L’art contemporani em fascina. A vegades no m’agrada, però sempre m’interessa.
Alguns dels Projectes Educartístics que he dut a terme estan íntimament lligats a l’art contemporani. Amb el temps, alguns han generat activitats de formació.
És el cas del projecte ExpressArt. Museu portàtil, que vaig realitzar per al MACBA l’any 2005. Des de llavors he estat impartint cursos per explorar i aprofundir al voltant dels diferents aspectes conceptuals, metodològics i didàctics que sustenten el projecte. Aquest parteix de considerar l’art contemporani com un generador inesgotable d’aprenentatges diversos, vinculats a totes les àrees de coneixement. També de la voluntat de proporcionar experiències d’èxit i sentiment de competència a totes les persones que participen de la seva posada en joc. Perquè es tracta de jugar, participar, crear, expressar, gaudir, i de pas, també d’aprendre partint de l’art contemporani.
Aprofundir en els objectius i les possibilitats del projecte, i conèixer algunes idees bàsiques sobre art contemporani sempre ha estat el punt de partida d’aquests cursos. Algunes coses però han anat canviant: els títols, el volum de continguts i la durada, les activitats proposades i especialment les persones, tot i que hi ha hagut qui ha repetit.
He calculat el nombre de cursos que he impartit des de l’any 2005 fins al 2016 vinculats al projecte ExpressArt. Em surten un total de 16, que multiplicats per una mitjana d’assistents de 25 persones fan un total de 400 mestres.
Cada mestre té al seu càrrec una mitjana de 25 alumnes. 400 docents multiplicats per 25 nens fan un total de 10.000 alumnes, que puc imaginar gaudint del projecte ExpressArt juntament amb els seu mestres com a conseqüència dels cursos que he impartit durant aquests 11 anys.
Aquesta xifra de 10.000 nens i nenes encara em complau més si tinc present que un dels objectius essencial dels cursos ha estat ampliar les perspectives dels docents pel que fa a les possibilitats dels seus alumnes. Una mirada àmplia s’aconsegueix quan aquests són tractats amb respecte, consideració, admiració, afecte, comprensió i se’ls anima a expressar-se amb llibertat a partir de propostes creatives amb infinites solucions possibles, utilitzant l’art contemporani com a fil conductor.
Volia construir una imatge per col·locar en aquest lloc, en comptes d’haver presentat aquestes operacions matemàtiques però em sembla que una cosa no treu l’altra i com que em continua venint igual de gust que abans construir una imatge per explicar el que representa aquesta xifra per a mi, us convido a tafanejar aquesta plana de tant en tant i a descobrir com la vaig resolent.
Mentre no ho faig, us convido a imaginar-la. Hi ha infinites maneres de fer-ho …
També en relació a l’art contemporani he impartit un altre tipus de cursos:
Al juny de 2006 el Museo de Belas Artes A Coruña em va convidar a donar un curs amb el títol: Claves para interpretar el arte contemporáneo. Estava dirigit a públic en general del museu, interessat en el tema. El curs va tenir una durada de 9 hores, repartides en tres dies. Va ser un curs conferència, impartit a l’auditori, des d’una tarima elevada per sobre del públic, que rondava les 60 persones.
L’any següent, al juny de 2007, i donat l’èxit de la convocatòria anterior, em van convidar a donar una segona part del curs, adreçada al mateix públic. El vaig titular: Claves para interpretar el arte contemporáneo II. Va tenir també una durada de 9 hores i una assistència similar.
Trobareu més cursos en l’apartat dedicat a art, museus i exposicions.