BRISALLS DE CEL AMB MOLINET

M’atrauen els molinets de vent d’una manera especial. Em fascina la capacitat que tenen de moure’s sense ritme fix i també de romandre en repòs. Em sento identificada amb ells.

Al llarg dels anys n’he tingut moltíssims, de formes i materials diferents, que han acabat malmesos pel vent, el sol i la pluja.

El molinet que apareix en les imatges és un regal d’una amiga entranyable, que me’l va portar d’Alemanya. Va aconseguir ficar-lo en una maleta de cabina, al costat d’uns quants pots de mel, rajoles de xocolata, un esqueix d’avellaner, bulbs de Galanthus nivalis, semprevives dentades, algun objecte personal i una mica de roba.

El molinet ocupa ara un lloc privilegiat a casa, orientat cap a la sortida del sol, davant del mar. La seva silueta es retalla contra el cel i capta la meva atenció només començar el dia, un dia rere l’altre. El primer que faig quan em llevo és sortir a l’exterior, enquadrar el molinet i atrapar-lo amb un brisall de cel. Després comparteixo la imatge amb persones estimades. Alguns dies una sola imatge, i altres dies, moltes més. Mai sé per avançat quantes, em deixo seduir pels colors de l’alba i sovint m’oblido del temps …

Anireu trobant una mica més d’informació sobre mi, sota d’alguns dels següents brisalls de cel:

   

Podeu seguir les sortides de sol diàriament a través del blog, i en la secció Fotografies  les trobareu agrupades per anys i mesos.