La propietat commutativa no és aplicable als Ocells-Fulla
Recomano aclucar els ulls per mirar les fotografies que apareixen en aquest article. Facilita la visió d’alguns Ocells-Fulla.
La regla número 1 per tractar amb malalts d’Alzheimer és: NO CONTRADIR-LOS.
La regla és simple, breu i no dóna lloc a interpretacions. No obstant això, posar-la en pràctica pot ser més que complex, requereix disposar de temps (i d’imaginació) i manejar arguments ambigus.
L’aparició dels Ocells-Fulla en les nostres vides va tenir lloc mirant d’aplicar aquesta regla. Va ser una solució creativa que va néixer amb el propòsit de no contradir.
El meu pare veu ocells i els altres, fulles. La solució en aquest cas va ser fàcil: Es tracta d’Ocells -Fulla o Fulles-Ocell. Així ho vaig plantejar.
Però curiosament ell mai inverteix els termes. Sempre anteposa la paraula “ocells” a “fulles”. Per què no es confon mai ?, Com pot ser que no s’oblidi de l’ordre d’aquestes dues paraules ?, em pregunto. Jo sí que ho faig. Tot i que sempre miro de fer servir el binomi en l’ordre que sens dubte ell prefereix, suposo que és el meu inconscient el que fa que digui Fulles-Ocell sovint. Però quan m’escolto rectifico i torno a dir-ho en l’ordre adequat, conscient que la propietat commutativa no és aplicable als Ocells-Fulla.
Faig un incís per explicar que he repassat el que porto escrit fins ara i m’acabo d’adonar que inconscientment he escrit malament el títol de l’article. Ara el corregeixo.
Els Ocells-Fulla s’han convertit en un centre d’interès compartit i són el tema central de moltes converses. En el temps que portem jugant, han estat molts els dies en què s’han produït nous albiraments. Alguns em són comunicats per telèfon i produeixen un efecte col·lateral: expectació per saber quan apareixeré amb la màquina de fotos, no fos cas que desapareguessin abans que ho fes.
– Espero que no emprenguin el vol abans que jo pugui venir, li dic. – I si ho fan, segur que en trobarem altres.
Solem mantenir un diàleg ambigu sobre els Ocells-Fulla, a cavall entre la realitat i la imaginació, i sortegem amb rialles i bon humor tot tipus de contradiccions.
Us explico sense ambigüitats que quan la morera del veí va perdre les fulles, van desaparèixer tots els Ocells-Fulla que havien estat posats durant mesos sobre les seves branques, un sobre l’altre.
Afortunadament, des de llavors, la magnòlia del jardí es presta a intervenir en el joc dia rere dia. He de reconèixer que alguns albiraments són producte d’una observació especialitzada i imaginativa, que ha incrementat la llista d’espècies que es posen sobre l’arbre. No obstant això, altres albiraments són fàcils per a qualsevol que es dediqui durant una estona a observar amb atenció, les fulles de la magnòlia:
– Està començant la primavera. Els Ocells-Fulla estan a punt de néixer, li vaig dir fa uns dies. – Els arbres estan començant a brotar i sospito que aviat tornarem a veure’ls.
Va trigar a reaccionar, però quan ho va fer va ser per dir-me: seran Ocells-Fulletes … I em va agafar el riure.
¿Chineamos? Chineemos …
Vull explicar algunes coses sobre aquest article abans que el comenceu a llegir:
L’he escrit en castellà, la meva llengua materna, i hi ha paraules i expressions de difícil traducció. He decidit deixar el títol tal com apareix en l’article original en castellà i també altres paraules que he destacat en color per facilitar la lectura. No obstant, tinc la impressió que l’article en castellà es llegeix millor. Us convido a fer-ho en la llengua original fent clic sobre la fotografia següent
♣
Chinear. (Del castellà, chino4: m. Basar regentat per xinesos)
- intr. Anar a comprar qualsevol cosa a un xinès.
- intr. Anar a un xinès a mirar, amb la intenció de comprar qualsevol cosa, en un altre moment.
Aquestes podrien ser les definicions del diccionari en cas que la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE, acceptés les paraules “chinear” i “chino4”.
(Existeix la paraula “chinear” derivada de “chino3”. S’usa en alguns països llatinoamericans amb diversos significats relacionats amb la cura, els afalacs, l’interès, etc. pels nens, les persones en general o les coses)
♣
El nostre “chinear” va sorgir fa uns dos anys. Pertany al particular conjunt de paraules que fem servir el meu pare i jo per descriure algunes de les activitats que realitzem conjuntament, quan podem. En aquell moment, anar a comprar o a mirar al chino4 s’havia convertit en una rutina.
La paraula la va inventar ell i a mi em va entrar un atac de riure en sentir-la. Em va semblar absolutament apropiada i precisa de manera que la vam incorporar al nostre particular repertori de paraules creatives i des de llavors tots dos la seguim emprant.
Ell encara pot conjugar les formes subjuntives dels verbs. Li agrada fer-ho i li complau. Tinc una teoria que explica el per què, però ara no la comentaré.
El verb “chinear” també admet subjuntiu.
– ¿Chineamos ?, li pregunto
I ell respon fent servir el subjuntiu: Chineemos
I llavors sortim junts a chinear. Recentment hem descobert un basar immens on hi ha exposats milers de productes. A mi em va bé chinear amb la intenció de tenir un catàleg visual de productes, en la memòria. Sovint la meva feina m’exigeix comprar andròmines i materials de tot tipus.
A ell crec que li escau de meravella veure coses i parlar-ne. Així que chineamos dialogant sobre tot el que crida la seva atenció: les tapes de les paelles, els pots de plàstic, els Budes i els jardinets Zen, les bombetes, les llanternes, els marcs per a col·locar fotos, etc.
Hi ha alguns llocs que sempre atreuen la seva atenció:
- La secció de capsetes, caixes i calaixos de fusta.
- El passadís d’articles de papereria, que exhibeix clips, imants, lupes, retoladors, regles, quaderns, pinzells, pintures, etc. En ell, vam trobar fa uns dies dos “MINI MANDALES” fantàstics.
- El passadís de materials per fer scratch book i tot tipus de treballs manuals en què hi ha penjats pals de fusta rodons, plans, de colors, dentats, llisos; miniatures encunyades, etiquetes, cintes, segells, ornaments metàl·lics, etc.
Solem adquirir algun producte d’aquestes seccions. Crec, tot i que no n’estic molt segura, que li dóna cert caràcter d’utilitat a l’activitat de chinear. Jo li ho expresso així:
– T’agraeixo que m’hagis acompanyat a comprar les coses que necessitava, així ja tinc una altra cosa resolta.
– Gràcies a tu he descobert uns palets nous que no coneixia. Compraré uns quants per fer proves. Tinc la sensació que es poden encaixar entre ells i que podré fer alguna construcció.
– Que bé que hagis volgut acompanyar-me!, necessitava investigar sobre alguns materials i ara ja sé el que tenen per quan els necessiti.
– Com m’alegro que a tots dos ens agradi chinear i a sobre coincidim en apreciar les mateixes coses!
– Quina sort haver vingut amb tu! Si no t’arribes a aturar davant els Budes no veig aquestes fascinants boles de vidre. Ara mateix em compro una. Tinc una col·lecció d’esferes impressionant, però cap de vidre com aquesta:
Es sorprèn una i altra vegada amb els mateixos productes, i jo igual. Però també amb coses noves, perquè hi ha tantes, que sempre hi ha lloc per la descoberta, la sorpresa i l’estímul. Traço una mena de recorregut selectiu que passa pels seus llocs preferits, condicionat lleugerament per algun encàrrec familiar específic o alguna necessitat o caprici meus.
Sempre chineamos junts. Fa uns dies em va explicar que ja havia estat al basar amb el meu amic primet. No recordava el seu nom i li vaig dir que jo tampoc, però que sabia a qui es referia.
No vaig saber buscar-me en aquell moment un àlies que encaixés en el seu record dissonant.
Tot i així, espero que el proper dia que li pregunti:
– ¿Chineamos ?
ell em contesti conjugant el seu estimat subjuntiu:
– Chineemos…
