Mentre maduren les peres…
Mentre maduren les peres que vaig comprar dissabte, amb l’objectiu de fer una prova i esbrinar si els ve de gust als tallarols i a altres ocells que visiten el jardí, la mitja taronja segueix penjada a l’exterior.
Porto dies pensant en si estaré identificant bé a la femella de tallarol capnegre. Amb el tallarol de casquet no tinc dubtes perquè la diferència és molt evident. El casquet del mascle és totalment negre i en canvi el de la femella és de color marró. També he observat diferències en la forma. El mascle és més estilitzat i la femella més rodoneta.
Amb el tallarol capnegre la diferència rau principalment en el color del dors. El mascle el té gris fosc i la femella de color marró, però aquesta és la descripció que apareix a la guia d’aus que faig servir per fer consultes i sé per experiència que una cosa són les descripcions escrites i altres reconèixer els trets distintius de cada espècie al natural.
Els dubtes m’han portat a consultar la guia repetides vegades, i encara que estic pràcticament convençuda que he identificat correctament a les femelles menjadores de poma m’havia dit a mi mateixa que el millor seria veure un mascle per poder constatar les diferències.
Agraeixo als ocells que freqüentin les menjadores quan estic a la cuina. A les 13:47 un moviment a l’exterior ha captat la meva atenció i m’ha donat temps d’estirar el braç i agafar la càmera de fotos, que sol passar moltes hores a la cuina, en aquesta època de l’any.
Un mascle de tallarol capnegre acabava de posar-se sobre el gessamí i s’ha dirigit directe a la taronja! He disparat la càmera pensant que anava a aconseguir un doble objectiu: fotografiar un mascle i captar un visitant picotejant la taronja. Ha estat un moment de màxima expectació, les següents imatges ho demostren:
No obstant això, la taronja ha estat el trampolí cap a un coco que tinc penjat i que feia ja una bona estona havia omplert amb una pasta de llard, llavors i altres delicatessen.
Encara que no he pogut captar l’escena amb la càmera, instants després, l’he vist introduir el bec al coco i sortir tot seguit volant amb una miqueta de llard adherit a ell.
Una estona més tard s’ha posat una femella sobre una de les pomes. He disparat la càmera i l’he enxampat. Crec que a partir de les fotografies podré comparar i observar bé les diferències de coloració, i quan les descarrego, comprovo amb satisfacció que efectivament tots aquests dies enrere, sobre les pomes, he estat observant exclusivament a femelles. Tal com descriu la guia, elles tenen el dors marró grisenc, i observo també que el seu casquet és de color gris fosc en comptes de negre intens.
De poma a poma i picotejo perquè em toca
Començo a preparar el necessari per dur a terme l’exercici d’observació que m’he proposat dur a terme, per tal esbrinar si els tallarols i altres espècies d’ocells que freqüenten el jardí senten interès per les taronges, atès que no tinc en aquest moment peres a casa .
El sistema de subjecció es pot aplicar a qualsevol tipus de fruita que es pugui tallar per la meitat. L’aspecte que presenta la mitja taronja un cop instal·lada a l’exterior:
No he pres nota dels moments del dia en què he fet observacions. Han estat absolutament aleatoris i inconstants i han coincidit especialment amb els moments en què he estat a la cuina. No obstant això, quan faig fotografies, queda registrada en elles l’hora exacta en què les he realitzat i això em permet després precisar i reconstruir sense dubtes alguns esdeveniments:
A les 11:08 capto a una femella de tallarol de casquet a pocs centímetres de la mitja taronja … moment d’expectació absolut! Serà que està a punt de posar-se sobre ella i d’introduir el seu 
bec en la sucosa polpa?
Doncs no … sense haver mostrat cap signe d’interès per la taronja, fa un salt i aterra sobre la poma que penja de la punta de la canya, que a aquesta hora ja s’ha quedat fora de l’abast dels raigs del sol.
A l’altre extrem de la canya penja una altra poma que està sent també picotejada per una tallarol capnegre.
Quant acaba el seu torn i emprèn el vol, el primer tallarol canvia de poma i el reemplaça: de poma a poma i picotejo perquè em toca, penso tot seguit. M’he recordat del joc de l’oca: s’ha saltat la taronja, que queda entre les dues pomes, com si d’una casella es tractés.
La inspecció ocular de la taronja després d’un dia d’observació infructuosa, en el sentit de no haver vist cap individu a sobre, em porten a afirmar que no sembla que les taronges siguin un aliment atractiu per a cap de les espècies que visiten el jardí. No obstant això, deixaré la taronja penjada uns dies. Introduir nous aliments exigeix a vegades, paciència i tenacitat.