Aquesta poma, bat el rècord! Mireu com l’han deixat els ocells. S’han menjat fins i tot la pell, cosa que no recordo haver vist mai fins ara, i jo em pregunto…

Serà perquè el suport d’aquesta poma té a l’extrem un tap de suro tallat en comptes d’una altra peça que tinc col·locada a altres suports i que consisteix en una llavor natural d’origen tropical?

La secció rodona del tap de suro coincideix amb la porció de poma que han deixat sense menjar.

Serà que el tap ha donat als ocells major estabilitat alhora d’enfilar-se a la poma i per això l’han pogut aprofitar millor?  

La llavor acaba en punxa i fa que la poma trontolli. He vist als ocells enfilar-se sobre la pell resseca que va quedant a mida que es mengen la polpa.

La manera com mengen la poma estarà condicionada en alguna mesura pel suport on està penjada la poma?

 O serà que aquesta poma l’he deixat penjada més temps que d’altres? O …?

Observar sempre fa que em pregunti coses. I no m’importa moltes vegades no tenir resposta per tot el que em pregunto. El que trobo realment interessant i també divertit és fer-se preguntes. És el que possibilita començar qualsevol procés de recerca. Sobre pomes, peres, taps de suro o qualsevol altra cosa, el món està ple de coses i fenòmens sobre els que penso que val la pena interrogar-se.

És una llàstima que en general l’educació posi èmfasi en demanar a nens i joves que responguin a les preguntes que formulen els mestres, en comptes de fer-ho al revés. Haurien de ser els mestres els qui tant sovint com fos possible responguessin les preguntes dels nens i les seves pròpies també.

Quan he despenjat la resta d’aquesta poma m’he adonat que els ocells han respectat els receptacles que contenen les llavors d’aquesta fruita, disposats en forma radial, com mostrava fa uns dies, i han anat menjant la polpa que els envolta, talment com si haguessin esculpit una estrella de cinc puntes amb el bec.