S’esvaeixen les expectatives al voltant d’una maduixa

 

Aquest és l’apetitós aspecte que presentava la maduixa el dia que la vaig penjar. Vaig pensar que potser resultaria ser un mos deliciós per als ocells que visiten el jardí.

No ha resultat ser així.

Durant la setmana hi ha hagut algun instant de sobtada expectació en observar a algun individu posar-se prop de la maduixa. Vaig tenir la sensació en algun moment que el  penjoll on la vaig col·locar exigia fer exercicis d’equilibri de màxima dificultat, així que el vaig acostar al barret d’una de les menjadores, perquè la poguessin picar còmodament posats sobre ell.

Les meves atencions han servit de poc.

L’aspecte que presentava ahir la maduixa després de 8 dies penjada a la intempèrie, exposada a sol, pluja i vent, no requereix foto, n’hi ha prou amb una senzilla descripció: ja no tenia res  d’apetitosa. Una inspecció visual de proximitat revela que no ha patit cap agressió. No presenta senyals d’haver sofert ni tan sols una mossegada.

El poc interès que ha suscitat la maduixa (tot i que feia molt bonica penjada) l’he vist compensat amb l’aparició d’un mascle de tallarol de casquet a l’espai del jardí especialment dedicat als ocells.

L’he albirat moltes vegades al llarg de la setmana, gaudint de les pomes. El dia 27 de febrer a les 14:12 vaig tenir ocasió de fotografiar-lo en plena acció. Presento prova documental:

El per què fins fa pocs dies no havia pogut veure a cap mascle, ni en el jardí, ni interessat per les pomes, és un misteri. La veritat és que ara ja no estic gens convençuda que les femelles dels tallarols se sentin més atretes per la fruita que els mascles. No sabria dir amb quina freqüència he vist a uns i a altres picotejant-les, però podria ser que fos similar.

Dies enrere em vaig plantejar com recollir dades per poder comprovar les meves suposicions. Tinc pendent dibuixar als mascles de les dues espècies de tallarol que he estat observant per poder seguir fent plans. I hauré de tenir en compte també que ells mengen gra i a elles encara no les he vist fer-ho…