Mostra totes les entrades de marta

Si no heu matinat aquest diumenge

 

Si no heu matinat aquest diumenge, ( i viviu a la comarca del Maresme), no haureu pogut veure i gaudir dels increïbles canvis de coloració i aspecte que ha experimentat el cel aquest matí.

Avui, en comptes de penjar una única fotografia , he decidit incloure una galeria de fotos per mostrar l’evolució de la magnífica albada d’aquest diumenge 5 de febrer de 2017.

 

La primera fotografia l’he feta a les 7:27, la darrera a les 10:29 a.m.

 

Així queda una poma…

 

Així queda una poma després de ser picotejada per tots aquells ocells als quals els ha vingut de gust provar-la. El menjador comunitari que tinc instal·lat al jardí està obert les 24 hores del dia i no exclou a ningú, l’entrada és lliure.

Deixar una poma així, és el resultat d’un autèntic treball de col·laboració, així que el mèrit és compartit. Aquest ha estat l’últim individu que ha aprofitat les restes de la polpa.

Després de fer la foto, he canviat aquesta i altres pomes. Quan les talles per la meitat, apareix un bonic dibuix format per les llavors, en forma d’estrella.

Així queda una torrada…

 

Així queda una torrada quan una es posa a fer fotos d’ocells mentre prepara l’esmorzar …

L’exemplar que m’ha seduït a través de la finestra i que ha fet que em despistés fins que he vist sortir fum de la torradora, degustava àvidament una poma tallada per la meitat, penjada d’una canya de bambú.

Es tracta d’una tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). La seva coroneta de color marró (el pili), indica que es tracta d’una femella. Aquesta espècie presenta una característica coneguda amb el nom de dimorfisme sexual. Això vol dir que mascles i femelles d’una mateixa espècie presenten diferències o variacions de forma, color, mida, etc. El mascle del tallarol té un pili negre i és més grisenc en general que la femella. Una cosa que tots dos exhibeixen és una fina ratlla de color blanc sota l’ull, com es pot apreciar en les imatges.

El tallarol que m’ha captivat aquest matí m’ha entretingut una bona estona fins que he aconseguit atrapar-lo amb la càmera, sobre la poma. No és fàcil aconseguir una bona presa, cal disparar moltes vegades i perseverar, anticipant-se una fracció de segon al moviment que propiciarà una imatge interessant.

Després del contratemps de la torrada he tornat a agafar la càmera mentre cuinava al migdia (amb molt de compte i un ull posat a la càmera i un altre a l’olla) i he seguit disparant.

Més tard, amb la cuina ja recollida, i una tassa de cafè, m’he tornat a quedar una estona embadalida veient el tallarol picotejar la poma i a moltes altres espècies gaudint d’altres llaminadures.

En un altre moment presentaré al mascle del tallarol de casquet d’avui i explicaré com atraure mallerengues, oferint-les enfilalls de cacauets penjats.

Acrobàcies

 

Les mallerengues blaves (Parus caeruleus), de colors vistosos, àgils i agosarades, són una de les espècies que sovintegen el meu jardí. Les agrada provar qualsevol nova llaminadura que se m’acudeixi oferir-les. L’exemplar que apareix en les imatges el vaig fotografiar a finals de gener de 2016. Vaig enfilar amb un cordill encerat i resistent, unes quantes llesques de cotna de pernil, amb abundant greix, i les vaig subjectar per un extrem deixant-les penjar a l’aire. No obstant, això no va ser cap obstacle perquè picotegessin fins a l’última gota de greix, fent mil i una acrobàcies.

Quan el temps és fred, s’agraeix una aportació extra de calories per fer front a les baixes temperatures, encara que això impliqui haver de fer mil i una piruetes i reinvertir una part de l’aportació energètica aconseguida, en mantenir-se en equilibri. Vegeu si no, a l’acròbata que protagonitza les següents imatges:

 

Alimentar ocells en llibertat

Viure a prop del bosc proporciona moltes oportunitats de gaudir, veient els animals viure en llibertat. En molts països hi ha una llarga tradició en dedicar-se a proveir d’aliment als ocells, instal·lant menjadores i punts d’aigua al jardí, amb el propòsit de contribuir a la seva subsistència i de gaudir de la seva presència.

Jo he instaurat la tradició a casa i porto ja uns anys dedicant-me a investigar les possibilitats d’atreure diferents espècies al jardí instal·lant menjadores que  construeixo aprofitant elements naturals reutilitzats. Poso a la seva disposició aliments diferents en funció de les èpoques de l’any i altres circumstàncies.

Quan baixen les temperatures a l’hivern, els ocells agraeixen una aportació extra de calories per fer front al fred i les condicions adverses i és un moment immillorable per atreure’ls, col·locant al seu abast aliments especialment energètics.

A les fotos següents podeu veure una mallerenga carbonera (Parus major) degustant unes llesques de greix de pernil.