Les mallerengues blaves (Parus caeruleus), de colors vistosos, àgils i agosarades, són una de les espècies que sovintegen el meu jardí. Les agrada provar qualsevol nova llaminadura que se m’acudeixi oferir-les. L’exemplar que apareix en les imatges el vaig fotografiar a finals de gener de 2016. Vaig enfilar amb un cordill encerat i resistent, unes quantes llesques de cotna de pernil, amb abundant greix, i les vaig subjectar per un extrem deixant-les penjar a l’aire. No obstant, això no va ser cap obstacle perquè picotegessin fins a l’última gota de greix, fent mil i una acrobàcies.

Quan el temps és fred, s’agraeix una aportació extra de calories per fer front a les baixes temperatures, encara que això impliqui haver de fer mil i una piruetes i reinvertir una part de l’aportació energètica aconseguida, en mantenir-se en equilibri. Vegeu si no, a l’acròbata que protagonitza les següents imatges: