Titelles creades per les dones integrants de la companyia
Aquest projecte va néixer fruit d’una iniciativa personal per optar a una plaça de tècnic docent en la modalitat de motivació, en els cursos del programa de la Renda Mínima (PIRMI) gestionats per l’IMPO, de l’ajuntament de Badalona el 1999.
Aquest és l’avantprojecte que vaig presentar a l’entrevista:
Em van seleccionar per ocupar la plaça i l’avantprojecte es va convertir en realitat. Amb el grup de dones gitanes que integraven el grup vam crear la Companyia de titelles “Las Tigresas”. Vaig proposar representar una obra de Michel Ende que totes coneixien perquè havíem treballat a partir d’ella anteriorment: La sopera y el cazo. L’espectacle permetria abordar qüestions relacionades amb el treball en equip, la col·laboració, els acords i els desacords, les negociacions, etc.
Vaig treballar en una adaptació del text i vaig elaborar un document amb els diàlegs de tots els personatges, que de poc ens va servir donat que un percentatge alt de dones eren analfabetes. Tanmateix, això no va ser cap obstacle perquè acabessin aprenent els seus respectius papers.
Vam treballar inventant i construint titelles, decorats i també un teatre de guinyol, que van fer a mida un grup d’homes que participaven en un altre curs del programa PIRMI. 
Després de mesos de dedicació vam estrenar l’obra. La representació va tenir lloc en una escola pública del barri de Sant Roc de Badalona, l’escola on les dones gitanes que van participar en el projecte tenien escolaritzats als seus fills. Va ser la culminació d’un treball col·lectiu increïble que va aportar satisfacció a tothom que hi va participar i també a tots els nens i nenes que van tenir ocasió de veure a les seves mares, ties, àvies i cosines, actuant per a ells a l’escola.
Altres escoles del barri es van interessar per la representació, però això ho vaig saber anys més tard, estant a Madrid. Ningú va considerar que fos necessari fer-nos partícips de l’interès que va despertar la iniciativa. La Companyia de titelles es va dissoldre quan va acabar el curs, i també el meu contracte.
Hauria estat meravellós haver-la pogut convertir en un projecte a llarg termini que contribuís a crear ponts i vincles entre l’escola, la família i la societat.
El projecte va ser guardonat amb el XVIII Premi Serra i Moret, Departament de Treball, Generalitat de Catalunya a l’abril del 2000.