Vull explicar algunes coses sobre aquest article abans que el comenceu  a llegir:

L’he escrit en castellà, la meva llengua materna, i hi ha paraules i expressions de difícil traducció. He decidit deixar el títol tal com apareix en l’article original en castellà i també altres paraules que he destacat en color per facilitar la lectura. No obstant, tinc la impressió que l’article en castellà es llegeix millor. Us convido a fer-ho en la llengua original fent clic sobre la fotografia següent

♣

 

Chinear. (Del castellà, chino⁴: m. Basar regentat per xinesos)

1. intr. Anar a comprar qualsevol cosa a un xinès.
2. intr. Anar a un xinès a mirar, amb la intenció de comprar qualsevol cosa, en un altre moment.

Aquestes podrien ser les definicions del diccionari en cas que la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE, acceptés les paraules “chinear” i “chino^4”.

(Existeix la paraula “chinear” derivada de “chino^3”. S’usa en alguns països llatinoamericans amb diversos significats relacionats amb la cura, els afalacs, l’interès, etc. pels nens, les persones en general o les coses)

♣

El nostre “chinear” va sorgir fa uns dos anys. Pertany al particular conjunt de paraules que fem servir el meu pare i jo per descriure algunes de les activitats que realitzem conjuntament, quan podem. En aquell moment, anar a comprar o a mirar al chino⁴ s’havia convertit en una rutina.

La paraula la va inventar ell i a mi em va entrar un atac de riure en sentir-la. Em va semblar absolutament apropiada i precisa de manera que la vam incorporar al nostre particular repertori de paraules creatives i des de llavors tots dos la seguim emprant.

Ell encara pot conjugar les formes subjuntives dels verbs. Li agrada fer-ho i li complau. Tinc una teoria que explica el per què, però ara no la comentaré.

El verb “chinear” també admet subjuntiu.

 – ¿Chineamos ?, li pregunto

I ell respon fent servir el subjuntiu: Chineemos

I llavors sortim junts a chinear. Recentment hem descobert un basar immens on hi ha exposats milers de productes. A mi em va bé chinear amb la intenció de tenir un catàleg visual de productes, en la memòria. Sovint la meva feina m’exigeix ​​comprar andròmines i materials de tot tipus.

A ell crec que li escau de meravella veure coses i parlar-ne. Així que chineamos dialogant sobre tot el que crida la seva atenció: les tapes de les paelles, els pots de plàstic, els Budes i els jardinets Zen, les bombetes, les llanternes, els marcs per a col·locar fotos, etc.

Hi ha alguns llocs que sempre atreuen la seva atenció:

• La secció de capsetes, caixes i calaixos de fusta.
• El passadís d’articles de papereria, que exhibeix clips, imants, lupes, retoladors, regles, quaderns, pinzells, pintures, etc. En ell, vam trobar fa uns dies dos “MINI MANDALES” fantàstics.
• El passadís de materials per fer scratch book i tot tipus de treballs manuals en què hi ha penjats pals de fusta rodons, plans, de colors, dentats, llisos; miniatures encunyades, etiquetes, cintes, segells, ornaments metàl·lics, etc.

Solem adquirir algun producte d’aquestes seccions. Crec, tot i que no n’estic molt segura, que li dóna cert caràcter d’utilitat a l’activitat de chinear. Jo li ho expresso així:

– T’agraeixo que m’hagis acompanyat a comprar les coses que necessitava, així ja tinc una altra cosa resolta.

– Gràcies a tu he descobert uns palets nous que no coneixia. Compraré uns quants per fer proves. Tinc la sensació que es poden encaixar entre ells i que podré fer alguna construcció.

– Que bé que hagis volgut acompanyar-me!, necessitava investigar sobre alguns materials i ara ja sé el que tenen per quan els necessiti.

– Com m’alegro que a tots dos ens agradi chinear i a sobre coincidim en apreciar les mateixes coses!

– Quina sort haver vingut amb tu! Si no t’arribes a aturar davant els Budes no veig aquestes fascinants boles de vidre. Ara mateix em compro una. Tinc una col·lecció d’esferes impressionant, però cap de vidre com aquesta:

Es sorprèn una i altra vegada amb els mateixos productes, i jo igual. Però també amb coses noves, perquè hi ha tantes, que sempre hi ha lloc per la descoberta, la sorpresa i l’estímul. Traço una mena de recorregut selectiu que passa pels seus llocs preferits, condicionat lleugerament per algun encàrrec familiar específic o alguna necessitat o caprici meus.

Sempre chineamos junts. Fa uns dies em va explicar que ja havia estat al basar amb el meu amic primet. No recordava el seu nom i li vaig dir que jo tampoc, però que sabia a qui es referia.

No vaig saber buscar-me en aquell moment un àlies que encaixés en el seu record dissonant.

Tot i així, espero que el proper dia que li pregunti:

– ¿Chineamos ?

ell em contesti conjugant el seu estimat subjuntiu:

– Chineemos…