Arxiu mensual: febrer de 2017
Mentre maduren les peres…
Mentre maduren les peres que vaig comprar dissabte, amb l’objectiu de fer una prova i esbrinar si els ve de gust als tallarols i a altres ocells que visiten el jardí, la mitja taronja segueix penjada a l’exterior.
Porto dies pensant en si estaré identificant bé a la femella de tallarol capnegre. Amb el tallarol de casquet no tinc dubtes perquè la diferència és molt evident. El casquet del mascle és totalment negre i en canvi el de la femella és de color marró. També he observat diferències en la forma. El mascle és més estilitzat i la femella més rodoneta.
Amb el tallarol capnegre la diferència rau principalment en el color del dors. El mascle el té gris fosc i la femella de color marró, però aquesta és la descripció que apareix a la guia d’aus que faig servir per fer consultes i sé per experiència que una cosa són les descripcions escrites i altres reconèixer els trets distintius de cada espècie al natural.
Els dubtes m’han portat a consultar la guia repetides vegades, i encara que estic pràcticament convençuda que he identificat correctament a les femelles menjadores de poma m’havia dit a mi mateixa que el millor seria veure un mascle per poder constatar les diferències.
Agraeixo als ocells que freqüentin les menjadores quan estic a la cuina. A les 13:47 un moviment a l’exterior ha captat la meva atenció i m’ha donat temps d’estirar el braç i agafar la càmera de fotos, que sol passar moltes hores a la cuina, en aquesta època de l’any.
Un mascle de tallarol capnegre acabava de posar-se sobre el gessamí i s’ha dirigit directe a la taronja! He disparat la càmera pensant que anava a aconseguir un doble objectiu: fotografiar un mascle i captar un visitant picotejant la taronja. Ha estat un moment de màxima expectació, les següents imatges ho demostren:
No obstant això, la taronja ha estat el trampolí cap a un coco que tinc penjat i que feia ja una bona estona havia omplert amb una pasta de llard, llavors i altres delicatessen.
Encara que no he pogut captar l’escena amb la càmera, instants després, l’he vist introduir el bec al coco i sortir tot seguit volant amb una miqueta de llard adherit a ell.
Una estona més tard s’ha posat una femella sobre una de les pomes. He disparat la càmera i l’he enxampat. Crec que a partir de les fotografies podré comparar i observar bé les diferències de coloració, i quan les descarrego, comprovo amb satisfacció que efectivament tots aquests dies enrere, sobre les pomes, he estat observant exclusivament a femelles. Tal com descriu la guia, elles tenen el dors marró grisenc, i observo també que el seu casquet és de color gris fosc en comptes de negre intens.
De poma a poma i picotejo perquè em toca
Començo a preparar el necessari per dur a terme l’exercici d’observació que m’he proposat dur a terme, per tal esbrinar si els tallarols i altres espècies d’ocells que freqüenten el jardí senten interès per les taronges, atès que no tinc en aquest moment peres a casa .
El sistema de subjecció es pot aplicar a qualsevol tipus de fruita que es pugui tallar per la meitat. L’aspecte que presenta la mitja taronja un cop instal·lada a l’exterior:
No he pres nota dels moments del dia en què he fet observacions. Han estat absolutament aleatoris i inconstants i han coincidit especialment amb els moments en què he estat a la cuina. No obstant això, quan faig fotografies, queda registrada en elles l’hora exacta en què les he realitzat i això em permet després precisar i reconstruir sense dubtes alguns esdeveniments:
A les 11:08 capto a una femella de tallarol de casquet a pocs centímetres de la mitja taronja … moment d’expectació absolut! Serà que està a punt de posar-se sobre ella i d’introduir el seu 
bec en la sucosa polpa?
Doncs no … sense haver mostrat cap signe d’interès per la taronja, fa un salt i aterra sobre la poma que penja de la punta de la canya, que a aquesta hora ja s’ha quedat fora de l’abast dels raigs del sol.
A l’altre extrem de la canya penja una altra poma que està sent també picotejada per una tallarol capnegre.
Quant acaba el seu torn i emprèn el vol, el primer tallarol canvia de poma i el reemplaça: de poma a poma i picotejo perquè em toca, penso tot seguit. M’he recordat del joc de l’oca: s’ha saltat la taronja, que queda entre les dues pomes, com si d’una casella es tractés.
La inspecció ocular de la taronja després d’un dia d’observació infructuosa, en el sentit de no haver vist cap individu a sobre, em porten a afirmar que no sembla que les taronges siguin un aliment atractiu per a cap de les espècies que visiten el jardí. No obstant això, deixaré la taronja penjada uns dies. Introduir nous aliments exigeix a vegades, paciència i tenacitat.
Curs: Llenguatges artístics a l’escola bressol
El passat cap de setmana vaig tenir el plaer d’impartir un curs adreçat a l’equip de mestres i educadors de l’Escola Bressol Municipal El Rial, de Sant Cebrià de Vallalta. El curs versava sobre Llenguatges artístics i tenia per objectiu assessorar l’equip docent del centre per muntar un espai d’expressió i experimentació artística a l’escola.
Vaig destacar la importància de proporcionar estímuls, materials i oportunitats a tots els infants perquè puguin desenvolupar activitats artístiques que contribueixin al seu desenvolupament integral. Vam tractar qüestions relacionades amb els materials, la organització de l’espai i el disseny d’activitats. També vaig mirar de proporcionar eines i recursos perquè les persones que formen l’equip docent siguin conscients de la seva pròpia capacitat creativa i de les implicacions que això té en el desenvolupament de la seva tasca educativa.
Vaig recomanar l’ús de materials naturals per posar a disposició dels infants. Des de la meva perspectiva, estem rodejats en excés, de materials artificials, que ofereixen experiències sensitives pobres.
Tenim al nostre abast gran quantitat de materials naturals interessants que podem reunir amb poc esforç, si planifiquem algunes coses, i també si comptem amb col·laboració.
En la fotografia següent he reunit alguns dels materials que vàrem examinar:
- Coco
- Fruits de casuarina
- Canyes de bambú de diferents diàmetres. En forma de tub buit o amb nusos que permeten utilitzar-los de contenidor. També partides per la meitat
- Fruits de xicranda
- Fruit de magnòlia
He oblidat posar el número 6 directament sobre el suport que he utilitzat per fer la fotografia: suro
Continuaré parlant sobre materials naturals amb finalitats educatives. El curs em va permetre detectar interès pel tema i desconeixement en general de les possibilitats que els recursos naturals que ens envolten ens poden facilitar.
P.D: En el transcurs del curs es va produir una consulta botànica inesperada: va sorgir interès per saber quin tipus de fruit és una mena de pera gegant que penja dels arbres i que creix prop de l’escola. Vaig anticipar la resposta de forma gairebé instantània i vaig esbossar un somriure al recordar com vaig esbrinar jo, fa anys, de què es tractava. Ho desvetllaré en el primer article que dediqui a qüestions botàniques.
Planejar la recollida de dades
Mentre estic ocupada en altres coses, penso en la curiositat que m’ha suscitat saber si són les femelles de dues espècies de tallarols diferents, les que se senten més atretes que els mascles, per les pomes que els acostumo a oferir.
M’he proposat recollir dades i agafo llapis i paper per poder valorar algunes de les coses que he pensat.
- Dibuixo una poma, i després, 4 més.
- Dibuixo un tallarol de casquet i un de capnegre, tots dos femelles.
- Faig l’esbós d’una gràfica per anotar el nombre de vegades que veig una femella posada en 1 poma, o, en 1 de les 4? Una columna per a cada poma. Una fila per a cada espècie de tallarol.
Ara que escric m’adono d’una cosa:
He dit que m’anava a esforçar per albirar mascles i no els he dibuixat. Inconscientment, dec haver donat per fet que ells no apareixeran i no els he donat espai. Deixo per escrit la reflexió i planejo fer dos dibuixos més.
- Penso en el moment del dia en que vaig a realitzar l’observació i dibuix un rellotge, dos, i tres, indicant possibles hores i després afegeixo un “5 ‘” (de forma arbitrària) per indicar la durada de cada observació.
He descartat recollir dades sobre altres espècies que picotegen les pomes amb assiduïtat, per la dificultat que suposa identificar amb facilitat a mascles i femelles, a efectes de saber si són elles les que se senten més atretes per la fruita. També podria ser que l’apetència per les pomes es manifesti de forma diferent segons cada espècie.
Torno a centrar-me en les tallarols. I en la fruita. I em pregunto si els tallarols se sentiran atrets per altres fruites que no siguin pomes.
- Dibuixo una poma, una pera i una taronja i me les imagino tallades per la meitat, a punt per a ser penjades.
No tinc peres a casa. Pomes i taronges, sí.
Això es complica. Ara a cada columna de la gràfica que he començat a esbossar podria haver-hi una fruita diferent.
No importa, no hi ha pressa, el que m’agrada és gaudir de l’observació dels ocells en llibertat, i decideixo que el proper pas consistirà en penjar mitja taronja i OBSERVAR.