Quan estàvem a la recta final de la producció del conjunt de recursos que integren el Projecte d’Educació Socioemocional, de la plataforma educativa digital eduCaixa de l’Obra Social “la Caixa”, i també un cop finalitzat, es van dur a terme algunes sessions de presentació i formació. Vaig tenir ocasió d’intervenir-hi, per donar a conèixer el projecte i les possibilitats que ofereixen els més de 40 recursos que el formen.
Presentar un projecte d’aquesta magnitud en un espai de temps limitat és complex i cal fer un esforç de síntesi que no sempre surt bé a la primera. A vegades és necessari patir una sessió en la qual els tempos que jo havia programat es descompensen i s’imposa haver de reajustar-los sobre la marxa, juntament amb els continguts, els objectius i el discurs, abans de trobar una fórmula apropiada que permeti recórrer els continguts en el temps establert. I això és el que recordo especialment de la primera presentació que vaig fer al Palau Macaya de Barcelona sobre el projecte: la dificultat que vaig tenir per sintetitzar adequadament i donar una visió global del projecte i el seu origen, i alhora aprofundir prou, per oferir també una visió detallada de com a mínim algun dels recursos.
Probablement qui va ser més conscient d’aquestes dificultats vaig ser jo mateixa, perquè no hi va haver queixes per part de l’auditori. Presumiblement van quedar satisfets amb la meva exposició, però jo no, així que per evitar experiències similars vaig crear posteriorment un dossier en paper que reuneix la informació estructural més rellevant sobre el projecte, amb abundants imatges, i per tant molt visual, que des de llavors s’ha repartit sempre en les sessions de formació, com a suport per al discurs oral i la navegació per Internet.
No obstant, els escenaris canvien i cal inventar contínuament noves fórmules per presentar i dinamitzar els recursos.
Després de la primera sessió al Palau Macaya, que va tenir lloc l’octubre de 2014, he tingut ocasió de presentar i dinamitzar els recursos del projecte en les següents ocasions:
- 17 abril 2015: Sessió de dues hores i mitja dirigida a l’equip de professionals de la salut i l’educació que treballen a l’Hospital de Dia per a nens i joves de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’objectiu de la sessió era donar a conèixer els recursos físics de l’KITSCAIXA VALORS compacte, així com els recursos digitals del Projecte d’Educació Socioemocional i estudiar conjuntament les seves possibilitats d’aplicació en el context hospitalari.
- 7 maig 2015: Sessió de tres hores a la seu de la FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció a la infància i l’adolescència), plataforma que agrupa a Catalunya el conjunt d’entitats que treballen amb infants, joves i famílies en situació de risc d’exclusió social o desemparament. La sessió anava dirigida als coordinadors de les entitats socials vinculades a FEDAIA que participen en el programa “Caixa Proinfància” de l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu de la sessió era recordar les possibilitats del KITSCAIXA VALORS compacte, donar a conèixer els recursos digitals del Projecte d’Educació Socioemocional i demanar dades sobre les entitats a fi de proposar i establir un pla de formació ajustat a les seves necessitats, amb l’objectiu de estimular l’educació socioemocional i en valors.
- 29 juny 2015: Sessió de cinc hores a la seu de l’entitat social REIR (Recursos Educatius per a la Infància en Risc), a Granollers (Barcelona), adreçada als educadors, psicòlegs, terapeutes i altres professionals de l’entitat. L’objectiu de la sessió era donar a conèixer els recursos físics de l’KITSCAIXA VALORS compacte, així com els recursos digitals del Projecte d’Educació Socioemocional i estudiar conjuntament les seves possibilitats d’aplicació amb els diversos grups de nens i joves que atenen.
- 21 de març de 2015: Dinamització d’un taller de dues hores: “Recursos digitals per a l’educació socioemocional”, en el marc de les XI Jornades d’Educació Socioemocional que organitza l’ICE de la Universitat de Barcelona i el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), dedicades a l’Educació emocional i família. El taller tenia per objectiu donar a conèixer els recursos que formen part del Projecte d’Educació Socioemocional i examinar les seves possibilitats en diferents contextos i escenaris, aplicant una perspectiva crítica i creativa. Vaig crear un material específic per a aquest taller, transformant les imatges que proporcionen alguns dels recursos del projecte, en un joc sobre emocions especialment indicat per a jugar en equip, i en família.
- 12 març 2016: Dinamització d’un taller de dues hores: “La neuroplasticitat dels docents o com donar-li la volta a la truita”, en el marc de les XII Jornades d’Educació Socioemocional que organitza l’ICE de la Universitat de Barcelona i el GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), dedicades a l’Educació emocional i neurociència. El taller tenia per objectiu passar una bona estona jugant (calia portar un ou per poder-hi assistir), i posar a prova la plasticitat neuronal dels assistents, manejant situacions espontànies i no programades, amb l’objectiu final de convidar-los a assumir una actitud crítica, creativa i reflexiva que els impulsi a examinar qualsevol recurs educatiu que tinguin al seu abast, fins i tot els recursos del Projecte d’Educació Socioemocional, abans d’utilitzar-los, i a no fer un consum passiu i acrític. Va ser un taller boig i divertit i molt interessant també. Aquesta vegada, els materials del taller, a més del dossier en paper que he comentat al principi, van ser un tant curiosos:
No estava segura que tots els assistents al taller portessin l’ou que havia demanat. Per això, vaig aportar la meva particular col·lecció d’ous, perquè tothom pogués disposar d’un en cas que fos necessari. Confesso que això de portar un ou es tractava d’una provocació que va servir com a revulsiu per generar diàleg i debat interessant, des del principi de la sessió, i no d’un objectiu ni una condició indispensable per poder desenvolupar el taller. Aquest va acabar amb la degustació d’ous de xocolata, coincidint amb l’hora del berenar.
La imatge següent correspon al moment en que preparava el taller. Estudiava algunes possibilitats de generar situacions diverses partint d’un ou i em divertia:
A continuació, he inclòs la valoració que va fer una de les persones que va assistir al taller, de manera anònima, que em va resultar especialment graciosa. Podien escriure o dibuixar el que volguessin a l’interior del núvol per expressar la seva opinió sobre el taller:
