Arxiu d'etiquetes: Observació

Mentre maduren les peres…

 

Mentre maduren les peres que vaig comprar dissabte, amb l’objectiu de fer una prova i esbrinar si els ve de gust als tallarols i a altres ocells que visiten el jardí, la mitja taronja segueix penjada a l’exterior.

Porto dies pensant en si estaré identificant bé a la femella de tallarol capnegre. Amb el tallarol de casquet no tinc dubtes perquè la diferència és molt evident. El casquet del mascle és totalment negre i en canvi el de la femella és de color marró. També he observat diferències en la forma. El mascle és més estilitzat i la femella més rodoneta.

Amb el tallarol capnegre la diferència rau principalment en el color del dors. El mascle el té gris fosc i la femella de color marró, però aquesta és la descripció que apareix a la guia d’aus que faig servir per fer consultes i sé per experiència que una cosa són les descripcions escrites i altres reconèixer els trets distintius de cada espècie al natural.

Els dubtes m’han portat a consultar la guia repetides vegades, i encara que estic pràcticament convençuda que he identificat correctament a les femelles menjadores de poma m’havia dit a mi mateixa que el millor seria veure un mascle per poder constatar les diferències.

Agraeixo als ocells que freqüentin les menjadores quan estic a la cuina. A les 13:47 un moviment a l’exterior ha captat la meva atenció i m’ha donat temps d’estirar el braç i agafar la càmera de fotos, que sol passar moltes hores a la cuina, en aquesta època de l’any.

Un mascle de tallarol capnegre acabava de posar-se sobre el gessamí i s’ha dirigit directe a la taronja! He disparat la càmera pensant que anava a aconseguir un doble objectiu: fotografiar un mascle i captar un visitant picotejant la taronja. Ha estat un moment de màxima expectació, les següents imatges ho demostren:

No obstant això, la taronja ha estat el trampolí cap a un coco que tinc penjat i que feia ja una bona estona havia omplert amb una pasta de llard, llavors i altres delicatessen.

Encara que no he pogut captar l’escena amb la càmera, instants després, l’he vist introduir el bec al coco i sortir tot seguit volant amb una miqueta de llard adherit a ell.

Una estona més tard s’ha posat una femella sobre una de les pomes. He disparat la càmera i l’he enxampat. Crec que a partir de les fotografies podré comparar i observar  bé les diferències de coloració, i quan les descarrego, comprovo amb satisfacció que efectivament tots aquests dies enrere, sobre les pomes, he estat observant exclusivament a femelles. Tal com descriu la guia, elles tenen el dors marró grisenc, i observo també que el seu casquet és de color gris fosc en comptes de negre intens.

 

De poma a poma i picotejo perquè em toca

 

Començo a preparar el necessari per dur a terme l’exercici d’observació que m’he proposat dur a terme, per tal esbrinar si els tallarols i altres espècies d’ocells que freqüenten el jardí senten interès per les taronges, atès que no tinc en aquest moment peres a casa .

      

El sistema de subjecció es pot aplicar a qualsevol tipus de fruita que es pugui tallar per la meitat. L’aspecte que presenta la mitja taronja un cop instal·lada a l’exterior:

 

No he pres nota dels moments del dia en què he fet observacions. Han estat absolutament aleatoris i inconstants i han coincidit especialment amb els moments en què he estat a la cuina. No obstant això, quan faig fotografies, queda registrada en elles l’hora exacta en què les he realitzat i això em permet després precisar i reconstruir sense dubtes alguns esdeveniments:

A les 11:08 capto a una femella de tallarol de casquet a pocs centímetres de la mitja taronja … moment d’expectació absolut! Serà que està a punt de posar-se sobre ella i d’introduir el seu bec en la sucosa polpa?

 

 

 

 

Doncs no … sense haver mostrat cap signe d’interès per la taronja, fa un salt i aterra sobre la poma que penja de la punta de la canya, que a aquesta hora ja s’ha quedat fora de l’abast dels raigs del sol.

A l’altre extrem de la canya penja una altra poma que està sent també picotejada per una tallarol capnegre.

Quant acaba el seu torn i emprèn el vol, el primer tallarol canvia de poma i el reemplaça: de poma a poma i picotejo perquè em toca, penso tot seguit. M’he recordat del joc de l’oca: s’ha saltat la taronja, que queda entre les dues pomes, com si d’una casella es tractés.

La inspecció ocular de la taronja després d’un dia d’observació infructuosa, en el sentit de no haver vist cap individu a sobre, em porten a afirmar que no sembla que les taronges siguin un aliment atractiu per a cap de les espècies que visiten el jardí. No obstant això, deixaré la taronja penjada uns dies. Introduir nous aliments exigeix ​​a vegades, paciència i tenacitat.

 

Compartim? Una estona tu, una estona jo …

 

He comentat que deixar una o més pomes en l’estat que mostra la següent fotografia, és producte d’un treball de col·laboració.

No totes les espècies d’ocells que visiten el jardí se senten atretes per la polpa d’aquesta fruita. Les preferències canvien segons les espècies, i hi ha qui té dietes més variades que altres.

Em resulta especialment simpàtic veure com els ocells fan relleus per menjar les pomes, sense que això provoqui grans conflictes entre ells. De vegades arriba algun nou pretendent de la fruita mentre un altre està picotejant la polpa i aquest, bé li cedeix el privilegi al nouvingut, o bé realitza un gest intimidatori que dóna a entendre a l’altre que ha de esperar el seu torn. No puc dir que hagi observat fins al moment a ningú participar en una baralla en l’aire per la possessió d’una poma. Dóna la sensació que hi ha un acord tàcit entre ells: una estona tu, una estona jo … i anem fent torns, així que no només col·laboren en la tasca de deixar la poma literalment en la pell, sinó que també comparteixen sense problemes la llaminadura que tenen a la seva disposició.

Mirava d’il·lustrar l’observació amb algunes fotografies que mostressin l’alternança de visitants, i com faig habitualment, vaig disparar la càmera nombroses vegades per assegurar alguna presa nítida i interessant. Després vaig seleccionar aquestes dues fotografies i em vaig adonar que apareix una nova espècie que encara no havia aparegut en els anteriors relats d’aquesta secció naturalista. Es tracta del tallarol capnegre, de la família dels sílvids, (igual que el tallarol de casquet), amb un tret distintiu característic: un anell ocular d’un intens color vermell. Les dues espècies de tallarols presenten dimorfisme sexual (diferències de mida i coloració entre exemplars d’ambdós sexes).

Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla
Tallarol capnegre
Sylvia melanocephala

 

 

 

 

 

 

Els dos exemplars de les fotografies són femelles i m’he adonat que són les úniques que he aconseguit veure sobre de les pomes després de repassar desenes de fotos. Això ha fet que em preguntés:

Hi haurà algun motiu que impulsi a les femelles d’aquestes dues espècies de tallarols a alimentar-se de poma, mentre que sembla que als mascles no els interessi o atregui especialment? ¿Té la poma algun tipus de nutrient que les femelles aprecien, per algun motiu determinat?

Aquestes preguntes condicionaran, almenys uns dies, les meves observacions: Quin nombre o proporció de mascles i femelles de tallarols observaré els pròxims dies sobre de les pomes?

A aquesta l’he enxampat, (i m’ha costat), sobre una altra de les pomes que tinc penjades, després de sentir interès pel sexe dels tallarols que s’alimenten amb aquesta fruita. L’anell ocular vermell el llueixen mascles i femelles. No obstant això, elles tenen el dors de color marró (com l’exemplar de la fotografia), mentre que en els mascles és gris.

Fins ara el nombre de femelles albirades sobre de les pomes supera al dels mascles. La proporció en aquests moments és de 0 a 100% a favor d’elles (no recordo haver vist a cap d’ells). Voldria poder revelar una proporció diferent, així que m’esforçaré a albirar mascles, i en recollir dades.

 

Així queda una torrada…

 

Així queda una torrada quan una es posa a fer fotos d’ocells mentre prepara l’esmorzar …

L’exemplar que m’ha seduït a través de la finestra i que ha fet que em despistés fins que he vist sortir fum de la torradora, degustava àvidament una poma tallada per la meitat, penjada d’una canya de bambú.

Es tracta d’una tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). La seva coroneta de color marró (el pili), indica que es tracta d’una femella. Aquesta espècie presenta una característica coneguda amb el nom de dimorfisme sexual. Això vol dir que mascles i femelles d’una mateixa espècie presenten diferències o variacions de forma, color, mida, etc. El mascle del tallarol té un pili negre i és més grisenc en general que la femella. Una cosa que tots dos exhibeixen és una fina ratlla de color blanc sota l’ull, com es pot apreciar en les imatges.

El tallarol que m’ha captivat aquest matí m’ha entretingut una bona estona fins que he aconseguit atrapar-lo amb la càmera, sobre la poma. No és fàcil aconseguir una bona presa, cal disparar moltes vegades i perseverar, anticipant-se una fracció de segon al moviment que propiciarà una imatge interessant.

Després del contratemps de la torrada he tornat a agafar la càmera mentre cuinava al migdia (amb molt de compte i un ull posat a la càmera i un altre a l’olla) i he seguit disparant.

Més tard, amb la cuina ja recollida, i una tassa de cafè, m’he tornat a quedar una estona embadalida veient el tallarol picotejar la poma i a moltes altres espècies gaudint d’altres llaminadures.

En un altre moment presentaré al mascle del tallarol de casquet d’avui i explicaré com atraure mallerengues, oferint-les enfilalls de cacauets penjats.

Acrobàcies

 

Les mallerengues blaves (Parus caeruleus), de colors vistosos, àgils i agosarades, són una de les espècies que sovintegen el meu jardí. Les agrada provar qualsevol nova llaminadura que se m’acudeixi oferir-les. L’exemplar que apareix en les imatges el vaig fotografiar a finals de gener de 2016. Vaig enfilar amb un cordill encerat i resistent, unes quantes llesques de cotna de pernil, amb abundant greix, i les vaig subjectar per un extrem deixant-les penjar a l’aire. No obstant, això no va ser cap obstacle perquè picotegessin fins a l’última gota de greix, fent mil i una acrobàcies.

Quan el temps és fred, s’agraeix una aportació extra de calories per fer front a les baixes temperatures, encara que això impliqui haver de fer mil i una piruetes i reinvertir una part de l’aportació energètica aconseguida, en mantenir-se en equilibri. Vegeu si no, a l’acròbata que protagonitza les següents imatges:

 

Alimentar ocells en llibertat

Viure a prop del bosc proporciona moltes oportunitats de gaudir, veient els animals viure en llibertat. En molts països hi ha una llarga tradició en dedicar-se a proveir d’aliment als ocells, instal·lant menjadores i punts d’aigua al jardí, amb el propòsit de contribuir a la seva subsistència i de gaudir de la seva presència.

Jo he instaurat la tradició a casa i porto ja uns anys dedicant-me a investigar les possibilitats d’atreure diferents espècies al jardí instal·lant menjadores que  construeixo aprofitant elements naturals reutilitzats. Poso a la seva disposició aliments diferents en funció de les èpoques de l’any i altres circumstàncies.

Quan baixen les temperatures a l’hivern, els ocells agraeixen una aportació extra de calories per fer front al fred i les condicions adverses i és un moment immillorable per atreure’ls, col·locant al seu abast aliments especialment energètics.

A les fotos següents podeu veure una mallerenga carbonera (Parus major) degustant unes llesques de greix de pernil.