{"id":5815,"date":"2018-11-23T18:54:10","date_gmt":"2018-11-23T18:54:10","guid":{"rendered":"http:\/\/martaberrocal.org\/cat\/?p=5815"},"modified":"2018-11-23T18:54:10","modified_gmt":"2018-11-23T18:54:10","slug":"el-cabdell-i-la-trituradora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/el-cabdell-i-la-trituradora\/","title":{"rendered":"El cabdell i la trituradora"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"\"Escoltar de boca d’alg\u00fa entranyable com un cabdell<\/strong> de fil per fer ganxet es pot convertir en un nexe emocional que mant\u00e9 unides a dues persones tot i la creixent dist\u00e0ncia que imposa l’Alzheimer, m’ha ajudat a escriure aquest article, que vaig\u00a0 insinuar en l’anterior.\"\"<\/p>\n

El cabdell tamb\u00e9 ha propiciat que el dia abans de redactar l’esborrany d’aquest article m’atrev\u00eds a mirar de repetir l’activitat que vaig compartir amb el meu pare la tarda del seu 88 aniversari<\/a>. Tot i que hi ha un refrany en castell\u00e0 que diu \u00a0“Nunca segundas partes fueron buenas<\/em>“, vaig voler tornar a fer servir l’objecte que vam utilitzar aquella tarda, centrant-me en el seu car\u00e0cter de nexe emocional, inspirada pel cabdell.<\/strong><\/p>\n

He comentat en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 que malgrat l\u2019Alzheimer, sempre m’ha mogut el desig de compartir<\/strong> activitats amb el meu pare. \u00c9s molt diferent de pensar en entretenir. Compartir implica que participem els dos i treballem colze a colze amb un objectiu com\u00fa. La relaci\u00f3 que s’estableix entre nosaltres \u00e9s rec\u00edproca. Entretenir, des del meu punt de vista implica una relaci\u00f3 una mica jer\u00e0rquica en la qual un mira que l’altre gaudeixi d’alguna activitat i encara que potser tamb\u00e9 participi la implicaci\u00f3 \u00e9s m\u00ednima.<\/p>\n

El meu pare i jo compartim activitats i ens entretenim junts<\/strong> quan tenim ocasi\u00f3 i ens veiem en directe. Fem les dues coses, perqu\u00e8 “entretenir-se<\/strong>“, a difer\u00e8ncia de “entretenir”, significa divertir-se. I aix\u00f2 \u00e9s el que fem .\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Hi ha una pregunta clau<\/strong> que constitueix moltes vegades l’inici de les activitats que compartim: M’ajudes?<\/strong> Pressuposa d’entrada moltes coses. Tamb\u00e9 influeix el to amb qu\u00e8 ho pronuncio: denota un sincer desig de comptar amb ell per fer alguna cosa. El fa sentir-se \u00fatil gaireb\u00e9 a l’instant i tant el seu cos com la seva ment es tornen m\u00e9s actius i receptius als est\u00edmuls que arriben de l’exterior.<\/p>\n

El cabdell m’ha ajudat a entendre que el gest i la proximitat en l’espai poden ser tan importants com les paraules<\/strong>. Aquestes deixen progressivament de tenir sentit per als malalts d’Alzheimer i acaben per perdre\u2019s.<\/p>\n

No s\u00e9 quan haur\u00e9 de renunciar a les paraules per comunicar-me amb el meu pare. Encara en podem compartir moltes. S\u00e9 que arribar\u00e0 un moment en qu\u00e8 no ser\u00e0 possible seguir fent-ho, aix\u00ed que aprofito ara que s\u00ed que ho \u00e9s i comparteixo amb ell tants gestos i paraules com puc.<\/p>\n

\"\"<\/a>La tarda que el meu pare va fer 88 anys i la del dia abans d’escriure l’esb\u00f3s d’aquest article, vam estar treballant junts amb una trituradora de paper. \u00c9s una maquineta senzilla que es compon de dues peces desmuntables: un contenidor de pl\u00e0stic transparent per recollir les tires triturades i una pe\u00e7a que s’acobla a sobre, amb una ranura a la part superior per introduir el paper i unes fulles al seu interior que tallen i s’accionen donant voltes a una maneta.<\/p>\n

Obviar\u00e9 per diferents raons totes les paraules que podria utilitzar per explicar els motius pels quals porto dos anys experimentant amb aquesta maquineta. Una d’elles \u00e9s que he deixat d’explicar-li el meu pare algunes de les idees en les que estic treballant. Percebo que cada vegada m\u00e9s li costa entendre determinades coses i davant el dubte, prefereixo no incomodar-lo i evitar que es posin en evid\u00e8ncia les seves dificultats de comprensi\u00f3. Encara que ara no ho recordi, ha participat d’aquests dos anys d’experiments i he gaudit compartint amb ell les idees que m’han portat a utilitzar la m\u00e0quina amb prop\u00f2sits diferents i tamb\u00e9 explicant-li algunes de les experi\u00e8ncies que he dut a terme amb nens i amb adults de mitjana edat. Ara, gr\u00e0cies a ell, podr\u00e9 sumar tamb\u00e9 la tercera edat i l’Alzheimer.<\/p>\n

\"\"<\/a>Fins ara nom\u00e9s hav\u00edem conversat sobre el tema. Mai l’havia convidat a fer servir la m\u00e0quina. El cabdell, ja ho he dit, m’ha donat noves perspectives sobre algunes coses. Vaig voler mirar de repetir l’activitat perqu\u00e8 tamb\u00e9 vaig pensar en alguna cosa que he comentat en alguna altra ocasi\u00f3. Quan podem parlar sobre el que estem fent, que en aquest cas implicava tocar, accionar, pressionar, veure, sentir, etc., la conversa resulta molt m\u00e9s flu\u00efda.<\/p>\n

Aquest cop vaig decidir demanar-li que m’ajud\u00e9s a triturar paper, sense gaires explicacions pr\u00e8vies. Vam comen\u00e7ar amb un gest i despr\u00e9s li vam posar paraules. Va ser com invertir en certa manera el proc\u00e9s habitual.<\/p>\n

Hi ha un altre motiu que \u00faltimament tamb\u00e9 em fa ser curosa amb les coses que li explico, a causa del que jo anomeno converses mirall<\/a>. Ell s’apropia dels meus relats i els duplica de manera que la seva activitat di\u00e0ria \u00e9s un reflex de la meva (del que jo li explico). Si a mi em preocupa alguna cosa, a ell tamb\u00e9 li passa el mateix. Si jo estic imaginant estrat\u00e8gies per resoldre algun problema educatiu, ell tamb\u00e9. Si estic pintant pilotetes de paper, ell em diu que \u00eddem.<\/p>\n

\"\"<\/a>De vegades, problemes i preocupacions sense transcend\u00e8ncia que s\u00f3n el centre d’una de les nostres converses di\u00e0ries per tel\u00e8fon, emergeixen en moments inesperats, distorsionats i fora de context i provoquen situacions familiars complexes. Miro per tant d’evitar fer refer\u00e8ncia a algunes q\u00fcestions que penso que poden provocar-li certa inquietud. Tot i aix\u00ed, no s\u00e9 si ho aconsegueixo. No resulta f\u00e0cil preveure les conseq\u00fc\u00e8ncies d’alguns comentaris o del relat d’alguns episodis aparentment inofensius.<\/p>\n

\"\"<\/a>Les dues tardes en qu\u00e8 em va estar ajudant, ell accionava la maneta i subjectava els fulls de paper mentre la ranura de la maquineta els engolia. La tarda del seu aniversari les anava comptant ell. No va tenir dificultat en fer-ho fins a 5, per\u00f2 s\u00ed per saber per quin n\u00famero anava i si ja havia dit el 3 o encara no. La segona tard, vaig ser jo qui vaig portar el recompte del nombre de fulls.<\/p>\n

\"\"<\/a>Despr\u00e9s de triturar treia les tires del contenidor i\u00a0 m’ajudava a donar-li forma. Seguidament jo li posava cinta adhesiva per unir i compactar el paper.<\/p>\n

La primera tarda vam fer un mostrari d’esferes de mides diferents que ara consulto per decidir la quantitat de paper que necessito, cada vegada que vull fer-ne una.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

La segona tarda vam estar provant una nova forma: una mena de croqueta allargada amb vocaci\u00f3 inicial de cilindre. Despr\u00e9s de consultar-li, em va proposar com pintar el primer prototip: el fons groc i a sobre creuetes. Sense voler, em van sortir triangles en comptes de creus quan hores despr\u00e9s la vaig acabar de pintar a casa. Tinc la impressi\u00f3 que l’acabar\u00e9 modificant per respectar la seva proposta.\"\"<\/a><\/p>\n

Gr\u00e0cies a les proves que vaig fer amb ell, he seguit construint noves peces. Vaig pintar l’\u00faltima sense un prop\u00f2sit concret. De vegades sembla que s\u00f3n els propis colors i la punta del retolador els que decideixen el disseny. Quan la vaig veure acabada em va agafar el riure. He d\u2019ensenyar-li per veure qu\u00e8 li suggereix …<\/p>\n

\"\"<\/a>No revelar\u00e9 el motiu del meu riure. Cadasc\u00fa \u00e9s lliure d’establir les associacions i connexions que vulgui.<\/p>\n

El cabdell m’ha fet pensar que \u00e9s possible compartir bons moments amb els malalts d’Alzheimer, tot i que la malaltia estigui en un estat avan\u00e7at. La c\u00e0rrega emotiva que de vegades posseeixen els petits gestos s\u00f3n els que importen.<\/strong><\/p>\n

No fa gaires dies el meu pare em va dir en el transcurs d’una conversa telef\u00f2nica que no ens hem d\u2019oblidar de gaudir de les petites coses<\/strong>. El seu comentari no va ser gratu\u00eft. Estava relacionat amb el que est\u00e0vem parlant i tenia relaci\u00f3 amb l’escola i alguna activitat que havia fet amb els nens.<\/p>\n

Vaig escriure la seva frase en un paper com sempre faig quan diu coses que em criden l’atenci\u00f3 i em va semblar meravell\u00f3s que encara fos capa\u00e7 en certa manera de filosofar i de pensar i dir coses boniques<\/strong>. Em va demostrar tamb\u00e9 que estava connectat amb la conversa que manten\u00edem. L’escola li interessa. La seva i la meva. Somric mentre ho escric. Gr\u00e0cies a l’efecte de les converses mirall, ara fa servir l’expressi\u00f3: “la nostra escola<\/span><\/strong>“. Em va semblar delici\u00f3s sentir-li dir fa uns dies. Ho va pronunciar amb to de pregunta i jo vaig respondre afirmativament amb un somriure: S\u00ed, s\u00ed, la nostra escola.<\/span><\/strong><\/p>\n

Confio que tots dos sabrem trobar la manera de seguir gaudint de petites coses, el temps que puguem compartir.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Escoltar de boca d’alg\u00fa entranyable com un cabdell de fil per fer ganxet es pot convertir en un nexe emocional que mant\u00e9 unides a dues persones tot i la creixent dist\u00e0ncia que imposa l’Alzheimer, m’ha ajudat a escriure aquest article, que vaig\u00a0 insinuar en l’anterior. El cabdell tamb\u00e9 ha propiciat que el dia abans … Continua la lectura de El cabdell i la trituradora<\/span> →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[47],"tags":[67,104,79],"class_list":["post-5815","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-creativitat-i-alzheimer","tag-emocions","tag-imaginacio","tag-memoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5815"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5828,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5815\/revisions\/5828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martaberrocal.org\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}