meu agra\u00efment per haver pogut utilitzar els seus dibuixos.<\/p>\n

No recordo ara com va seguir la conversa amb ell. S\u00ed que recordo que vaig escriure a la Sera, li vaig donar les gr\u00e0cies i li vaig explicar l’episodi. Seguim molt unides. \u00a0Parlem sovint sobre el fet que el meu pare repeteixi el seu nom cada vegada que li parlo d’ella i la recordi. \u00a0A mi m’emociona. I a ella tamb\u00e9. Com espero que ho faci aquest article.<\/p>\n

Fa molt de temps que tinc una teoria. Explica el fet que el meu pare sigui capa\u00e7 de recordar el nom de la meva entranyable amiga i el pronunci\u00ef sense vacil\u00b7lar cada vegada que l’ocasi\u00f3 es presenta. I tamb\u00e9 explica, al meu entendre, moltes altres coses. T\u00e9 a veure amb la manera en qu\u00e8 conserva les viv\u00e8ncies<\/strong> que encara no han desaparegut de la seva ment. Estic conven\u00e7uda que les que estan m\u00e9s fixades al seu cap s\u00f3n aquelles que s’han quedat enganxades per les emocions. Resisteixen encara gr\u00e0cies al poder de la cola emocional<\/strong>. I tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la proximitat.<\/p>\n

\"\"<\/a>El dia abans de redactar l’esborrany d’aquest article, mentre jo cosia unes etiquetes en algunes de les seves peces de vestir, vaig mirar de conversar amb ell sobre una caixa de botons que no va atreure especialment la seva atenci\u00f3. D’aqu\u00ed vam saltar a comentar les habilitats familiars per a la costura. A mi m’agrada cosir i em diverteix especialment la costura creativa. Fa molts anys vaig assistir durant un temps a unes classes de tall i confecci\u00f3 que vaig gaudir molt\u00edssim. Combinava el treball de transformaci\u00f3 de patrons de paper amb la confecci\u00f3 de les peces que jo dissenyava. He oblidat moltes coses de les que vaig aprendre, per\u00f2 d’altres no. I segueixo utilitzant la m\u00e0quina de cosir que em van regalar en aquella \u00e8poca. La professional del tema \u00e9s per\u00f2 la Sera, que sap tallar i cosir vestits i tot tipus de roba. \u00a0Li vaig explicar al meu pare que recentment li havien fet un curi\u00f3s enc\u00e0rrec:<\/p>\n

\u00a0– La meva amiga Serafina …<\/span><\/p>\n

Em va interrompre per dir:<\/p>\n

– “La Sera”<\/span><\/p>\n

– S\u00ed, la Sera. Sap molt\u00edssim de costura i fa poc li van fer un enc\u00e0rrec molt original.<\/span><\/p>\n

– S\u00ed ?<\/span>, va dir interessat. I com en sap tant?<\/span><\/p>\n

– Perqu\u00e8 va fer un curs en el qual va aprendre moltes coses i tamb\u00e9 la seva mare li ha ensenyat moltes coses.<\/span><\/p>\n

Vaig seguir explicant-li:<\/p>\n

\u00a0– Te’n recordes dels gegants i capgrossos que surten a les festes? S\u00f3n persones que porten posats uns caps grans fets de cartr\u00f3 i ballen amb ells posats<\/span>.<\/p>\n

Va titubejar una mica per\u00f2 de seguida va dir que s\u00ed.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Capgr\u00f2s d\u2019en Guinovart. Agramunt. \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Foto: Segre.com<\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0– Doncs li van encarregar una camisa per a un capgr\u00f2s que han fet al seu poble en homenatge a un artista que va viure all\u00e0 durant la guerra\u00a0 i que va morir fa 10 anys. El seu nom era Guinovart.<\/span><\/p>\n

– No em sona.<\/span> (Vaig seguir parlant sense donar import\u00e0ncia al fet que no li son\u00e9s)<\/p>\n

– La Sera ha fet la camisa, l’ha pintat i fa uns dies em va enviar una foto mentre li cosia els botons. Crec que ja l’han estrenat.<\/span><\/p>\n

–\u00d2ndia, que bo!<\/span> em va contestar.<\/p>\n

I vaig seguir explicant-li:<\/p>\n

–Els capgrossos solen sortir el dia de la festa major i la van celebrar recentment. Fa uns dies vam estar parlant tu i jo d’una cosa que fan al seu poble amb motiu de la festa i que jo havia vist de petita amb tu i em fascinava.<\/span><\/p>\n

– I qu\u00e8 \u00e9s?<\/span><\/p>\n

– Llancen cap al cel una mena de fanalets gegants als quals encenen una metxa que tenen a dins.<\/span><\/p>\n

\"\"
Fanalets de Festa Major. Agramunt.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Foto: Serafina.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

El meu pare no recordava en aquell moment els fanalets ni que hagu\u00e9ssim estat parlant d’ells. Jo si. Dies enrere hav\u00edem mantingut una llarga i entranyable conversa sota el til\u00b7ler<\/a> amb constants refer\u00e8ncies a la meva amiga Sera a prop\u00f2sit dels fanalets que tant em fascinaven quan era petita.<\/p>\n

*<\/p>\n

Malgrat l’Alzheimer el meu pare capta que tots dos, ell i jo, som importants l’un per l’altre. I crec que encara \u00e9s capa\u00e7 de captar que la Serafina \u00e9s una persona important i especial per a mi. L’emoci\u00f3 que ens mant\u00e9 units els dos, la inclou tamb\u00e9 a ella quan apareix en la conversa. <\/strong><\/p>\n

El dia que no pronunci\u00ef el seu nom despr\u00e9s que jo digui Serafina, ho sentir\u00e9 molt. Per\u00f2 ara per ara, la Sera segueix present en el seu cap<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    L’Alzheimer del meu pare avan\u00e7a i el present es torna cada dia m\u00e9s complicat i trist tamb\u00e9. Tinc la impressi\u00f3 que aviat no podr\u00e9 escriure sobre la bonica relaci\u00f3 que ens uneix. La malaltia destrueix la seva capacitat de comunicaci\u00f3 a m\u00e9s de moltes altres coses. Em dic a mi mateixa que podr\u00e9 … Continua la lectura de Serafina, “la Sera”<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[105,67,79,82],"class_list":["post-5675","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creativitat-i-alzheimer","tag-amistat","tag-emocions","tag-memoria","tag-riure"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5675","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5675"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5675\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5707,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5675\/revisions\/5707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5675"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5675"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5675"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}