La propietat commutativa no és aplicable als Ocells-Fulla

Recomano aclucar els ulls per mirar les fotografies que apareixen en aquest article. Facilita la visió d’alguns Ocells-Fulla.

La regla número 1 per tractar amb malalts d’Alzheimer és:  NO CONTRADIR-LOS.

La regla és simple, breu i no dóna lloc a interpretacions. No obstant això, posar-la en pràctica pot ser més que complex, requereix disposar de temps (i d’imaginació) i manejar arguments ambigus.

L’aparició dels Ocells-Fulla en les nostres vides va tenir lloc mirant d’aplicar aquesta regla. Va ser una solució creativa que va néixer amb el propòsit de no contradir.

El meu pare veu ocells i els altres, fulles. La solució en aquest cas va ser fàcil: Es tracta d’Ocells -Fulla o Fulles-Ocell. Així ho vaig plantejar.

Però curiosament ell mai inverteix els termes. Sempre anteposa la paraula “ocells” a “fulles”. Per què no es confon mai ?, Com pot ser que no s’oblidi de l’ordre d’aquestes dues paraules ?, em pregunto. Jo sí que ho faig. Tot i que sempre miro de fer servir el binomi en l’ordre que sens dubte ell prefereix, suposo que és el meu inconscient el que fa que digui Fulles-Ocell sovint. Però quan m’escolto rectifico i torno a dir-ho en l’ordre adequat, conscient que la propietat commutativa no és aplicable als Ocells-Fulla.

Faig un incís per explicar que he repassat el que porto escrit fins ara i m’acabo d’adonar que inconscientment he escrit malament el títol de l’article. Ara el corregeixo.

Els Ocells-Fulla s’han convertit en un centre d’interès compartit i són el tema central de moltes converses. En el temps que portem jugant, han estat molts els dies en què s’han produït nous albiraments. Alguns em són comunicats per telèfon i produeixen un efecte col·lateral: expectació per saber quan apareixeré amb la màquina de fotos, no fos cas que desapareguessin abans que ho fes.

– Espero que no emprenguin el vol abans que jo pugui venir, li dic. – I si ho fan, segur que en trobarem altres.

Solem mantenir un diàleg ambigu sobre els Ocells-Fulla, a cavall entre la realitat i la imaginació, i sortegem amb rialles i bon humor tot tipus de contradiccions.

Us explico sense ambigüitats que quan la morera del veí va perdre les fulles, van desaparèixer tots els Ocells-Fulla que havien estat posats durant mesos sobre les seves branques, un sobre l’altre.

Aquest Ocell-Fulla és en realitat una oca. Té el cos molt llarg.

Afortunadament, des de llavors, la magnòlia del jardí es presta a intervenir en el joc dia rere dia. He de reconèixer que alguns albiraments són producte d’una observació especialitzada i imaginativa, que ha incrementat la llista d’espècies que es posen sobre l’arbre. No obstant això, altres albiraments són fàcils per a qualsevol que es dediqui durant una estona a observar  amb atenció, les fulles de la magnòlia:

 

 

 

 

 

 

– Està començant la primavera. Els Ocells-Fulla estan a punt de néixer, li vaig dir fa uns dies. – Els arbres estan començant a brotar i sospito que aviat tornarem a veure’ls.

Va trigar a reaccionar, però quan ho va fer va ser per dir-me: seran Ocells-Fulletes … I em va agafar el riure.

¿Chineamos? Chineemos …

Vull explicar algunes coses sobre aquest article abans que el comenceu  a llegir:

L’he escrit en castellà, la meva llengua materna, i hi ha paraules i expressions de difícil traducció. He decidit deixar el títol tal com apareix en l’article original en castellà i també altres paraules que he destacat en color per facilitar la lectura. No obstant, tinc la impressió que l’article en castellà es llegeix millor. Us convido a fer-ho en la llengua original fent clic sobre la fotografia següent

 

Chinear. (Del castellà, chino4: m. Basar regentat per xinesos)

  1. intr. Anar a comprar qualsevol cosa a un xinès.
  2. intr. Anar a un xinès a mirar, amb la intenció de comprar qualsevol cosa, en un altre moment.

Aquestes podrien ser les definicions del diccionari en cas que la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE, acceptés les paraules “chinear” i “chino4.

(Existeix la paraula “chinear” derivada de “chino3. S’usa en alguns països llatinoamericans amb diversos significats relacionats amb la cura, els afalacs, l’interès, etc. pels nens, les persones en general o les coses)

El nostre “chinear” va sorgir fa uns dos anys. Pertany al particular conjunt de paraules que fem servir el meu pare i jo per descriure algunes de les activitats que realitzem conjuntament, quan podem. En aquell moment, anar a comprar o a mirar al chino4 s’havia convertit en una rutina.

La paraula la va inventar ell i a mi em va entrar un atac de riure en sentir-la. Em va semblar absolutament apropiada i precisa de manera que la vam incorporar al nostre particular repertori de paraules creatives i des de llavors tots dos la seguim emprant.

Ell encara pot conjugar les formes subjuntives dels verbs. Li agrada fer-ho i li complau. Tinc una teoria que explica el per què, però ara no la comentaré.

El verb “chinear” també admet subjuntiu.

 – ¿Chineamos ?, li pregunto

I ell respon fent servir el subjuntiu: Chineemos

I llavors sortim junts a chinear. Recentment hem descobert un basar immens on hi ha exposats milers de productes. A mi em va bé chinear amb la intenció de tenir un catàleg visual de productes, en la memòria. Sovint la meva feina m’exigeix ​​comprar andròmines i materials de tot tipus.

A ell crec que li escau de meravella veure coses i parlar-ne. Així que chineamos dialogant sobre tot el que crida la seva atenció: les tapes de les paelles, els pots de plàstic, els Budes i els jardinets Zen, les bombetes, les llanternes, els marcs per a col·locar fotos, etc.

Hi ha alguns llocs que sempre atreuen la seva atenció:

  • La secció de capsetes, caixes i calaixos de fusta.
  • El passadís d’articles de papereria, que exhibeix clips, imants, lupes, retoladors, regles, quaderns, pinzells, pintures, etc. En ell, vam trobar fa uns dies dos “MINI MANDALES” fantàstics.
  • El passadís de materials per fer scratch book i tot tipus de treballs manuals en què hi ha penjats pals de fusta rodons, plans, de colors, dentats, llisos; miniatures encunyades, etiquetes, cintes, segells, ornaments metàl·lics, etc.

Solem adquirir algun producte d’aquestes seccions. Crec, tot i que no n’estic molt segura, que li dóna cert caràcter d’utilitat a l’activitat de chinear. Jo li ho expresso així:

– T’agraeixo que m’hagis acompanyat a comprar les coses que necessitava, així ja tinc una altra cosa resolta.

– Gràcies a tu he descobert uns palets nous que no coneixia. Compraré uns quants per fer proves. Tinc la sensació que es poden encaixar entre ells i que podré fer alguna construcció.

– Que bé que hagis volgut acompanyar-me!, necessitava investigar sobre alguns materials i ara ja sé el que tenen per quan els necessiti.

– Com m’alegro que a tots dos ens agradi chinear i a sobre coincidim en apreciar les mateixes coses!

– Quina sort haver vingut amb tu! Si no t’arribes a aturar davant els Budes no veig aquestes fascinants boles de vidre. Ara mateix em compro una. Tinc una col·lecció d’esferes impressionant, però cap de vidre com aquesta:

Es sorprèn una i altra vegada amb els mateixos productes, i jo igual. Però també amb coses noves, perquè hi ha tantes, que sempre hi ha lloc per la descoberta, la sorpresa i l’estímul. Traço una mena de recorregut selectiu que passa pels seus llocs preferits, condicionat lleugerament per algun encàrrec familiar específic o alguna necessitat o caprici meus.

Sempre chineamos junts. Fa uns dies em va explicar que ja havia estat al basar amb el meu amic primet. No recordava el seu nom i li vaig dir que jo tampoc, però que sabia a qui es referia.

No vaig saber buscar-me en aquell moment un àlies que encaixés en el seu record dissonant.

Tot i així, espero que el proper dia que li pregunti:

– ¿Chineamos ?

ell em contesti conjugant el seu estimat subjuntiu:

– Chineemos…

El creador dinàmic: l’hipocamp

 

Hippocampus jayakari

He llegit força sobre l’hipocamp abans de començar a escriure, i crec que incorporaré poca informació científica a aquest article. El que m’interessa és explorar creativament algunes idees en torn al fet que tots tenim un òrgan que desenvolupa importants funcions, allotjat en la part central interna del cervell, just entre els dos hemisferis, que rep el nom d’hipocamp perquè la seva forma recorda en els humans, a un cavallet de mar.

A l’hipocamp se li atribueixen diverses funcions. Forma part de l’anomenat sistema límbic i sembla que està relacionat amb l’adquisició de memòria a llarg termini, la formació d’imatges i la percepció espacial, les emocions i la plasticitat neuronal. En quina mesura està relacionat amb aquestes funcions o de quina manera contribueix a que s’executin i interaccionin entre si crec que són qüestions que els científics no estan encara en disposició d’explicar amb detall, i a més, no tots coincideixen en les seves idees i conclusions. No obstant això, ningú posa en dubte que l’hipocamp és un òrgan de vital importància perquè el nostre cervell funcioni i és un dels principals responsables de la plasticitat neuronal.

Abans de decidir-me a escriure sobre l’hipocamp, he dedicat també molt de temps a treballar amb ell. Amb el MEU hipocamp.

El detonant va ser escoltar algú que conferenciava sobre neurociència. El meu hipocamp no estava gaire atent al que es deia, estava abstret en un altre assumpte, en aquell moment. No obstant això, una frase pronunciada en un to especialment  estrident va cridar la seva atenció i va propiciar un bellíssim instant d’autoconsciència, que en comptes d’esvair-se ha estat el principi d’un gratificant procés creatiu. El context de la frase no el recordo, però vaig tenir temps d’apuntar aquestes paraules a la cantonada d’un paper:

… L’hipocamp, el creador dinàmic, l’òrgan de la connectivitat ….

I va ser en aquell precís instant en què va emergir una idea poderosa al meu cap, associada a una imatge, que ha estat un autèntic descobriment en molts sentits:

El meu hipocamp és com un cavallet de mar foliaci, magnífic, dinàmic i elegant, que té certa semblança amb els dragons de mar australians, com el de la imatge següent:

De Robb (Katzili at de.wikipedia), CC BY-SA 3.0,

 

Des que sóc conscient que el meu particular cavallet de mar foliaci (així l’imagino jo), contribueix entre altres coses a crear connexions entre neurones, he treballat per millorar la meva comunicació amb ell i intento aprendre com tenir-ne cura. I en aquest procés poètic – científic he après unes quantes coses i espero continuar aprenent-ne moltes més.

He desenvolupat pensaments creatius, positius i bonics al voltant de la idea de tenir un cavallet de mar creant connexions dins el meu propi cap i després de dedicar molt de temps a l’exercici, que continua en marxa, m’atreveixo a proposar que feu el mateix:

Imagineu i visualitzeu el vostre esplèndid i exclusiu hipocamp, el vostre creador dinàmic i convideu també a altres persones a que ho facin. Sense restriccions de cap tipus.

Moguda pel desig d’escriure amb exactitud, fa molts dies vaig buscar informació sobre els cavallets de mar. Vaig descobrir que cavallets i dragons de mar són espècies diferents d’una mateixa família de peixos marins, els singnàtids. El meu hipocamp s’assembla més a un dragó que a un cavallet però m’és ben igual. El que realment és important és que cadascú pugui imaginar amb absoluta llibertat el seu propi hipocamp. Pot tenir prolongacions que recordin fulles i algues, ser transparent, o tenir la capacitat de canviar d’aspecte i de color, si és així com ho imaginem. No té per què assemblar-se a cap cavallet real, si bé aquests poden servir d’inspiració inicial, com els que mostro a continuació:

Hippocampus barbouri
De H. Zell – Trabajo propio, CC BY-SA 3.0,
Hippocampus sindonis
De Izuzuki – http://www.izuzuki.com/, CC BY-SA 3.0,
Hippocampus fuscus
De opencage – http://opencage.info/pics/large_18674.asp, CC BY-SA 2.5,

 

L’exercici és senzill, pot resultar atractiu i bonic i contribueix a incrementar l’autoconsciència, l’autoestima i reforça una imatge positiva d’un mateix.

Un cop es té consciència del propi hipocamp (i cal insistir en el caràcter exclusiu, bell, i de màxim potencial que tots tenen) és possible pensar en com tenir-ne cura. No obstant, una cosa és tenir consciència i altre diferent visualitzar el propi hipocamp.  Hi ha moltes maneres de fer-ho i aviat dedicaré altres articles a continuar parlant sobre la proposta que llenço, un exemple de creativitat i neurociència aplicada.

*

Cavallet de mar mascle, en estat de gestació.
Imatge: Blog de Carlos Lucas

He utilitzat el masculí deliberadament en tot l’article. Això no exclou que hi hagi qui tingui un hipocamp femella en el seu cap. Cada persona és lliure de decidir la identitat sexual del seu hipocamp.

Les femelles de cavallet de mar dipositen els seus ous en una cavitat del pit dels mascles i aquests els fecunden i s’encarreguen de covar-los fins que estan llestos per iniciar una vida independent.