![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20181103_150715-Copiar-300x268.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Fa uns dies el meu pare va fer 88 anys. Ja no \u00e9s conscient de la seva edat. L’Alzheimer li ha arrabassat la major part de fragments que configuraven la seva hist\u00f2ria personal i recorda poques coses de la seva vida. I no obstant aix\u00f2 l’ess\u00e8ncia de la seva identitat perdura. Jo aix\u00ed ho percebo.<\/strong><\/p>\n Ja fa molt temps que no parlem de la seva edat. Per a qualsevol que tingui dificultats per recordar el que ha viscut, pot ser motiu de tristesa i contrarietat que altres persones els diguin l’edat que tenen. No poder recordar el que ha passat en el transcurs de tants anys produeix desassossec.<\/p>\n Penso en el meu pare. Tot i que pogu\u00e9s sumar els fragments dispersos que deambulen entre els espais en blanc que envaeixen el seu cap, el resultat no equivaldria als seus anys de vida. Se li han perdut tants, que la difer\u00e8ncia arriba a ser inquietant. Vaig trigar un temps a comprendre-ho.<\/p>\n Ara, en el cas que per algun motiu parlem sobre la seva edat, aquesta \u00e9s la que ell sent que t\u00e9. Tant \u00e9s que hi hagi una difer\u00e8ncia de d\u00e8cades respecte a la real. No li afecta ning\u00fa que suposem que ell t\u00e9 30 o 40 anys menys.<\/p>\n Fa mesos vaig rec\u00f3rrer a les matem\u00e0tiques per intentar conv\u00e8ncer-lo que efectivament tenia l’edat que jo li deia i que a ell li semblava exagerada i impossible. Vam partir de l’any del seu naixement i vam calcular la difer\u00e8ncia fins a l’any 2000. A continuaci\u00f3, li vam sumar els anys d’aquest mil\u00b7lenni que ja han transcorregut. No crec que pogu\u00e9s seguir el raonament i les operacions mentals que jo vaig anar explicant en veu alta fins al final. A m\u00e9s, el resultat li va semblar incorrecte. Vaig mirar d’insistir i vaig repetir el proc\u00e9s, per\u00f2 no vaig aconseguir conv\u00e8ncer-lo i a m\u00e9s em va oferir una explicaci\u00f3 pel meu error de c\u00e0lcul. Em va dir que el resultat estava malament perqu\u00e8 havien canviat el sistema. Em va fer molta gr\u00e0cia la seva explicaci\u00f3 i tamb\u00e9 em va semblar deliciosa.<\/strong><\/p>\n Tinc la impressi\u00f3 que l’any 2000 constitu\u00efa per a ell una mena de barrera infranquejable. Va ser quan van canviar el sistema. El sistema de comptar anys suposo. I somric mentre ho escric perqu\u00e8 canviar el sistema de comptar coses, encara que no siguin anys, em sembla una idea genial i molt suggeridora.<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s d’aquest episodi em vaig adonar que no calia insistir sobre la seva edat i vaig adoptar des de llavors l’actitud que ja he explicat. Ell decideix segons se sent.<\/p>\n En aquestes ocasions miro de pensar i valorar les coses des de diverses perspectives, que inclouen com a m\u00ednim la meva i la seva. Intentar veure les coses des de la seva \u00f2ptica \u00e9s complex i no s\u00e9 si ho aconsegueixo. Ho intento amb la idea de ser el m\u00e0xim de respectuosa.<\/p>\n Hi ha coses que els malalts d’Alzheimer poden decidir i fer i no cal que els altres les fem per ells. Em sembla just mirar de comptar amb les seves opinions i animar-los a expressar com se senten respecte a coses que els afecta.<\/strong><\/p>\n El dia del seu aniversari vaig acabar comprant una capsa de bombons Ferrero Rocher, gr\u00e0cies a un suggeriment familiar. Li encanten i em venia de gust regalar-li , tant si li explicava el motiu com si no.<\/p>\n Quan vaig arribar a casa seva em vaig asseure al seu costat, el vaig saludar i vam comen\u00e7ar a parlar fins que vaig estar segura que m’havia reconegut i ubicat. Llavors vaig treure la capsa de bombons.<\/p>\n M’hagu\u00e9s agradat fer-li una foto en aquell instant. El meu pare sempre ha estat molt expressiu. He explicat en alguna ocasi\u00f3 que la seva semblan\u00e7a amb l’actor c\u00f2mic franc\u00e8s Louis de Funes, va ser notable en una \u00e8poca, fins al punt que hi va haver qui li deia senyor Funes. La semblan\u00e7a no nom\u00e9s era f\u00edsica, tamb\u00e9\u00a0 pel que fa a la capacitat de gesticulaci\u00f3 i expressivitat del rostre (i en realitat no ha desaparegut).<\/span><\/p>\n Aquesta capacitat ens ha perm\u00e8s comunicar-nos sense paraules en innombrables situacions al llarg de la nostra vida. I seguim fent-ho. Fem servir un codi basat en gestos i mirades que tots dos coneixem a la perfecci\u00f3. Els missatges que intercanviem s\u00f3n clars i inequ\u00edvocs. Potser aix\u00f2 \u00e9s el que expliqui que jo encara percebi l’ess\u00e8ncia de la seva identitat.<\/strong><\/p>\n Quan va veure la caixa de bombons va fer cara de sorpresa agradable i va esbossar un somriure encantador que em surt anomenar somriure de bomb\u00f3<\/strong> per intentar descriure\u2019l. Va pronunciar tamb\u00e9 un “Ohhhhhh<\/span>“, amb un to inconfusible de satisfacci\u00f3.<\/p>\n Em va fer riure<\/strong>. Hi ha centenars de coses que no pot recordar i no obstant aix\u00f2 va reaccionar a la caixa de bombons instant\u00e0niament amb una expressi\u00f3 que denotava molt d’inter\u00e8s.<\/p>\n – “Is for you<\/em><\/span>“, li vaig dir en angl\u00e8s. (Ara el fem servir poc per\u00f2 abans ho f\u00e8iem servir sovint en les nostres converses).<\/span><\/p>\n Es va dur un dit \u00a0al pit i em va mirar com preguntant: \u00bfPer a mi? En un altre moment probablement hauria dit “why<\/em>?”<\/p>\n – Saps quin dia \u00e9s avui?<\/span> li vaig preguntar. I sense donar-li tan sols temps a pensar li vaig dir: 27 d’octubre.<\/span><\/p>\n –Ahhhhhhmmmm<\/span>, va dir esbossant un somriure.<\/p>\n Encara que no s\u00e0piga quina \u00e9s la seva edat, s\u00ed que pot recordar la data en qu\u00e8 va n\u00e9ixer.<\/strong> Li vaig donar la capsa de bombons i em va dir:<\/p>\n –M’agraden.<\/span><\/p>\n –Ja ho s\u00e9.<\/span> Vaig contestar amb un somriure.<\/p>\n La celebraci\u00f3 del seu 88 aniversari pr\u00e0cticament es va reduir als escassos minuts que va durar el lliurament de la capsa de bombons. En cap moment va preguntar quants anys feia.<\/p>\n Vam posar la capsa en el menjador, en una tauleta auxiliar a la qual arriba des d’on s’asseu. En ella sol tenir algun dels seus dol\u00e7os preferits. Despr\u00e9s de dinar li vaig ensenyar novament la capsa de bombons i el vaig convidar a agafar-ne un. La va col\u00b7locar davant seu i la va obrir. Li va costar una mica decidir-se per un dels 24 bombons. La capsa \u00e9s quadrada i els bombons estan col\u00b7locats d’una manera curiosa que dificulta comptar-los. 24 no \u00e9s el quadrat de cap nombre, aix\u00ed que disposar-los ordenadament ocupant la forma d’un quadrat t\u00e9 el seu \u201cperendengue<\/em><\/strong>\u201d (en castell\u00e0) . Ric mentre escric aquesta paraula. La diem el meu pare i jo a vegades, quan ve a col\u00b7laci\u00f3 en la conversa. Equival a dir que alguna cosa ofereix dificultats, que \u00e9s un embolic. Als dos ens fa molta gr\u00e0cia i sempre ens acabem rient. A m\u00e9s, la diem malament, la allarguem duplicant una s\u00edl\u00b7laba: “perendendengue<\/em>“<\/strong>. Ens \u00e9s igual. Aix\u00ed sona m\u00e9s divertida i embolicada.<\/p>\n Despr\u00e9s de decidir quin bomb\u00f3 s’anava a prendre va oferir-me\u2019n un. Sempre ho fa. Vaig declinar amablement el seu oferiment i li vaig explicar que no m’agraden.<\/p>\n – \u00a1\u00a1\u00a1 No? !!!<\/span> Va dir sorpr\u00e8s com si no fos possible que no m’agradi una cosa que a ell (i a molt\u00edssima gent) li sembla delici\u00f3s.<\/p>\n <\/p>\n Ara la capsa ha estat traslladada a un lloc on ell no la pot veure ni agafar. Crec que t\u00e9 dificultats d’administraci\u00f3 i cal assessorar-lo.<\/p>\n No s\u00e9 si realment t\u00e9 dificultats o \u00e9s una altra cosa. Els bombons li venen de gust a qualsevol hora del dia i com no sap si ja se n’ha menjat algun o no, davant del dubte, repeteix.<\/strong><\/p>\n *<\/p>\n Les fotografies que il\u00b7lustren aquest article no les vaig fer el dia del seu aniversari si no a posteriori. El dia que va fer anys vam passar una tarda magn\u00edfica ocupats tots dos en una tasca molt especial. Em va estar ajudant. Per a mi, va ser una bonica manera de celebrar senzillament que encara podem compartir bones estones<\/strong>. Volia explicar-ho, per\u00f2 ho deixo per a un altre article.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns dies el meu pare va fer 88 anys. Ja no \u00e9s conscient de la seva edat. L’Alzheimer li ha arrabassat la major part de fragments que configuraven la seva hist\u00f2ria personal i recorda poques coses de la seva vida. I no obstant aix\u00f2 l’ess\u00e8ncia de la seva identitat perdura. Jo aix\u00ed ho … Continua la lectura de 88. Somriure de bomb\u00f3<\/span> ![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20181103_150616-Copiar-300x225.jpg\")
El dia del seu 88 aniversari vaig estar dubtant sobre si fer refer\u00e8ncia a la data i mirar de celebrar-ho o no dir-li absolutament res.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/Louis-de-Funes-300x187.jpg\")
<\/a>
Foto: http:\/\/info-provence.com\/en\/article\/Louis-de-Funes\/<\/figcaption><\/figure>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20181103_151730-Copiar-150x150.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20181105_165526-Copiar-150x150.jpg\")
Temps enrere el meu pare passava llargues estones dedicat a comptar el nombre de bombons que cont\u00e9 aquest model de capsa. Al llarg dels seus 88 anys se n’ha menjat unes quantes … Comptava un i altre cop canviant de sistema. De vegades comen\u00e7ava per dalt i altres per baix. Poques vegades el resultat li sortia com l’anterior.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-content\/uploads\/20181103_151742-Copiar-150x150.jpg\")
Vaig riure i li vaig dir que prefereixo les coses salades a les dolces. Va inclinar el cap i va fer cara d’escepticisme. Tinc la impressi\u00f3 que li costa entendre que no m’agradin els bombons.<\/p>\n