Vaig arribar a la Fundació Pere Closa després d’haver estat treballant en el programa de la Renda Mínima com a docent i haver tingut l’ocasió de relacionar-me amb homes i dones d’ètnia gitana. Va ser una experiència de la qual vaig gaudir enormement i va motivar el meu interès i desig per treballar colze a colze amb el poble gitano.

La Fundació té com a objectius principals la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya. Centra la seva tasca en el suport a la formació de nens i joves gitanos i vetlla per una imatge positiva del poble gitano, i per preservar el seu llegat cultural i donar-lo a conèixer a tota la societat. Dues coses els legitima per a fer-ho: ser gitanos, que els possibilita establir un vincle real i consistent amb les famílies gitanes, i la seva formació, que els permet dissenyar i implementar el projecte.

Em vaig incorporar a l’equip de la Fundació a l’octubre de 2001 com a tècnic docent, amb un objectiu molt concret: implementar a l’Hospitalet de Llobregat el projecte Siklavipen Savorença (Educació amb tots), que en aquell moment es duia a terme a Badalona (zona sud), Sant Adrià (la Mina) i Barcelona (Besòs-Maresme i Zona Franca).

El projecte Siklavipen Savorença té un caràcter socioeducatiu i està dirigit a la població gitana. Persegueix l’èxit escolar dels nens i joves gitanos i per aconseguir-ho es treballa amb les famílies, els infants i joves i amb els centres educatius on cursen els seus estudis. També amb algunes entitats o serveis dels barris on està implantat.

Treballar conjuntament amb famílies, nens i escoles possibilita teixir una xarxa de relacions que reforça el sentit del projecte. També ho reforça el fet que l’equip de treball el forméssim Mercedes Porras, gitana, llicenciada en història de l’art i membre de la fundació, i jo mateixa. Combinàvem les nostres funcions com a mediadores interculturals i docents. Ens vam encarregar de contactar amb els centres educatius del barri de la Florida a l’Hospitalet de Llobregat per oferir classes de reforç i seguiment escolar als nens gitanos. Vam aconseguir que una entitat social del barri ens cedís un espai per a poder impartir classes de reforç. Vam constituir un petit grup de nens i nenes gitanes, escolaritzats en diversos centres diferents, tots a primària i vam començar les classes i els contactes constants amb les famílies i amb els seus professors per fer un seguiment i traçar plans de reforç personalitzat que contribuïssin a l’èxit escolar dels nens i a la satisfacció de famílies i escoles pels èxits aconseguits amb el treball en equip.

El projecte va anar creixent i es van incorporar més nens, famílies i escoles.

Vaig deixar la Fundació al juliol de 2003. El projecte segueix actualment funcionant, després de 15 anys d’haver tingut el privilegi de participar en la seva posada en marxa.

Vaig aprendre moltíssim durant el meu pas per la Fundació. Va ser un treball difícil i complex, ple de reptes que vam tractar de superar amb il·lusió, esforç i bon humor.

Tot i haver deixat la Fundació, no he abandonat el contacte amb els que van ser els meus companys i caps gitanos. Van ser dos anys d’entranyable relació i això ens ha portat a seguir col·laborant quan ha sorgit l’ocasió. (Veure l’apartat de materials didàctics, relatiu a Publicacions)