Mostra totes les entrades de marta
El vol de la Macroglossum stellatarum
He sortit al jardí amb la càmera per fer una fotografia d’un fruiter en flor que ja comença a perdre els pètals rosats i m’he trobat una papallona ben curiosa libant el nèctar de les flors: el seu vol recorda el d’un colibrí.
El seu nom científic és Macroglossum stellatarum. Col·loquialment se la coneix amb diversos noms com ara: bufaforats, alegret, borinot moro, borinot carter, carter o esfinx colibrí. Pertany a la família dels esfíngids, de l’ordre dels lepidòpters.
Els lepidòpters, que inclouen les papallones, poden presentar tres tipus de vol: planat (amb les ales quietes i esteses ), batut (amb les ales movent-se a baixa freqüència, per sota dels 20 HZ), i vibrat (amb moviment ràpid de les ales per sobre dels 20 HZ).
“HZ” és el símbol del hertz, la unitat de mesura de la freqüència i equival a dir: un succés per segon.
La Macroglossum té un vol exclusivament vibrat, que és poc freqüent entre els lepidòpters. Bat les ales més de 20 cops per segon i això li permet accelerar i maniobrar amb facilitat i li confereix un avantatge perquè pot quedar-se immòbil a l’aire i libar les flors amb la seva llarga espiritrompa, sense necessitat de posar-se a sobre.
Mentre observava l’exemplar que he sorprès, he intentat fer alguna fotografia, tot i que resulta complicat degut al seu rapidíssim vol. Després de sobrevolar les flors del fruiter s’ha dirigit cap a un massís de dimorfoteques que tot just comencen a florir. L’he enxampat en el moment que feia el canvi: feu clic sobre la imatge següent i observeu la silueta en la cantonada dreta superior.
He disparat la càmera un munt de vegades mentre la papallona libava les dimorfoteques des de l’aire, suspesa sobre d’elles. He seleccionat tres fotografies:
Belluga tan ràpid les ales que és fa difícil prendre bones imatges.
Una estona després he estat llegint sobre aquesta curiosa papallona que vola com un diminut colibrí i he contrastat la informació d’aquests dos llibres:
També he fet fotos de les imatges de Macroglossum que hi ha en tots dos. Us ajudaran a identificar-la si mai en veieu cap:
Esmorzar de diumenge
Tres dies després d’afirmar que no tenia intenció de canviar les pomes perquè qui volgués fruita s’animés a picotejar la pera, he vençut les meves reticències a renovar les llaminadures del jardí.
Tinc motius més que suficients per haver canviat d’opinió:
- Ja he enxampat una simpàtica mallerenga blava en plena acció i queda documentat a través de les fotografies que almenys una de les espècies que visita el jardí, menja pera:
- També he pogut observar a una mallerenga carbonera picotejant la pera, tot i que no he pogut fer cap fotografia.
- Porto dies sense veure les femelles de dues espècies diferents de tallaroll i el mascle de la capnegre apareix només ocasionalment. A mi el que més m’agrada és gaudir de veure el racó de les menjadores, ple d’ocells.
- Si comparo el preu de les dues fruites, em compensa seguir penjant pomes, atès que a més sembla que els ocells les prefereixen a les peres.
Aprofito que és diumenge i em disposo a preparar un esmorzar digne d’aquest dia de la setmana. Ahir vaig comprar maduixes. Penso que una maduixa potser és una llaminadura extra interessant … No obstant això, necessitaré un suport especial per poder enfilar-la i que la pugui penjar sense perill que caigui, perquè té poca consistència. Tinc una idea i acabo muntant el trepant i traient algunes eines per preparar l’esmorzar.
Aquest és el resultat:
El suport per a la maduixa ha quedat fantàstic (falta saber si funcionarà com crec que ho farà). La meitat d’un fruit de xicranda m’ha servit per fer una mena de platet individual. He posat també una peça de fusta a sota, a joc amb la maduixa, per subjectar bé el filferro on l’he enfilada.
Quan acabo d’escriure aquestes línies ja ha començat el festí al jardí, però la maduixa encara no l’he penjada. Vull esperar el moment en què pugui aguaitar una estona amb la càmera en mà…
