Haver participat en la conceptualització dels materials didàctics d’una de les caixes temàtiques del KitsCaixa Hospitals, dirigit a nens hospitalitzats, em va donar l’oportunitat de realitzar sessions de formació dirigides als grups de voluntaris que dinamitzen les CiberCaixa Hospitalàries, amb l’objectiu que coneguessin els recursos didàctics del Kit i poguessin fer-los servir.

Les CiberCaixa Hospitalàries són espais situats als hospitals, dissenyats específicament perquè els nens i nenes puguin relacionar-se entre ells i amb els seus familiars, en un entorn d’entreteniment, comunicació i aprenentatge. Intenten contribuir a reduir l’impacte de l’hospitalització tant en els menors com en les seves famílies. Aquest projecte s’inscriu dins de les iniciatives que l’Obra Social “la Caixa” porta a terme en col·laboració amb les Conselleries de Sanitat de les diferents comunitats autònomes.

La formació em va permetre viatjar el 2007 i 2008 als principals hospitals de referència de tota Espanya que disposen d’una Ciberaula, i conèixer les persones que desinteressadament comparteixen el seu temps amb els nens.

El voluntariat té un perfil molt divers i vaig poder treballar amb grups de persones de la tercera edat, treballadors corporatius de l’entitat bancària “La Caixa”, joves pertanyents a entitats socials, mestres, etc.

L’experiència professional i personal va ser fantàstica i va despertar en mi un intens desig de poder seguir contribuint d’alguna manera al benestar dels nens hospitalitzats. En les sessions de formació no només ens vam dedicar a descobrir els materials del kit i les possibilitats de posar-los en joc, vam abordar també qüestions relacionades amb les emocions que experimenten els voluntaris en contacte amb els nens i sobre les que experimenten els mateixos nens i les famílies.

Vaig compartir amb tots els voluntaris moments entranyables i recordo moltes anècdotes d’aquest tour hospitalari. Vaig trobar persones especialment amables, creatives, altruistes, sensibles i afectuoses i vaig aprendre moltíssim de totes elles.

També vaig sentir tristesa en molts moments. Els hospitals no agraden a ningú i les cares de les persones que trobes en ells denoten moltíssimes vegades preocupació, cansament, angoixa, tristesa, resignació, etc. També esperança.

Transitar pels passadissos i les sales dels hospitals, mirant d’oferir un somriure reconfortant, es va convertir en un petit objectiu personal en tots els viatges.

Els hospitals on vaig impartir formació són:

• Hospital General Universitari d’Elx
• Hospital Universitari Son Dureta, Palma de Mallorca
• Complexo Hospitalario d’Ourense
• Hospital de Cabueñes, Gijón
• Hospital Universitari Central de Astúries, Oviedo
• Hospital San Pedro de Alcántara, Càceres
• Hospital Universitari de Guadalajara
• Hospital Universitari La Paz o Niño Jesús (ara exactament no ho recordo), Madrid
• Hospital Universitari Miguel Servet, Saragossa
• Hospital Universitari Donostia, Sant Sebastià
• Hospital Universitari Reina Sofía, Còrdova
• Hospital Universitari Virgen del Rocío, Sevilla
• Hospital Universitari Materno-infantil de Gran Canària, Las Palmas de Gran Canària
• Hospital General de Fuerteventura Virgen de la Peña, Fuerteventura
• Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, Girona
• Hospital General Universitari de Castelló de la Plana
• Consorci Hospital General Universitari, València
• Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona