Arxiu de la categoria: La finestra del naturalista

La finestra del naturalista

El vol erràtic de les papallones sobre les flors

 

Porto dies gaudint del vol erràtic de les papallones sobre les flors. Tinc la impressió que n’hi ha moltes. Més que altres anys, encara que no ho puc assegurar.

Em quedo absorta observant-les. Voletegen sense parar i és difícil veure-les posades més d’uns pocs segons. Tinc la impressió que se senten especialment atretes, a casa, per les flors de dues espècies: Bougainvillea spectabilis i Lantana camara.

Lantana camara

La buguenvíl·lea és una enfiladissa de port arbustiu. El seu cridaner color porpra violaci es deu al color de les bràctees, que no són pròpiament les flors.

Bougainvillea spectabilis

Aquestes són petites i tubulars, de color blanc, disposades en grups de tres. Cadascuna està inserida en una bràctea d’aspecte papiraci, que té la missió de protegir-les. Tot i que les bràctees de la major part de les flors solen ser verds, les de la buguenvíl·lea constitueixen una bonica excepció.

Quant surt el sol, les papallones comencen a voletejar per sobre de la planta enfiladissa. És un bonic espectacle. N’hi ha de diferents espècies, però predominen dues que he pogut identificar: Gonapterix cleopatra i Papilio machaon, conegudes popularment amb els noms de llimonera i papallona reina.

He estat buscant informació sobre les dues espècies i he descobert que els mascles de les delicades llimoneres presenten una àmplia superfície ataronjada. Ara sé que l’enfiladissa està plena d’individus d’ambdós sexes. Es percep a simple vista la diferència quan tenen les ales obertes. Les femelles presenten un color groc verdós. No obstant això, quan les tenen plegades no sóc capaç de distingir-les. Totes llueixen una taqueta ataronjada en cadascuna de les quatre ales que posseeixen.

Gonapterix cleopatra

Es posen amb delicadesa sobre les flors de la buguenvíl·lea, despleguen la seva espiritrompa i la introdueixen en el tub com si es tractés d’una palleta amb la qual prendre un nutritiu batut de nèctar. Després d’estar uns instants libant, suspeses de les flors, enrosquen la seva flexible espiritrompa i alcen el vol per posar-se en una altra flor.

Les papallones reina són més grans i vistoses. L’exemplar de la fotografia sembla haver patit algun contratemps, a l’ala posterior esquerra li falta un tros.

Papilio machaon

Cal tenir molta paciència per poder fotografiar les papallones posades sobre les flors, interrompent el seu vol erràtic per libar.

Mentre buscava informació sobre les papallones que voletegen sobre la buguenvíl·lea he identificat una altra papallona que recentment havia visitat també el jardí: Charaxes jasius, coneguda comunament amb el nom de papallona de l’arboç. Fa uns dies li vaig dedicar un article que vaig penjar d’una altra secció: Fruites, papallones, hipòtesis i correlacions.

Aquesta papallona no s’alimenta de nèctar. Ho fa amb fruites fermentades que contenen alcohol.

La finestra del naturalista

Festí de nèctar i pol·len

 

Observo aquests dies amb certa enveja el festí de nèctar i pol·len al que dediquen llargues estones al llarg del dia, un gran nombre d’insectes.

Són atrets per les corol·les vistoses i suculentes de les flors del  Chrysantemum coronarium que  popularment es coneix amb el nom de coronària .

Aquestes flors, de la família de les asteràcies, a més d’ornamentals són comestibles i es consumeixen habitualment al Japó i també a Creta.

Tenen un creixement ràpid i una floració abundant, i es converteixen en una font d’aliment molt apreciada pels insectes d’hàbits florícoles com la Oxythyrea funesta de les imatges següents.

Aquest és un coleòpter polífag de la família dels escarabeids conegut amb el nom de brunidora, escarabat de les flors, escarabat daurat o escarabat pelut, entre d’altres. És molt freqüent a la Península Ibèrica, i se’l pot veure sobre flors de molts tipus.

 

 

 

Em fan certa enveja quan els veig literalment ficats de cap a les flors, talment com si es llencessin a un mar de nèctar i pol·len, que imagino tou i suau. M’agradaria poder experimentar aquesta sensació i submergir-me jo també en un mar de pol·len daurat.

Els Chrysantemums els ofereixen també un lloc ideal per aparellar-se a la primavera. Es poden veure els escarabats fent piruetes sobre les flors, gaudint plegats del bany de pol·len.

Hi ha altres animalets que sovintegen aquestes flors. Però crec que no se senten atretes per elles, sinó per la munió d’insectes que les visiten.  Esperen pacientment que arribi alguna presa…

I de tant en tant cau algun incaut.

La finestra del naturalista

S’esvaeixen les expectatives al voltant d’una maduixa

 

Aquest és l’apetitós aspecte que presentava la maduixa el dia que la vaig penjar. Vaig pensar que potser resultaria ser un mos deliciós per als ocells que visiten el jardí.

No ha resultat ser així.

Durant la setmana hi ha hagut algun instant de sobtada expectació en observar a algun individu posar-se prop de la maduixa. Vaig tenir la sensació en algun moment que el  penjoll on la vaig col·locar exigia fer exercicis d’equilibri de màxima dificultat, així que el vaig acostar al barret d’una de les menjadores, perquè la poguessin picar còmodament posats sobre ell.

Les meves atencions han servit de poc.

L’aspecte que presentava ahir la maduixa després de 8 dies penjada a la intempèrie, exposada a sol, pluja i vent, no requereix foto, n’hi ha prou amb una senzilla descripció: ja no tenia res  d’apetitosa. Una inspecció visual de proximitat revela que no ha patit cap agressió. No presenta senyals d’haver sofert ni tan sols una mossegada.

El poc interès que ha suscitat la maduixa (tot i que feia molt bonica penjada) l’he vist compensat amb l’aparició d’un mascle de tallarol de casquet a l’espai del jardí especialment dedicat als ocells.

L’he albirat moltes vegades al llarg de la setmana, gaudint de les pomes. El dia 27 de febrer a les 14:12 vaig tenir ocasió de fotografiar-lo en plena acció. Presento prova documental:

El per què fins fa pocs dies no havia pogut veure a cap mascle, ni en el jardí, ni interessat per les pomes, és un misteri. La veritat és que ara ja no estic gens convençuda que les femelles dels tallarols se sentin més atretes per la fruita que els mascles. No sabria dir amb quina freqüència he vist a uns i a altres picotejant-les, però podria ser que fos similar.

Dies enrere em vaig plantejar com recollir dades per poder comprovar les meves suposicions. Tinc pendent dibuixar als mascles de les dues espècies de tallarol que he estat observant per poder seguir fent plans. I hauré de tenir en compte també que ells mengen gra i a elles encara no les he vist fer-ho…

La finestra del naturalista

El vol de la Macroglossum stellatarum

 

He sortit al jardí amb la càmera per fer una fotografia d’un fruiter en flor que ja comença a perdre els pètals rosats i m’he trobat una papallona ben curiosa libant el nèctar de les flors:  el seu vol recorda el d’un colibrí.

El seu nom científic és Macroglossum stellatarum. Col·loquialment se la coneix amb diversos noms com ara: bufaforats, alegret, borinot moro, borinot carter, carter o esfinx colibrí. Pertany a la família dels esfíngids, de l’ordre dels lepidòpters.

Els lepidòpters, que inclouen les  papallones, poden presentar tres tipus de vol: planat (amb les ales quietes i esteses ), batut (amb les ales movent-se a baixa freqüència, per sota dels 20 HZ), i vibrat (amb moviment ràpid de les ales per sobre dels 20 HZ).

“HZ” és el símbol del hertz, la unitat de mesura de la freqüència i equival a dir: un succés per segon.   

La Macroglossum té un vol exclusivament vibrat, que és poc freqüent entre els lepidòpters. Bat les ales més de 20 cops per segon i això li permet accelerar i maniobrar amb facilitat i li confereix un avantatge perquè pot quedar-se immòbil a l’aire i libar les flors amb la seva llarga espiritrompa, sense necessitat de posar-se a sobre.

Mentre observava l’exemplar que he sorprès, he intentat fer alguna fotografia, tot i que resulta complicat degut al seu rapidíssim vol. Després de sobrevolar les flors del fruiter s’ha dirigit cap a un massís de dimorfoteques que tot just comencen a florir. L’he enxampat en el moment que feia el canvi: feu clic sobre la imatge següent i observeu la silueta en la cantonada dreta superior.

He disparat la càmera un munt de vegades mentre la papallona libava les dimorfoteques des de l’aire, suspesa sobre d’elles.  He seleccionat tres fotografies:

Belluga tan ràpid les ales que és fa difícil prendre bones imatges.

Una estona després he estat llegint sobre aquesta curiosa papallona que vola com un diminut colibrí i he contrastat la informació d’aquests dos llibres:

 

També he fet fotos de les imatges de Macroglossum que hi ha en tots dos. Us ajudaran a identificar-la si mai en veieu cap:

 

Guia de mariposas. Grijalbo Pàg. 91
Història Natural del Païssos Catalans. Artròpodes II. Pàg. 404
La finestra del naturalista

Esmorzar de diumenge

Tres dies després d’afirmar que no tenia intenció de canviar les pomes perquè qui volgués fruita s’animés a picotejar la pera, he vençut les meves reticències a renovar les llaminadures del jardí.

Tinc motius més que suficients per haver canviat d’opinió:

  • Ja he enxampat una simpàtica mallerenga blava en plena acció i queda documentat a través de les fotografies que almenys una de les espècies que visita el jardí, menja pera:
  • També he pogut observar a una mallerenga carbonera picotejant la pera, tot i que  no he pogut fer cap fotografia.
  • Porto dies sense veure les femelles de dues espècies diferents de tallaroll i el mascle de la capnegre apareix només ocasionalment. A mi el que més m’agrada és gaudir de veure el racó de les menjadores, ple d’ocells.
  • Si comparo el preu de les dues fruites, em compensa seguir penjant pomes, atès que a més sembla que els ocells les prefereixen a les peres.

Aprofito que és diumenge i em disposo a preparar un esmorzar digne d’aquest dia de la setmana. Ahir vaig comprar maduixes. Penso que una maduixa potser és una llaminadura extra interessant … No obstant això, necessitaré un suport especial per poder enfilar-la i que la pugui penjar sense perill que caigui, perquè té poca consistència. Tinc una idea i acabo muntant el trepant i traient algunes eines per preparar l’esmorzar.

Aquest és el resultat:

El suport per a la maduixa ha quedat fantàstic (falta saber si funcionarà com crec que ho farà). La meitat d’un fruit de xicranda m’ha servit per fer una mena de platet individual. He posat també una peça de fusta a sota, a joc amb la maduixa, per subjectar bé el filferro on l’he enfilada.

Quan acabo d’escriure aquestes línies ja ha començat el festí al jardí, però la maduixa encara no l’he penjada. Vull esperar el moment en què pugui aguaitar una estona amb la càmera en mà…

La finestra del naturalista

Per si algú es pregunta què ha passat amb les peres…

Per si algú es pregunta què ha passat amb les peres, faig a continuació un breu resum:

  • Vaig comprar 3 peres el dissabte 11 amb la intenció de saber si els tallarols i altres espècies que visiten el jardí se senten atrets per elles.
  • Una pera, se la va menjar una amiga el dijous 16.
  • Una altra pera segueix madurant, tot i que sembli mentida.
  • La tercera pera la vaig tallar per la meitat el dia 20, fa tres dies. La meitat inferior porta penjada des de llavors al jardí. La superior va passar a formar part dels ingredients de l’amanida, aquell mateix dia.
  • No he vist a cap ocell acostar-se a la pera fins avui. No obstant això, aquest matí una inspecció visual a distància m’ha fet pensar que algú l’havia provat.
  • Una inspecció posterior, de proximitat, m’ha confirmat que probablement algun ocell li ha clavat el bec. La següent fotografia constitueix una prova documental:

  • Minuts després he sorprès un mallerenga blava picotejant la pera. No m’ha donat temps de fer-li cap fotografia.

Enhorabona mallerenga! A casa tenim la impressió que aquesta espècie és la més curiosa i agosarada de les que visiten el jardí. És sempre la primera que s’acosta i s’atreveix a provar, qualsevol novetat que se’ls ofereixi.

Qui serà el proper?

Un últim punt a afegir al resum anterior:

  • Les pomes que ara tinc penjades al jardí estan ja a la pell. De moment, no tinc intenció de renovar-les. Si a algú li ve de gust picotejar fruita haurà d’animar-se a provar la pera …
La finestra del naturalista

Cauen per terra algunes suposicions

 

El darrer article dedicat a l’observació dels tallarols en el que posava en relleu el meu interès per esbrinar quines són les apetències alimentàries dels mascles i femelles de dues espècies diferents, el vaig escriure ja fa més d’una setmana.

Durant aquests dies he tingut ocasió de fer observacions irregulars i anotacions mentals, però no d’escriure sobre el que he vist. Tot seguit exposo el que considero més rellevant del que he observat fins el passat dissabte, 18 de febrer:

1-Les femelles de totes dues espècies visiten amb assiduïtat les pomes que penjo al jardí.

Femella de tallarol de casquet
Femella de tallarol capnegre

 

 

 

 

 

2-No he vist cap mascle de tallarol de casquet visitant el menjador comunitari que tinc instal·lat al jardí.

3-He vist mascles de tallarol capnegre interessats per altres aliments (llavors i llard) i crec que ho puc afirmar utilitzant el plural perquè com a mínim he vist dos mascles diferents, atès les diferències visibles que en ells he pogut observar, en quant a la forma i la mida. Cap s’ha interessat per les pomes.

Mascle de tallarol capnegre

 

4-Els mascles de totes dues especies no semblen pas interessats en les pomes atès que no he pogut observar-ne cap menjant-ne.

No obstant, dissabte van caure per terra alguna de les meves suposicions: vaig veure per primer cop un mascle de tallarol capnegre picotejar amb voracitat una poma. Vaig tenir temps d’atrapar-lo amb la càmera en plena acció:

 

Les imatges no deixen lloc a cap dubte. L’afirmació següent revoca una part de l’enunciat del punt 3 i tot el 4. Els punts 1 i 2 no queden afectats:

5-Hi ha com a mínim un mascle de tallarol capnegre, dels que visiten el jardí, que se sent atret per les pomes i en menja.

I acabo amb una darrera afirmació que no contradiu cap dels punts  anteriors, i una nova pregunta:

6-Mentre que he vist un mascle de tallarol capnegre menjant poma i també llavors (soles i barrejades amb llard) i greix de pernil enfilat, no he vist a cap femella de la mateixa espècie interessar-se per aquests aliments. A elles les veig sempre sobre les pomes.

Com es pot explicar aquesta diferència que observo en les preferències alimentàries dels mascles i femelles de tallarols capnegre?

La finestra del naturalista

Aquesta poma bat el rècord! I jo em pregunto…

Aquesta poma, bat el rècord! Mireu com l’han deixat els ocells. S’han menjat fins i tot la pell, cosa que no recordo haver vist mai fins ara, i jo em pregunto…

Serà perquè el suport d’aquesta poma té a l’extrem un tap de suro tallat en comptes d’una altra peça que tinc col·locada a altres suports i que consisteix en una llavor natural d’origen tropical?

La secció rodona del tap de suro coincideix amb la porció de poma que han deixat sense menjar.

Serà que el tap ha donat als ocells major estabilitat alhora d’enfilar-se a la poma i per això l’han pogut aprofitar millor?  

La llavor acaba en punxa i fa que la poma trontolli. He vist als ocells enfilar-se sobre la pell resseca que va quedant a mida que es mengen la polpa.

La manera com mengen la poma estarà condicionada en alguna mesura pel suport on està penjada la poma?

 O serà que aquesta poma l’he deixat penjada més temps que d’altres? O …?

Observar sempre fa que em pregunti coses. I no m’importa moltes vegades no tenir resposta per tot el que em pregunto. El que trobo realment interessant i també divertit és fer-se preguntes. És el que possibilita començar qualsevol procés de recerca. Sobre pomes, peres, taps de suro o qualsevol altra cosa, el món està ple de coses i fenòmens sobre els que penso que val la pena interrogar-se.

És una llàstima que en general l’educació posi èmfasi en demanar a nens i joves que responguin a les preguntes que formulen els mestres, en comptes de fer-ho al revés. Haurien de ser els mestres els qui tant sovint com fos possible responguessin les preguntes dels nens i les seves pròpies també.

Quan he despenjat la resta d’aquesta poma m’he adonat que els ocells han respectat els receptacles que contenen les llavors d’aquesta fruita, disposats en forma radial, com mostrava fa uns dies, i han anat menjant la polpa que els envolta, talment com si haguessin esculpit una estrella de cinc puntes amb el bec.

La finestra del naturalista

Mentre maduren les peres…

 

Mentre maduren les peres que vaig comprar dissabte, amb l’objectiu de fer una prova i esbrinar si els ve de gust als tallarols i a altres ocells que visiten el jardí, la mitja taronja segueix penjada a l’exterior.

Porto dies pensant en si estaré identificant bé a la femella de tallarol capnegre. Amb el tallarol de casquet no tinc dubtes perquè la diferència és molt evident. El casquet del mascle és totalment negre i en canvi el de la femella és de color marró. També he observat diferències en la forma. El mascle és més estilitzat i la femella més rodoneta.

Amb el tallarol capnegre la diferència rau principalment en el color del dors. El mascle el té gris fosc i la femella de color marró, però aquesta és la descripció que apareix a la guia d’aus que faig servir per fer consultes i sé per experiència que una cosa són les descripcions escrites i altres reconèixer els trets distintius de cada espècie al natural.

Els dubtes m’han portat a consultar la guia repetides vegades, i encara que estic pràcticament convençuda que he identificat correctament a les femelles menjadores de poma m’havia dit a mi mateixa que el millor seria veure un mascle per poder constatar les diferències.

Agraeixo als ocells que freqüentin les menjadores quan estic a la cuina. A les 13:47 un moviment a l’exterior ha captat la meva atenció i m’ha donat temps d’estirar el braç i agafar la càmera de fotos, que sol passar moltes hores a la cuina, en aquesta època de l’any.

Un mascle de tallarol capnegre acabava de posar-se sobre el gessamí i s’ha dirigit directe a la taronja! He disparat la càmera pensant que anava a aconseguir un doble objectiu: fotografiar un mascle i captar un visitant picotejant la taronja. Ha estat un moment de màxima expectació, les següents imatges ho demostren:

No obstant això, la taronja ha estat el trampolí cap a un coco que tinc penjat i que feia ja una bona estona havia omplert amb una pasta de llard, llavors i altres delicatessen.

Encara que no he pogut captar l’escena amb la càmera, instants després, l’he vist introduir el bec al coco i sortir tot seguit volant amb una miqueta de llard adherit a ell.

Una estona més tard s’ha posat una femella sobre una de les pomes. He disparat la càmera i l’he enxampat. Crec que a partir de les fotografies podré comparar i observar  bé les diferències de coloració, i quan les descarrego, comprovo amb satisfacció que efectivament tots aquests dies enrere, sobre les pomes, he estat observant exclusivament a femelles. Tal com descriu la guia, elles tenen el dors marró grisenc, i observo també que el seu casquet és de color gris fosc en comptes de negre intens.

 

La finestra del naturalista

De poma a poma i picotejo perquè em toca

 

Començo a preparar el necessari per dur a terme l’exercici d’observació que m’he proposat dur a terme, per tal esbrinar si els tallarols i altres espècies d’ocells que freqüenten el jardí senten interès per les taronges, atès que no tinc en aquest moment peres a casa .

      

El sistema de subjecció es pot aplicar a qualsevol tipus de fruita que es pugui tallar per la meitat. L’aspecte que presenta la mitja taronja un cop instal·lada a l’exterior:

 

No he pres nota dels moments del dia en què he fet observacions. Han estat absolutament aleatoris i inconstants i han coincidit especialment amb els moments en què he estat a la cuina. No obstant això, quan faig fotografies, queda registrada en elles l’hora exacta en què les he realitzat i això em permet després precisar i reconstruir sense dubtes alguns esdeveniments:

A les 11:08 capto a una femella de tallarol de casquet a pocs centímetres de la mitja taronja … moment d’expectació absolut! Serà que està a punt de posar-se sobre ella i d’introduir el seu bec en la sucosa polpa?

 

 

 

 

Doncs no … sense haver mostrat cap signe d’interès per la taronja, fa un salt i aterra sobre la poma que penja de la punta de la canya, que a aquesta hora ja s’ha quedat fora de l’abast dels raigs del sol.

A l’altre extrem de la canya penja una altra poma que està sent també picotejada per una tallarol capnegre.

Quant acaba el seu torn i emprèn el vol, el primer tallarol canvia de poma i el reemplaça: de poma a poma i picotejo perquè em toca, penso tot seguit. M’he recordat del joc de l’oca: s’ha saltat la taronja, que queda entre les dues pomes, com si d’una casella es tractés.

La inspecció ocular de la taronja després d’un dia d’observació infructuosa, en el sentit de no haver vist cap individu a sobre, em porten a afirmar que no sembla que les taronges siguin un aliment atractiu per a cap de les espècies que visiten el jardí. No obstant això, deixaré la taronja penjada uns dies. Introduir nous aliments exigeix ​​a vegades, paciència i tenacitat.